1 de març del 2013

Divendres musicals: la dels pirates!

Avui una cançó que li he començat a posar aquest dies, ja que últimament m'han vingut ganes d'explicar-li a la petita històries de pirates!

Jo recordo haver anat a veure el musical Mar i Cel amb els meus pares quan devia tenir uns 10 anys, i em va impressionar molt com es movia el vaixell.
Després, quan al cap dels anys el van tornar a fer vaig tornar a anar-hi.
I ara recupero aquesta cançó, tan emocionant.
Llàstima que la qualitat no és gaire bona, i que no hi ha cap pirata amb la pota de fusta ni cap amb l'ull tapat, que és el primer que buscava ella al vídeo.



Bon cap de setmana!

7 comentaris:

  1. Jo vaig anar-hi amb l'institut i també recordo aquesta sensació d'impressió davant aquell vaixell que es movia. Anys més tard al Nacional no em va impressionar tant, suposo que l'escenari era més gran i el vaixell no l'ocupava tot com al Teatre Victòria. A nosaltres també ens agrada molt aquesta cançó, bé i tota la banda sonora. Quan la posem al cotxe cridem tant com els pirates! o més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, amb ulls d'adult no és tan impressionant. Però bé, per l'època va ser tota una proesa!
      I la cançó, sí, demana que es canti cridant ben fort!!

      Elimina
  2. Tota una generació se sap aquesta cançó! Gràcies per recordar-me-la...crec que a l'Ari li agradarà...

    ResponElimina
  3. M'encanta Onavis!! és cert: forma part de la nostra generació, és d'aquelles cançons que tothom la sap la tornada encara que no tingui ni idea de com continua.

    ResponElimina
  4. Anna i Ester,

    Sí, és de la nostra època!! Molts hi vam anar amb els pares o amb l'institut!!

    ResponElimina
  5. Sense paralules Onavis, m'encanta! Jo també la vaig anar a veure.

    ResponElimina
  6. Es que aquesta obra es tot un mite a Catalunya pels que som la generació " Mar i cel" i aquesta cançó encara més: les veles s'inflaran, el vent ens portarà.......

    ResponElimina