8 de març de 2013

Divendres musicals: Woman

Avui una cançó que no li he posat mai, encara, a la petita.
Ja hi haurà temps.
Però em ve de gust posar-la perquè és una cançó que dóna força, que explica tot allò que som i hem estat les dones. I que no podem oblidar, ni avui, Dia de la dona treballadora, ni mai.
El món és de les dones, això està claríssim, però encara no ens ho creiem, i alguns encara volen un sistema del tot patriarcal. I això ho patim, i molt. Perquè sembla que ho haguem de fer tot, i fer-ho bé:  feina, casa, nens... I a sobre, és clar, fent-ho tot perfecte i estant perfectes sempre.
És molt complicat. Però algunes dones se'n surten.
Moltes, soles.
Bastantes, amb "ajuda" de les seves parelles.
Unes poques, compartint les tasques al 50 per cent.

El que està clar és que quasi totes tenim moltes pressions, que poques vegades se'ns reconeix el sobre-esforç que fem  i que massa vegades hem de pagar un preu molt alt.

Es això el què volem?

En fi!
Bon cap de setmana a tothom!




Aquí la lletra:
 You gotta be fortunate
You gotta be lucky now
I was just sitting here
Thinking good and bad
But I'm the kinda woman
That was built to last
They tried erasing me
But they couldn't wipe out my past
To save my child
I'd rather go hungry
I got all of Ethiopia
Inside of me

And my blood flows
Through every man
In this godless land
That delivered me
I've cried so many tears
even the blind can see

This is a woman's world.
This is my world.
This is a woman's world
For this man's girl.
There ain't a woman in this world,
Not a woman or a little girl,
That can't deliver love
In a man's world.
I've born and I've bread.
I've cleaned and I've fed.
And for my healing wits
I've been called a witch.
I've crackled in the fire
And been called a liar.
I've died so many times
I'm only just coming to life.

My blood flows
Through every man and every child
In this godless land
That delivered me
I cried so many tears
even the blind can see

5 comentaris:

  1. Fantàstica cançó! I d'acord ab el què dius. És això el què volem? És el què volem pels nostres fills (i filles)?

    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. A les dones no ens ho posen gens fàcil no...

    Preciosa cançó!

    ResponElimina
  3. Sempre m'ha agradat molt aquesta cançó. Gràcies per fer-me-la escoltar de nou :-)

    ResponElimina
  4. Jo com em sento una de les afortunades que comparteixen les tasques al 50% ho reivindico, perquè a més el meu home se sent "exclòs" del món masculí per planxar, cuinar i fregar.
    A aquests tipus d'homes se'ls ha de valorar més per a que n'hi hagi més al món, així no ens haurem de sentir unes superwomens.
    Les mans de la Pètal.

    ResponElimina