L'alimentació complementària en trossets

La introducció de l'alimentació complementària del petit l'estic fent a base de que mengi petits trossets del que mengem nosaltres.  I va molt i molt bé!

Ja vaig comentar que era la manera en què volia fer les coses. L'únic que no em convencia de l'anomenat baby led weaning era el fet que ells mateixos agafessin els aliments, crec que als sis mesos són molt petits per a fer-ho! A més, crec que al llarg de la història les mares sempre hem tallat ben petit (o inclús pre-mastegat) els aliments per als nostres fills.  El meu és just ara, amb nou mesos,  que comença a menjar per sí sol alguns aliments, com les galetes o alguna fruita. La resta, li dono a trossets.

Aquesta manera d'introduir els aliments té molts avantatges:

- Per començar, implica menjar en família. De fet, seria molt difícil fer-ho si els nens mengessin, sols, abans. Així que el nen se sent integrat, des del principi, al menjar de la família i els seus horaris, sempre que sigui possible.

- La família menja més sà, ja que al procurar que sempre hi hagi algun aliment apte pel petit en el menú, fem més dia verdura, posem menys sal als aliments i mengem més equilibrat.

- El nen aprèn moltes textures i sabors i s'acostuma a menjar el que acabarà menjant per si sol d'aquí a un temps.

- No pren massa quantitat de menjar, per tant no ha disminuït les preses de pit que són el que, ara per ara, necessita realment per créixer.

- No cal "fer" que el nen mengi! Ell sol va demanant cada vegada més. No calen lluites estúpides per a fer-li acabar l'última cullerada de res!

- No cal preparar res expressament pel nen, fet que és un avantatge sobretot si s'ha de marxar fora. Si hi ha alguna vegada que no pot menjar el que mengen els pares, pren únicament pit o una mica de pa amb tomata o fruita,  que és fàcil de trobar a qualsevol lloc.

- És molt fàcil identificar si té més gana o quins aliments li agraden més! Ell ens estira la mà o assenyala clarament el que vol!

- És molt pràctic ja que no cal patir pels horaris, ni per ser sempre a casa a les hores de les menjades. En anar a buscar a la petita al cole, puc improvisar d'anar al parc després. Pel petit li porto un plàtan que es menjarà a trossets, o li donaré bocinets del bocata de sa germana.

I aquestes són algunes de les conseqüències que comporta:

- Penso que si es fa la introducció en trossets no tots els nens estan preparats a fer-ho als sis mesos. Alguns poden tardar més. Jo vaig passar un mes en que no sabia com fer-ho a causa de que no el veia preparat.

- És possible que el nen comenci a tastar aliments, com l'ou, la llet de vaca, el peix o els llegums,  abans del recomanable. S'ha de tenir precaució les primeres vegades, i després, ja està. El meu fill menja trossets de truita si és el que hi ha aquell dia, o de crepes, o de macarrons amb formatge, o iogurt, o cigrons. 

- S'embruta tot molt, i el terra de la cuina acaba ple de trossets de menjar.

- Les caques del nen prenen textures molt diverses i són del tot diferents segons el que ha menjat el dia abans.

Així que estic encantada amb la manera en que el petit va menjant nous aliments, és una manera molt natural de fer-ho i penso que la que es devia haver fet des de sempre. Les papilles no han existit pas sempre (només des que hi ha batedores!). El problema ha estat que les mares treballen des que els nens són molt petits i això ha provocat que els nens hagin hagut d'atipar-se amb d'altres aliments quan no tenen el pit. I segurament per això són més pràctiques les papilles per tanta gent.

Torno a deixar el vídeo on el Carlos González explica clarament que la funció de la introducció dels aliments és educativa i no alimentària, per si algú vol saber-ne més sobre l'alimentació complementària lliure de papilles: