Llegint "En la cocina con la drama mamá"

Aquest dies m'he estat llegint el nou llibre de la Amaya Ascunce, conegudíssima pel seu bloc Como no ser una drama mamá, també convertit en llibre. I m'ho he passat molt bé!

Encara tinc pendent llegir-me el de la drama mamá, però m'ha arribat primer aquest a les mans. I és com una continuació de les històries que escriu al seu bloc, en aquest cas amb les receptes de cuina com a teló de fons. Però aquestes no són més que una excusa per a que ens segueixi parlant de la seva mare i de la seva manera d'entendre el món.  

 Ja ho deixa clar l'autora de bon principi:

"Yo no sé cocinar. Pero ni un poquito. Soy la persona que  hace el peor arroz blanco en el mundo, y mira que es difícil que un arroz blanco te salga malo, que no hay que hacer nada: poner agua a hervir y echarlo dentro."

Així que no és un llibre de cuina. És un llibre amb més històries de la drama mamá i de la "nena", de la mà  fent receptes. Tot acompanyat d'històries (algunes noves, d'altres em sonaven d'haver-les llegit al bloc) i de frases del tipus "Nena, olvídate de ese libro, que te vas a al ruina, que tu en la cocina eres como Torrebruno en la NBA, un despropósito, algo que no cabe en la cabeza humana". I més frases típiques d'aquest personatge de la drama mamá  que totes identifiquem tant, que representa tota una generació de mares hiperprotectores i exagerades, però també entranyables, ja que totes les nostres mares ho han sigut una mica... i potser nosaltres també ho som ara o ho serem amb el temps (espero que només una mica!).

 I a mi m'ha encantat el llibre perquè també em sento molt identificada amb la "nena", pel que fa a la cuina!! Jo també sóc un desastre cuinant, tot i que amb el temps he anat aprenent a dissimular-ho. Quan començo una truita mai sé si la podré girar amb èxit, i tampoc cuino amb una olla exprés perquè tinc por que exploti.

Així que he rigut molt llegint el llibre, ja que per mi també és un misteri tota aquesta part "instintiva" de la cuina. El "ya sabrás cuando está hecho", "depende del horno", "eso se sabe", "que no se te olvide hacerlo con cariño".... O les variacions que pot comportar en el resultat final el no haver cuinat amb estris adecuats!! (Vosaltres teniu pasapurés? Digueu-me que tampoc!)

Molt divertit i molt ben escrit, transporta a la infantesa i fa pensar molt en la relació mares i filles, tan complicada a vegades! Sobretot amb una mare com la del llibre! Hi ha un capítol on explica com li deixava el menjar preparat quan era adolescent, amb tot de post-its i indicacions varies. Que vist així, amb una mare tan protectora i previsora no m'estranya que l'autora hagi arribat als trenta i pico sense saber cuinar!

Molt recomanable per riure una bona estona. Si ja coneixeu el bloc de la drama mamá ja sabreu que no us enganyo.

Això sí, almenys jo, no he après cap recepta nova!