Llibres de maternitat: "Y de repente soy madre"

Y de repente soy madre, Bimba Bosé

  

He estat llegint aquest llibre en el qual la Bimba Bosé parla de la seva maternitat.
L'he llegit amb el mateix interès amb què fullejo ocasionalment les revistes del cor, de les que m'és inevitable llegir les notícies relatives als embarassos i parts de les famoses, Em crida l'atenció veure com viuen aquesta etapa altres dones, inclús les que a priori estan tan allunyades de la meva realitat.

I la Bimba Bosé em cau bé, m'agrada la seva bellesa atípica i m'ha interessat conèixer la seva visió de la maternitat, el relat de la seva experiència de mare de dues nenes (una de 8 anys i una altra de 2).

El llibre està escrit en primera persona, però ella mateixa ja explica que l'han ajudat a escriure'l, així que deu ser ben poc el que ella ha escrit.

En la primera part del llibre s'explica la seva infantesa, el dia a dia de la seva caòtica família, la seva adolescència, els inicis al món de la moda, la relació amb el seu oncle Miguel Bosé i com va conèìxer al pare de les seves filles.

En la segona parla dels seus embarassos, dels dos parts i de la criança. Com la majoria de mares, ha actuat de manera molt diferent en les dues criances, en una primera va fer més cas dels consells i va seguir més pautes; i en el segon va fer més cas del seu instint.

Com a exemple, el primer part va ser medicalitzat en un hospital i el segon, va ser un part a casa.
Precisament és en el tema del part i postpart en el qual ofereix el seu punt de vista més personal i és un dels punts forts del llibre. Dóna consells fonamentats sobre lactància, la son i l'alimentació complementària dels nadons. Molt en l'estil de la criança natural: pocs accessoris inútils que no serveixen per a res, i més popa, més braços i més acompanyament.
És clar que també hi ha parts que m'han interessat menys o amb les que no hi estic tan d'acord, com quan parla de les seves dietes, l'homeopatia o dóna la seva opinió de les vacunes. 
El que m'ha agradat més és com descriu les sensacions que té la mare quan està amb el nen recent nascut, les ganes d'estar amb ell dels primer mesos i com la resta es dilueix. I com ens podem sentir malament quan hem de recuperar massa aviat obligacions que en aquell moment no tenen cap interès per nosaltres.
També m'ha sorprès molt com explica que a vegades, sobretot en el primer embaràs i la primera criança,  ha actuat pressionada per la família, o seguint unes convencions socials que no la satisfeien. Les dones sovint estem molt poc segures de nosaltres mateixes i ens sembla que actuar com ho fa la majoria és el que ens convé. Per sort, amb els segons fills ja no estem tan pendents de la gal.leria i prenem decisions més afins al que volem. M'ha cridat l'atenció que un personatge com ella també ho hagués viscut així i m'ha agradat com ho explica.

Així que el llibre m'ha semblat interessant.
L'he començat a llegir pensant que es tractaria d'una frivolitat i l'he acabat amb bones vibracions.
Almenys sap del que parla (no tothom que escriu sobre criança ho fa de manera documentada, i ella n'està bastant) i defensa una criança amb sentit comú i sense seguir normes imposades per d'altres.


(Entrada publicada a l'ARA Criatures)