Camina!

Sí! Aquest cap de setmana s'ha deixat anar!
Ha estat un petit pas per a la humanitat, però un pas molt important per la meva filla: el primer!
Feia uns dies que es quedava plantada sola, i el dissabte es va animar a fer uns quants passets cap a nosaltres, a poc a poc però amb seguretat.
I va ser descobrir com es feia i no parar. A més, li devia fer gràcia la seva nova habilitat, perquè al cap d'una estona caminava rient sense parar. I si queia, de cul, encara reia més!
El diumenge estava una mica més ponosa al principi, però també va fer alguns passets. Tot i que de seguida volia agafar-se a la nostra mà.
Em va fer molta il.lusió veure com caminava tota soleta. I vaig tenir sentiments contradictoris: per una banda, el sol fet d'aguantar-se dreta fa que es vegi més gran; però per l'altra veure una coseta tan petiteta caminant em fa pensar que és encara molt menuda i fa impressió veure-la caminar.

Tot serà qüestió de que no tingui una mala caiguda i agafi por. De moment, sembla gaudir molt de la seva nova independència!

Imatge de Postpacific