"Tornaria a treballar amb els ulls tancats"

L'altre dia vam fer una excursió a la "capital" i a quarts de set de la tarda estava en un parc de Lleida amb la meva filla.
I, perseguint a una nena d'uns dos anys, entre el tobogan i el baldador hi havia un avi que no donava l'abast. Estava visiblement cansat, tot i que tenia encara energia per a anar-li dient coses a la seva néta i fent-la jugar.
Jo el vaig somriure i sembla que això va donar-li peu a començar una conversa.
- Com cansen!-em va dir.
Jo vaig assentir.
-I avui rai, que només la tinc a ella! Normalment els tinc als tres.- va continuar.
Jo vaig interessar-me per les edats que tenien i com s'ho feia.
Va plasmar amb pocs segons el seu dia a dia. Al matí, porta al cole al seus dos néts grans i deixa la petita a la guarderia, que estan en edificis diferents. Després a les dotze va a buscar la petita, i la porta a casa de l'àvia. I a la una, el mateix amb els grans. Dinen tots allí. A les tres, la ruta d'anar-los a portar. I a les cinc, a recollir-los. Aleshores van al parc fins a les set que arriben els pares. O a la ludoteca o, els dies que s'hi volen quedar, deixa els grans a casa de l'àvia i surt només amb la petita. O a la inversa. I així de dilluns a divendres.
Jo, fent broma, li vaig dir que potser es cansava menys quan treballava.
- I tant! -em va dir. Tornaria a treballar demà mateix. I això que vaig treballar quasi cinquanta anys al sector de l'hostaleria i en vaig quedar ben tip!

Situacions com aquestes són molt comuns avui en dia. Per molts avis els néts són una obligació.
Jo penso que això no hauria de ser així. Ja sé que molts ho fan de bon grat, i que n'hi ha que inclús se senten desplaçats quan els pares manifesten la voluntat de portar els fills a una guarderia o contractar un cangur en lloc de deixar-los a la seva cura. Però crec que la relació nét-avi es veu perjudicada si cada dia aquest últims exerceixen de cuidadors principals. No és l'ideal ni el que jo voldria per la meva filla.
Vull que els avis gaudeixin lliurement dels néts, que els vinguin a veure de sorpresa, que els cuidin si algun dia convé, quan estan malalts... Però no sempre, cada dia de l'any.
Entenc que a molts pares no els queda més remei i que els avis són una gran ajuda en quasi totes les famílies. Tots ens ajuden en un moment o altre del dia, o uns dies de la setmana. O inclòs potser durant uns anys si no els volem portar tan petits a la guarderia. Això no em sembla malament, el que trobo menys adequat és deixar-los cada dia tantes hores, durant tota la seva infantesa.
Hi ha dos dies que la meva sogra va a buscar la petita a la guarderia i s'estan la tarda juntes. Em sembla una molt bona opció. Però si fos cada dia, segurament hauria buscat una alternativa. M'hauria costat més car, però crec que tant els avis com els nets en sortirien guanyant en qualitat de vida.
Els avis ja han fet de pares. Ara toca fer d'avis. Com diu el meu pare, l'obligació dels avis és "malcriar" els nets, no educar-los! I si són ells els que estan en el seu dia a dia els hi estem imposant una tasca que no els hi pertoca.