20 de maig de 2011

"Tornaria a treballar amb els ulls tancats"

L'altre dia vam fer una excursió a la "capital" i a quarts de set de la tarda estava en un parc de Lleida amb la meva filla.
I, perseguint a una nena d'uns dos anys, entre el tobogan i el baldador hi havia un avi que no donava l'abast. Estava visiblement cansat, tot i que tenia encara energia per a anar-li dient coses a la seva néta i fent-la jugar.
Jo el vaig somriure i sembla que això va donar-li peu a començar una conversa.
- Com cansen!-em va dir.
Jo vaig assentir.
-I avui rai, que només la tinc a ella! Normalment els tinc als tres.- va continuar.
Jo vaig interessar-me per les edats que tenien i com s'ho feia.
Va plasmar amb pocs segons el seu dia a dia. Al matí, porta al cole al seus dos néts grans i deixa la petita a la guarderia, que estan en edificis diferents. Després a les dotze va a buscar la petita, i la porta a casa de l'àvia. I a la una, el mateix amb els grans. Dinen tots allí. A les tres, la ruta d'anar-los a portar. I a les cinc, a recollir-los. Aleshores van al parc fins a les set que arriben els pares. O a la ludoteca o, els dies que s'hi volen quedar, deixa els grans a casa de l'àvia i surt només amb la petita. O a la inversa. I així de dilluns a divendres.
Jo, fent broma, li vaig dir que potser es cansava menys quan treballava.
- I tant! -em va dir. Tornaria a treballar demà mateix. I això que vaig treballar quasi cinquanta anys al sector de l'hostaleria i en vaig quedar ben tip!

Situacions com aquestes són molt comuns avui en dia. Per molts avis els néts són una obligació.
Jo penso que això no hauria de ser així. Ja sé que molts ho fan de bon grat, i que n'hi ha que inclús se senten desplaçats quan els pares manifesten la voluntat de portar els fills a una guarderia o contractar un cangur en lloc de deixar-los a la seva cura. Però crec que la relació nét-avi es veu perjudicada si cada dia aquest últims exerceixen de cuidadors principals. No és l'ideal ni el que jo voldria per la meva filla.
Vull que els avis gaudeixin lliurement dels néts, que els vinguin a veure de sorpresa, que els cuidin si algun dia convé, quan estan malalts... Però no sempre, cada dia de l'any.
Entenc que a molts pares no els queda més remei i que els avis són una gran ajuda en quasi totes les famílies. Tots ens ajuden en un moment o altre del dia, o uns dies de la setmana. O inclòs potser durant uns anys si no els volem portar tan petits a la guarderia. Això no em sembla malament, el que trobo menys adequat és deixar-los cada dia tantes hores, durant tota la seva infantesa.
Hi ha dos dies que la meva sogra va a buscar la petita a la guarderia i s'estan la tarda juntes. Em sembla una molt bona opció. Però si fos cada dia, segurament hauria buscat una alternativa. M'hauria costat més car, però crec que tant els avis com els nets en sortirien guanyant en qualitat de vida.
Els avis ja han fet de pares. Ara toca fer d'avis. Com diu el meu pare, l'obligació dels avis és "malcriar" els nets, no educar-los! I si són ells els que estan en el seu dia a dia els hi estem imposant una tasca que no els hi pertoca.

8 comentaris:

  1. Tens tota la raó, hi ha pares que abusen dels avis. Tot i que és cert que són un gran recolzament hauriende ser això, estar per ajudar pero no per suplir als pares gairebé tot el temps.

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord. La manca de conciliació afecta a tots, també a uns avis que cada cop estan més estressats.
    Crec que alguns pares n'abusen.
    Ara els hi tocaria poder descansar més perque una cosa és gaudir dels néts i l'altra estar-ne esclavitzats.

    ResponElimina
  3. m'ha encantat el post i em toca de molt a la vora! en el meu cas és a l'inrevés: les nenes dinen tres migdies amb els meus pares i he intentat que no ho facin però ma mare em munta drames... crec que en faré un post...

    ResponElimina
  4. Hi estic totalment d'acord, els avis han de ser una opció per quan tu no hi arribes, no una obligació. Penso també que molts pares deixen els nens amb els avis perquè no estàn disposats a pagar el que costa una llar privada i els avis és "gratis".

    ResponElimina
  5. Doncs evidentment coincideixo amb vosaltres, no s'ha d'abusar dels avis i el que sap greu és que de vegades no hi ha altra manera de fer-ho, per horaris laborals i per diners. Tant de bo tothom pogués tenir el temps que cal pels fills, però això no passa i no sempre es tenen els diners per cangurs o activitats.

    ResponElimina
  6. Guapa t'he deixat un premi al meu blog, si vols pot passar a buscar-ho.

    ResponElimina
  7. Coincideixo plenament en que els avis estan per malcriar i no per educar. Per a molts avis el fet d'estar amb els nets s'ha convertit en una obligació i això fa que es perdi l'encant de la relació avis-nets però també és veritat que tal i com estan les coses avui dia hi ha molta gent que es veu obligada a tirar d'avis.

    Jo ara mateix he de tirar de sogres per a que vagin a buscar els nens cada tarda que treballo perquè o ho fem així o he de sumar 60 euros a la factura de l'escola bressol que ja de per sí no és massa econòmica.

    Imagino que és com tot. Situacions... I segurament hi haurà que no li tocarà una altra i hi haurà que s'aprofitarà tot el que pugui i més.

    Quina època ens ha tocat viure!

    ResponElimina
  8. Hòstia acabo de flipar amb el dia a dia de l'avi. M'he cansat hasta jo!
    Per l'avi ho trobo una bestiesa, però també penso en els pares dels nens. Segur que no estan gaire satisfets d'arribar a casa a les 7 de la tarda. És una putada per tothom.
    Segur que també hi ha gent que abusa.
    Per cert he vist les respostes al qüestionari i veig que et mulles poc.

    ResponElimina