2 de maig de 2011

El què més trobo a faltar

Aquests quasi 18 mesos en què estic "aprenent a ser mare" he descobert moltes coses noves i he gaudit de nous plaers que abans desconeixia. He aprés, per exemple, que es pot ser molt feliç simplement contemplant als nostres fills i veient com es van desenvolupant per sí sols.
Tot i això, hi ha moltes activitats i petits plaers dels quals abans gaudia que han deixat d'estar presents en la meva vida diària, i n'hi ha alguns que trobo especialment a faltar! El que donaria per....

1.- Un esmorzar tranquil llegint el diari de principi a final (en el meu cas, començant sempre per l'última pàgina: les entrevistes de la "contra" obliguen!). I acabar llegint aquells articles que no m'interessen a priori però dels que acabava aprenent alguna cosa interessant.

2.- Una tarda de nòvios amb el meu home amb sessió de cine més un sopar en un dels restaurants favorits.

3.- Fer un viatge llarg a algun dels països o ciutats de la meva llista, com per exemple a San Petersburg, Egipte, Nova York, Islàndia, Grècia.... Ja sé que hi ha molts pares que fan aquests viatges amb nens petits, però jo no m'hi atreveixo, de moment.

4.- Tancar-me un dia sencer al meu despatx per a fer feina (en el cas actual, avançar la tesi). Sí, enyoro aquells dies en què estava inspirada o trobava un fil que m'absorbia i em tancava hores i hores per avançar feina. Ara, ho he d'anar fent tot a miquetes.

5.- Llegir-me un llibre d'una asseguda. Quedar-me absorta en una història i que passin les hores sense adonar-me'n. Ara és impossible. I això fa que no llegeixi quasi gens, no em concentro si no puc seguir la història de manera més o menys continuada!

6.- Passejar per Barcelona, mirar botigues, entrar un moment a fer un cafè en algun bar, seguir mirant botigues, asseure'm en un banc a veure passar la gent... Recordo els anys que vaig viure a Barcelona i podia dedicar alguna tarda a passejar tranquil.lament.

7.- Anar-me'n a fer una bona migdiada després de dinar. No era massa de migdiades i dormia poca estona quan ho feia, però hi ha dies en què ho donaria tot per poder tancar els ulls deu minuts!

8.- Asseure'm en una terrasseta amb amics i beure'm una cervesa mentre potser fumo un cigarret, sense haver-me d'aixecar cap moment a perseguir la petita amunt i avall.

9.- Dedicar un dissabte o diumenge a la tarda a jeure al sofà i mirar un capítol darrere l'altre d'una bona sèrie.

10.- Agafar la bici a mig matí sense haver d'estar pendent del rellotge i fer la ruta llarga. Arribar després a casa i poder-me dutxar amb calma i sense presses, amb temps per a posar-me crema hidratant i potinges varies per tot el cos.


D'aquesta llista, hi ha moltes coses que ben pensat sí que podria fer. I algunes les faig algun cop. Però no és el mateix. Ara, a part d'estar per ella, quan la petita no hi és se m'acumula molta feina de d'altres vessants i em costa relaxar-me tranquil.lament a no fer res o a fer el que m'agrada. Espero que algun dia pugui tornar a gaudir d'aquests plaers!

Imatge d'Edward Hopper

14 comentaris:

  1. Temps. Com tot, quan es té no s'aprecia prou, i quan falta ens n'adonem de la seva importància! Justament aquest cap de setmana ens vam tornar a escapar al cine (Sin límites). Només van ser 3 horetes, perè les vam gaudir al límit!

    ResponElimina
  2. T'entenc perfectament pero pensa que aquest temps de la infantesa dels nostres fills es molt curta. Aviat ja no voldran estar amb nosaltres i aleshores tindrem tot el temps del món

    ResponElimina
  3. Jo també trobo moltes coses a faltar des que sóc mama però com diu la Sandra hem d'aprofitar els moments que ens donen els nostres fills ara perquè quan siguin grans i no vulguin anar enlloc amb nosaltres tindrem temps per llegir, per sortir amb la parella i per fer mil coses però trobarem a faltar d'altres que a dia d'avui potser no valorem.

    ResponElimina
  4. Sí que hi ha coses que es troben a faltar sí, però sempre queden compensades, almenys de moment, tot i així: -totalment d'acord en els punts 1, 2, 5 i 10. Els punts 3, 6, 7, 8 (sense fumar!), 9, els puc fer, alguns amb ajuda (7), altres tranquil·lament amb el nen (3, 6 i 8 perquè encara no camina) 9 (mentre mama o dorm algun capítol sempre cau).
    Tot i així no ens adonarem que ja podrem tornar a fer tot això i aleshores enyorarem el present!

    ResponElimina
  5. M'has llegit el pensament? i això que de tant en tant (mé so menys un cop cada es i mig o dos mesos) amb el meu marit ens escapem a sopar i/o al cine, però com dius no és el mateix, es perd l'espontaneïtat de fer-ho quan vols: ara s'ha d eplanificar tot amb una setmana d'anticipació! I sort que tinc uns pare si una sogra la mar de disposats a ajudar, però a mi em sap greu... bleda que és una!

    Se que en un moment o altre aniré recuperant aquestes parcel·les i com et diuen, enyoraré el que estic vivint ara amb les nenes, però ara enyoro el que no tinc!

    ResponElimina
  6. Uix, jo no era una gran cinèfila però alguna peli de tant en tant estaria bé. Llegir més i viatjar per a visitar museus també es nota a faltar. I això que el meu nen va cap als 4 anys, malgrat tot, gairebé tot segueix bastant restringit. Què hi farem!

    ResponElimina
  7. Suposo que això ens demostra que hem de gaudir de les coses al màxim quan les estem vivint. Ara el que toca és gaudir al màxim la maternitat (com totes ho fem!) perquè estic d'acord que d'aquí uns anys podriem fer una llista de coses que enyorem que inclouria les estones interminables en que tenim els fills a la popa, la il.lusió de veure com aprenent una cosa cada dia, el fet de repetir un conte mil vegades......
    Però ara el que trobo a faltar és lo altre!

    ResponElimina
  8. te entiendo perfectamente. piensa que conforme tu bebé comience a ser más independiente, a hacer cosas solo, tendrás más tiempo para ti.

    ResponElimina
  9. mira, t'entenc perfectament i tot i que jo gaudeixo a tope dels meus fills, no comparteixo que ara el que toca es fer-ho. Entenc que els anys passen volant, entenc que els nostres fills son lo primer, però a banda de ser mares som dones, persones. Al menys jo. I el cas es que si que es poden fer coses de les que has dit, però la ment ja no es deixa anar. Si marxes, perquè penses en ells, si dorms migdiada, no ho fas profundament, si vas al cine, surts pitant per recollir nens... en fi, que jo t'entenc. Mil petons.

    ResponElimina
  10. Jo penso que a partir de la maternitat un ja no és el que era, ara anyores totes aquestes coses, i ho entenc perfectament, però...has pensat què trobaràs a faltar quan la teva filla sigui una adolescent?:
    · Llegir el diari a parts, ja que la teva filla dorm fins tard pq ha sortit de festa i hi ha silenci a casa.
    · Ser tres passejant pq ella està amb les amigues

    i moltes coses més que anyorarem quan les nostres filles vagin creient.

    Petons

    ResponElimina
  11. Hola,
    Yo venia a decirte que te había concedido un premio en mi blog (www.educandoacuatro.blogspot.com) pero ahora lo veo aquí a mi lado y me he quedado sin palabras, pero lo que cuenta es la intencion ¿no?.

    ResponElimina
  12. T'entenc perfectament, jo hi ha moltíssimes coses que trobo molt a faltar, però a poc a poc vaig recuperant coses que quan eren més petits els meus fills no podia fer.

    ResponElimina
  13. Sí, jo també t'entenc, molt! m'ha tocat de prop el tema de llegir (tot i qué això en el meu cas no ho ha canviat la joana), les passejades q incloen alguna compra xula, la cerveseta amb cigarreta, les series per fascicles al sofà... i els soparets de parelleta! Els viatges i les siestes, de moment les anem mantenint....jiji! Precisament, aquest dilluns tinc festa i la resta de la família no, tenia pensat dedicar-me el dia per mi, fent part de la llista de coses que tothom imagina, els remordiments ja apareixen però crec qué s'ha d'apostar per la persona, no mare! Com ho veus, qué faries?

    ResponElimina
  14. I tant que ho faria Lidia! No tenim gaires ocasions com aquestes!
    I si et dediques el dia a tu i estas feliç, quan tornis amb la petita estaràs amb les piles carregades i ella ho notarà!

    ResponElimina