4 d’octubre de 2012

Fer-los dormir

 Ara per ara, fer-los dormir alhora és el més complicat de la meva curta experiència com a mare de dos.

El petit no dóna massa problemes. Al vespre acostuma a estar bastant despert i, si arriba l'hora de posar a dormir la petita i ell encara no s'ha adormit, el deixo al menjador amb son pare. Li dono popa abans i així sovint se li adorm als braços mentre jo sóc a l'habitació amb la nena.

Hi ha dies, però, que vol popa durant aquella estona i aleshores o bé la petita se'n va a dormir amb son pare i em quedo jo amb el nen o me'ls emporto tos dos al llit. A vegades, també hi anem tots quatre.

La petita està molt guerrera i no troba mai l'hora d'anar a dormir. Les migdiades directament no vol fer-les, tot i que està morta de son. Només dorm quan es queda al menjador del cole. A casa, em costa moltes penes i treballs. M'hi he d'estar amb ella molta estona, i a vegades no puc perquè el petit em reclama.

I a la nit tampoc no troba mai l'hora d'anar a dormir. Així que quan hi anem, hi ha activitat per estona! Que si més contes, que si ara tinc pipi, que si ara sed, que si ens vol explicar un nou ballet que aprés... Quan al parc hi ha mares que em diuen que els seus s'adormen sols només tocar al llit, penso que a mi no m'ha tocat pas aquesta loteria. Ella ens vol allí i, a més, li costa estona adormir-se.
Primer jo em giro cap al costat on hi ha el petit i li dono popa fins que s'adorm, mentre amb una ma li toco la panxa a la petita, ja que sense el contacte no s'adorm. Quan ja fa estona que estem així, el petit feliçment s'ha adormit, oferint-me aquesta bonica estampa al costat dret del llit:



I aleshores em giro i em trobo amb aquesta altra estampa, ben diferent:





Tot i l'estona que fa que som al llit, la petita encara dóna voltes, literalment, al voltant del llit. I això que no ha fet migdiada! I ja són quasi les 10! Jo estic morta de son, però ella té energia per parar un tren! Està super activa des que ha començat el cole! I no vol ni sentir a parlar d'anar a dormir al seu llit, que resta abandonat des de l'hivern passat, on hi dormia mitja part de la nit.

Entre tot, estic una bona estona dins de l'habitació i sovint ja no torno a sortir, acabo sense piles i em quedo també jo adormida!
És esgotador! A veure si poc a poc la petita es va calmant perquè ara per ara estic més estona fent-la dormir a ella que al petit!

20 comentaris:

  1. Doncs noia deu ser alguna conjunció estel·lar o alguna cosa així, perquè a casa estem igual i amb totes les mares que parlo també...mil hores per que s'adormin-se! És desesperant, jo sempre acabo cridant...vinga estira't, estira't...jo tenia una nena que a les nou ja dormia hi ara abans de les 10 mai estic fora de l'habitació...brrrr...però mira, darrerament ja m'ho prenc amb filosofia, suposo que està nerviosa pels canvis (d'escola, de pis, etc...). Això sí, per fer migdiada no hi ha problema, de fet dorm més que mai! 2 hores mínim! Tenim aquesta sort...
    Ara, tu amb dos, encara deu ser més desesperant...només et puc dir que respiris fons, perquè segur que és només una etapa i aviat tornar a dormir-se bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la meva també era una nena que a les 8 ja dormia! Però ara, res!

      Sort que ja sabem que són etapes i que tot passa, però ara hi ha dies desesperants!!

      Elimina
  2. No hi ha fòrmula magistral però a poc a poc anirant agafant el ritme i s'acostumaran a dormir en companyia del germanet o germaneta. Jo recordo moltes nits asseguda al terra, al costat del llit del meu fill gran donant el pit a la petita. Quins temps! Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a la meva li agrada que també hi hagi el germanet al llit mentre la faig dormir amb ella. Si no hi és, el demana. El que passa que ella s'esvalota. Poc a poc suposo que aniré trobant la fórmula...

      Elimina
  3. Els meus últimament fan complot i són els dos els que no volen dormir ni a "tiros" i jo porto unes ulleres ja que semblo Fetido Adams... Paciència, paciència... (la recepta de sempre).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix sí.... a veure quan s'acaba aquesta etapa de no voler dormir! La meva ara es pensa que si va a dormir s'acaba el món!

      Elimina
  4. M'identifico totalment, però amb una criatura més.
    Quan els faig anar a dormir (perquè si fos per ells no hi anirien mai) hi anem els quatre, ens tumbem tots al meu llit, però per poder-hi cabre tots dignament ens estirem al ample, ells hi caben perfectament i jo encongeixo una mica les cames i au! a fer kilòmetres ;) Van caient un darrera l'altre, normalment primer el David, després el Víctor i finalment la Maria. Molts dies l'ordre es diferent: primer el David, segon el Víctor, tercera jo i quarta la Maria... jiji

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, que gràfic!! Sembla molt bonic vist així, tots quatre al llit! Clar que entenc que deu haver dies de tot!

      Elimina
  5. Ui, doncs jo últimament estic mínim una hora per adormir al Guerau. També busca excuses: aigua, caca, el papa!, a baix, conte... i no acabem mai! Molts dies m'adormo jo abans que ell! :O

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també m'adormo sovint! És inevitable!

      Elimina
  6. Quin panorama que tenim noies, hihihi. El baby sense la maneta no s'ha adormit mai de la vidAa i mínim 40 minuts de voltes.

    ResponElimina
  7. Definitivament hi ha alguna conjunció astral o totes nosaltres tenim el grup de nens que els costa dormir. A la meva se li han d'explicar mínim tres contes que escull ella. A més li he de donar la maneta i sortir de l'habitació sense fer ni una mica de soroll.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també he de sortir, si és que em queden forces per anar una estona al menjador, de puntetes i sense fer el mínim soroll!!

      Elimina
  8. Si et serveix de consol, en el meu cas va ser una fase.Fins als dos anys i mig mes o menys dormien superbé, les dixava al llit i no tenies nenes fins l'endemà, i just llavors van començar a demanar aigua, pipi i mil excuses més. Vem veure que havien agafat por a la foscor i vem posar-los un llumet a l'habitació, un osset que anava canviant de color... craso error!!!! allò semblava una discoteca! al tercer dia ja ens van demanar si us plau que l'apaguéssim i deixéssim encès el llum del passadís.

    Ara no et dic que s'adomrmin de seguida, però si que triguen molt menys. Aquest curs no fan migdiada a l'escola, a la tarda ja sigui pel parque o per la piscina no paren i quan acaben de sopar estan rendides, així que la majoria de dies en 10-15 minuts com a molt ja dormen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres tampoc tenim llumeta a l'habitació, deixo la porta una mica oberta i entra claror. Això de l'osset de colors devia ser boníssim!!

      Elimina
  9. Ara que rellegeixo els comentaris que t'han fet, he recordat vagament com en el llibre de Dormir sin lagrimas de la Rosa Jove parlava de l'etapa de dos anys o més...i de com els hi costava ficar-se a llit perquè ja entenen les conseqüències d'anar a dormir (bàsicament que s'ha acabat la juerga). Algu l'ha llegit o ho recorda? En aquell moment no vaig parar-hi gens d'atenció, perquè em semblava un joc de nens, comparat amb el rotllo de no dormir la nit seguida i realment prefereixo que li costi dormir-se però que després dormi seguit...tot i el pal! Per sort, sembla que tot tornarà a la normalitat algun dia (oi?) ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, doncs potser sí que deu ser això.
      Jo el llibre no l'he llegit! Però és lògic el que dius, per ells anar a dormir significa acabar el dia i ara per ara no voldrien que s'acabés mai!!

      Elimina
  10. Doncs jo estic feliç com un xinxo... enrera han quedat aquests dies! que durs! amb el que sempre he estat inflexible ha estat amb les "distraccions" de contes, aigues etc... Cada nen al seu llit, jo estirada amb ells fins que dormien això si... un conyàs. Però les 9 son les 9. Ara costa que arrenquin a marxar al llit, però amb el petit, des de l'agost, ja no dormo amb ell... uf!!!!!!!! quin canvi. ANIMS GUAPA, TOT ARRIBA!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  11. Com tu molt ben dius, és una etapa. I segurament és deguda a l'inici de l'escola.
    Tenen tants estímuls que per molt cansats que estiguin sempre volen més, i crec que els costa desconectar (almenys als nens que són com els nostres... que jo també tinc una cunyada que els seus nens a les vuit ja se li adormen mentre estan sopant... que mal repartit està el món, jeje)
    Nosaltres vam decidir que en Lluc comencés a anar a dormir al seu llit durant l'estiu, perque no li agafés tot de cop (canvi de llit, escola, germaneta nova) i mira que ha costat, però ara ja hi va content, sobretot perque cantem tots quatre i li deixem la llumeta oberta.
    D'aquí res tornarem a començar amb el co-llit altre cop (i ja seran tres), i per tant amb canvis a per tot, a la nostra habitació i a la dels germans, segur... Però en tinc moltes ganes, perque et ben juro que per moltes nits d'incomoditats, per molts vespres mig perduts fent-los companyia perque s'adormin, per moltes patades, cops de colze, de cap i de genolls que hi hagi, almenys en el meu cas, es troben taaant a faltar...
    Esgotada i tot gaudeix-ne, que més aviat del que et penses et trobaràs buscant tu la seva maneta
    :-D
    Un petonàs

    ResponElimina