3 anys

La petita avui ha fet 3 anys!

Un aniversari que hem celebrat amb tota la família i de bon matí. Com que va ser difícil quedar tots per dinar, hem organitzat un esmorzar. Així que ha començat a viure el seu aniversari des del moment de llevar-se.

Ja durant la nit, que ha estat moguda ja que el nen s'ha despertat molt, ella em preguntava, mig en somnis: "Qui arribarà primer?", i quan s'ha despertat ja de seguida s'ha posat la corona  esperant l'arribada de tothom.

Jo he estat atrafegada i no he pogut estar massa per ella durant l'esmorzar (li ha caigut tota la xocolata per sobre just abans de bufar les espelmes!). I tot ha passat molt ràpid! 

Sort que quedava tot el dia per endavant encara i l'hem gaudit molt. A la tarda, hem rematat anant a veure una obra de teatre ("Pinotxo"), però no li ha agradat gaire. "Aquest no és el Pinotxo", deia, ja que l'obra era molt simbòlica, pensada per nens més grans, i s'assemblava poquet al llibre que ella té.

Ara ja fa estona que dorm i les seves últimes paraules avui han estat: "I després? Quants en faré ara?". No descansa! Que tremolin els quatre!

Durant el dia d'avui he anat pensant en aquell 11 de novembre de 2009. Aquest aniversari em transporta als moments propers en el temps però llunyans en la memòria del part que vaig viure fa tres anys. Que poc sabia aleshores el món que m'esperava, aquesta nova fase de la meva vida en la qual la maternitat ho ocupa tot! Em queda molt lluny la persona que era abans de ser mare!

I uns moments màgics també perquè recordo que l'aniversari de l'any passat, en que la petita feia 2 anys, el vaig viure sabent ja que creixia una nova vida dins meu... I ara aquella il.lusió vaga pel que havia de venir ja s'ha convertit en un nen de quasi quatre mesets que ens fa a tots molt feliços.I jo intentant gaudir-lo al màxim perquè d'aquí no res serà ell qui en farà tres!

Jo tinc molta il.lusió per veure què ens espera en aquest nou any acabat d'estrenar per la petita. Tot i que una mica de por, també, ja que està incansable i em fa por que això vagi in crescendo! Ja fa temps que és una doneta que ho vol fer tot ella sola i que xarra pels descosits. Contenta amb el seu germanet ("el vull agafar jo" és una de les frases que més diu durant el dia). I molt energètica i insaciable sempre: mirant videoclips i ballant pel menjador, dibuixant-se a ella mateixa i el pare i la mare a la pissarra ("que em fas el tronc?", sempre demana), dient-me el que voldrà que li porti per berenar en 'anar-la a buscar al cole... 

Quan es desperta al matí ja té ganes d'aixecar-se i anar a preparar el cola-cao. Si jo estic mig adormida ella no para fins que ens aixequem les dues (a vegades el meu despertar són uns ditets que m'agafen les parpelles i no paren fins que m'obren l'ull!). I no deixa en cap moment de fer coses fins que la portem a dormir. Sovint estem nosaltres rebentats asseguts al sofà sense poder-nos ni moure i ella dóna voltes cantant i ballant fins al minut abans d'anar a dormir! No para!!

Demà celebrarà l'aniversari a l'escola i està molt contenta perquè diu que a la classe li cantaran el "sapi berdai", el "cumpleanos filis" i el "moltes felicitats". Amb els tres idiomes, perquè a ningú li quedi cap dubte que ja té els tres anys!