Aprofitant que ha fet els tres anys, hem convençut a la petita que això d'asseure's a la trona és de nens petits i que ella ja podia tenir una cadira com la del papa i la mama.
Tot això, és clar, amb vistes a que la fins ara "seva" trona ha de tenir un nou inquilí ben aviat, quan d'aquí un parell de mesos el petit comenci a fer els seus pinets amb l'alimentació complementària.
De fet ara ja feia temps que ella utilitzava la trona (que és d'aquestes evolutives), ja gairebé transformada en cadira. Per això teníem clar que no volíem comprar-ne una altra pel petit, que podia heretar la seva i no calia tenir tants trastes. A part que les trones que són de fusta i que s'integren a la taula, que són les que ens agraden, són caríssimes.
He estat uns dies buscant un elevador per posar a la que ara serà la seva cadira, però no n'he trobat cap que em convenci. O eren trones de viatge massa toves i inestables, o massa aparatoses amb safata i cinturons inclosos. Res que servís d'elevador i prou. Així que hem optat per la solució tradicional: un coixí! N'hem col.locat un de ben bonic (i amb funda extraïble i rentable!). I hi hem lligat unes cintes perquè no caigui tota l'estona.
Ahir ja hi va sopar, molt còmoda i contenta.
I, durant la nit, per art de màgia, la seva trona ha desaparegut. Estarà un temps en stand-by per a tornar després reconvertida de nou en trona de primers mesos pel seu nou amo.
Aquest matí ella no l'ha reclamat. Ja veure'm quina cara farà quan la torni a veure!!
Potser li pots pintar alguna cosa o fer algun "tunning" perquè pensi que no és la seva...no? Ara, també és probable que li sigui ben bé igual compartir-la.
ResponEliminaSí, tens raó.
ResponEliminaDe fet ja la transformarem bastant perquè hi hem de tornar a posar els coixins i els arnesos, que ella ja no portava.
Però tampoc volem amagar-li que és la seva trona la que tindrà el nen. Seran tantes les coses que hauran de compartir!! Més val que s'hi acostumin, je je!!
A casa també tenim aquestes trones!! jeje I jo en tinc dues! ara, m'he negat a comprar-ne una altra: la de la Maria ha passat al David, i la del David al Víctor, així tots ho comparteixen tot ;) Tal com dius, són tantes les coses que hauran de continuar compartint...
ResponEliminaAixò de vendre la idea de que ella ja és molt gran acostuma a funcionar, al menys a casa funciona!!
Nosaltres hem aprofitat el cumple per fer el canvi, i sí, va bé!
EliminaJo crec que no tindràs pas cap problema. Mira, l'Andreu té una "gelositis" important, eh? Però té molt clar que el seu germà va heretant moltes coses seves i ho assumeix la mar de bé. De vegades fins i tot li fa gràcia dir "això és de quan jo era petit!".
ResponEliminaA més nosaltres sempre li hem explicat que ell té molta sort perquè sempre ha tingut tot nou i el pobre Biel sempre rep les coses d'herència jeje!
Clar, els grans tenen moltes avantatges també, ho estrenen tot! Suposo que és qüestió d'anar-los convencent, je je...
Elimina