Avui un post una mica atapeït, amb l'entrada que ja tenia pensada per avui i dues sorpreses més d'última hora:
1. M'adhereixo als "divendres musicals" que fa temps que proposen alguns blocs.
1. M'adhereixo als "divendres musicals" que fa temps que proposen alguns blocs.
Aniré penjant les cançons que ara per ara són la banda sonora de casa nostra: les cançons que sonen a tot hora i que es repeteixen una vegada i una altra.
Des que la petita va començar a mirar vídeos, el que més li agrada mirar són videoclips. Perquè li permeten fer les tres coses que més li agraden del món: mirar vídeos, cantar i ballar. Tot a la vegada!
Nosaltres li hem anat ensenyant cançons diferents, tant perquè ens agradaven a nosaltres com perquè pensàvem que li podrien agradar a ella. Així, la banda sonora d'aquests divendres estarà formada tant per cançons infantils de la època dels pares, cançons infantils actuals, musicals i vídeos diversos de cantants que li hem anat posant.
Ella ja en coneix molts i els demana: ara vull la cançó dels collarets, ara la de l'home que no es vol fer gran....
Alguns vídeos tenen noms rebatejats per nosaltres, ja que per fer que li agradin al principi i que tingui interès en veure'ls li expliquem la història que es narra una mica a la nostra manera, per fer-la interessant als seus ulls. Ja sabeu que els nens són reticents a les novetats, i que al principi, quan cansats de sentir moltes vegades les mateixes cançons li ensenyem una de nova, la seva resposta, abans de sentir les primeres notes, és "no m'agrada". Però ficant noms a les cançons li cridem l'atenció i ara ja és ella la que de tant en tant demana "una cançó nova!".
Li posem cançons en català, en castellà i en anglès. I és una de les maneres d'anar-la introduint a les altres llengües. Moltes de les paraules que sap en castellà i en anglès és gràcies a les cançons. I en anglès molt sovint no sap el que diuen, però ho canta pronunciant perfectament.
Per obrir aquest cicle, la primera de les cançons que més ha ballat per tot el menjador, imitant cada passa que fan els ballarins: Dirty Dancing!
"Tu ets el patic suais, jo sóc la nena", i ja ens veus a nosaltres preparant-nos per pujar-la ben amunt al coll cada cop que a la cançó la noia fa el gran salt. O si no podíem nosaltres, "jo sóc el patic suais i la nina és la nena" i és ella qui puja en braços la nina.
Va ser el greatest hit de l'estiu i va ser una bona manera de fer-la protagonista de totes les visites que venien per conèixer el petit: no marxaven sense veure el ballet de la petita!
Ara ja la té més sentida, però encara la demana sovint. Sens dubte, una de les que més li agraden. Bé, i a mi també, que per això li vaig posar el primer cop! Recordo que de petita em sabia els diàlegs de tota la pel.lícula de memòria. ("no dejaré que nadie te arrincone" i "cuando me equivoco, sé reconocerlo" són frases mítiques!).
Aquí la teniu.
I dues coses més:
2. Avui mateix he descobert aquesta cançó, que de seguida he volgut compartir:
Mètode estivill, de Carles Cuixart
No us la perdeu!! És una cançó que podrien cantar molts nens (malauradament), i que fa posar la pell de gallina a estones. Quin mal ha fet aquest senyor!!! Amb lo bé que s'està tots contents i calentets al llitet!!
3. Per acabar, si demà compreu el diari Ara, al suplement Criatures, veureu un reportatge sobre mares blogueres que segurament us sonaran molt!
Bon cap de setmana!
Mètode estivill, de Carles Cuixart
No us la perdeu!! És una cançó que podrien cantar molts nens (malauradament), i que fa posar la pell de gallina a estones. Quin mal ha fet aquest senyor!!! Amb lo bé que s'està tots contents i calentets al llitet!!
3. Per acabar, si demà compreu el diari Ara, al suplement Criatures, veureu un reportatge sobre mares blogueres que segurament us sonaran molt!
Bon cap de setmana!
Ja em passaràs el suplement (o penja'l al bloc)! Jo aquí no puc comprar-lo! A mi al final no em van trucar, però també tinc ganes de veure qui hi surt, perquè em sembla que alguna la coneixeré, no sé perquè! ;)
ResponEliminaDirty Dancing! Fa uns anys la vaig veure al pis on vivia amb uns amics i vam disfrutar molt! Quins records...i mira que es cursi, però m'encanta!!
Doncs no sé al final quines blogueres sortiran! És un misteri!
EliminaI sí, Dirty Dancing... jo tot i haver-la vist molts cops, si l'enganxo per la tele no puc deixar de mirar-la!
ooooooohhhhhhhh este es mi espacio, este es tu espacio!!!!! Jo vaig anar amb les amigues de l'institut a veure-la al cine del poble del costat... buff quins crits!
ResponEliminaja estic al tanto ja del suplement de demà! a veure a qui conec...
Hi ha moltes frases mítiques!
EliminaMirashka, tu surts demà? Desvela'ns una mica de misteri!
Jo no puc escoltar la cançó contra l'Estevill, perquè sóc a la feina. Però et puc assegurar que els meus fills, amb el seu mètode han estat immensament feliços, i nosaltres també. De talibans de la maternitat n'hi ha cap a tots els costats, els que són cruels amb els seus fills poden ser-ho seguint qualsevol ideologia... per mi és molt pitjor arriscar la salut del nadó allitant-lo amb els pares pel risc d'asfixia que hi ha, però no deixa de ser el meu punt de vista, i respecto els pares que ho fan perquè penso que ells s'estimen als seus fills més que jo, que no els conec...
ResponEliminaMai no acabariem les disputes dels que confiem en el mètode estevill i els seus detractors, no vull entrar-hi; si no us agrada un mètode o sistema o digues-li com vulguis, de fer adormir/menjar/educar/criar els teus fills, no l'utilitzeu, però no sé quin sentit té menysprear aquells que l'han posat en pràctica pensant que feien el millor pels seus fills.
I respecte a Dirty Dancing... sóc ultramegasuperfan, com la teva petita :-)
uf... no sé que dir-te. Jo penso que el mètode Estivill és un mètode pensat per a que els pares no perdin temps fent adormir els nens, no per a que aquests dormin millor. Als nens no crec que els hi agradi massa. De fet, segur que no perquè ploren (i molt) quan s'aplica. Jo ho sé perquè vaig intentar-ho dos dies amb la petita, quan estava en una etapa en que li costava molt adormir-se. No vaig seguir perquè no creia que estés fent el correcte.
EliminaPerò cadascú, a casa seva, és lliure de fer el que vol.
Sento si el que dic aquí o al post creus que menysprea als pares que l'utilitzen. Tot i que vaig amb peus de plom quan escric sobre aquests temes, no puc (ni vull) evitar posicionar-me sobre el que jo penso que és millor. Però tens raó que el respecte hi ha de ser sempre.
Dit això, si no has escoltat la cançó encara..... doncs millor que no l'escoltis. Perquè ja et dic que no t'agradarà!!
Però bé, parlant de Dirty Dancing segur que ens entendríem!!
No penso veure'l. El dia que vulguis t'explico què vaig fer jo, què vaig entendre jo del mètode Estevill i com ho vaig dur a la pràctica. No, no vull pas convencer-te que pensis diferent, però puc explicar-te l'experiència d'una persona molt propera a mi. És el molt més petit de quatre germans. La mama va dormir amb ell fins que va ser tan gran com va voler. Als 12 anys encara li donaven la maneta per dormir (un paio de metre vuitanta...) i un cop que va dormir a casa meva, que tenia 14 anys, es cagava de por de dormir sol. Això va fer que jo em jurés a mi mateixa que educaria als meus fills en l'autonomia. Ells, els meus fills, no tenen mai por, tenen els seus peluixos que els acompanyen i els pares a l'habitació del costat. I quan em necessiten hi vaig de seguida. Però si una nit em demanen més cops del que és raonable, perquè tenen gana de dansa, els ho dic, els explico que és l'hora de dormir, que ja saben que sóc a l'habitació de la vora i que prou marejar. Perquè el que més bé funciona amb els nostres fills és que nosaltres estiguem prou convençuts que ho estem fent bé. Al cap i a la fi, el que ells necessiten és la seguretat.
EliminaUn petó, Onavis, t'agraeixo que hagis respost així, n'estic bastant escarmentada de discussions pro-anti estevill, i no és tan fer com el pinten, t'ho asseguro.
Hi ha històries de tot, suposo que per les dues bandes.
EliminaAmb una cosa coincidim: jo també tinc molt clar que una de les millors coses que podem ensenyar als nostres fills és a anar sols per la vida. En el meu cas, fer collit ha fet de la meva filla una nena molt segura i independent; tot i que no tot és merit d'això, clar, ella ja devia tenir aquest caràcter.
Si els nostres fills seran o no feliços no depen només de com els fem dormir!
T'agraeixo molt també que hagis comentat!!
Ja m'imagino la teva nena ballant pel menjador i aixecant la nina :)
ResponEliminaSiii!! demà, demà veurem cares conegudes a l'Ara :)))