3 de juny de 2013

Llegint el Charlot en color!

Quan li expliquem un conte a la petita, sempre pregunta molt pels pares i les mares dels nens protagonistes dels contes. Si no surten, ens demana on són, si s'han mort, si són a treballar....
I si apareixen, doncs no sempre es queda tranquil.la, ja que no sempre apareixen per a bé. En els contes clàssics, per exemple,  sovint el paper dels pares no és del tot positiu: o estan morts i els nens estan en mans de madrastres dolentíssimes, o els abandonen, o estan a punt d'abandonar-los (Blancaneus, Ventafocs, Polzet, L'àneguet lleig...)
I ella això, com és lògic, no ho acaba d'entendre, i li precoupa. Una de els coses que té segures en el seu entorn, i resulta que en els contes no sempre és així!!
Bruno Bettelheim, en el seu llibre sobre els contes de fades explica que en els contes es tracten sempre temes que angoixen als nens, justament per presentar-los el món amb totes les seves realitats, bones i dolentes. Per a que ells projectin les seves pors i en vegin una resolució.  I ser abandonats pels pares és una de les angoixes més grans que han tingut i tenen els nens petits, en totes les èpoques.

Justament perquè explora aquest tema, a la meva filla sempre li ha agradat molt la pel.lícula del Chaplin The kid. La mira des que tenia uns dos anys i mig,  com també mira, del mateix Chaplin, l'escena del dinar de Modern Times, que la fa riure molt.
A la història de The kid s'hi va enganxar de seguida, tot i que ja té 100 anys d'existència, és muda i en blanc i negre (característiques que ella deu trobar ben estranyes). A més, aquesta pel.lícula ni tan sols és còmica, no és la típica pel.lícula del Charlot fent-ne de les seves. És una història trista sobre un nen abandonat.
El fet que es vegi, de bon principi,  com la mare abandona el nen petit en un cotxe la inquieta molt. Sort que després el Charlot el cuida molt bé i sort sobretot que al final torna a aparèixer en escena la seva mare per a quedar-se amb el nen.

El chico, Editorial Combel
I fa uns dies que vaig descobrir un llibre de l'editorial Combel, El chico, que és una adaptació molt fidel de la pel.lícula en imatges. La petita no es podia acabar de creure que aquella història que ella coneixia en moviment, també existís en imatges fixes. Normalment ho hem fet al revés: primer el llibre i després la pel.lícula. Així que es va quedar ben parada quan el va llegir per primer cop, i quan anava veient que era exactament la mateixa història.
I és que el llibre és com veure el Charlot en color! I al final té un apèndix amb fotografies reals de la pel.lícula i la història de com es va fer. 
Una delícia. La petita ja sap que és un d'aquells llibres pels quals ha de tenir les mans ben netes per llegir-lo. 
Us el recomano molt,  tant per la història, com pels dibuixos, com per a eina per ensenyar-los-hi els grans clàssics de la història del cinema.

El chico, Editorial Combel

5 comentaris:

  1. Té molt bona pinta! Teniu unes idees fantàstiques per la petita! Per cert, vaig veure un llibre l'altre dia que es deia algo així com "100 películas para ver con hijos" i era una mica això que expliques, pelis que no són específicament per nens però que els hi encanten.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot estar bé aquest llibre! Està clar que els nens també gaudeixen molt de continguts pensats per als adults, si s'escullen bé.
      De fet, les Monsters High, Bob esponja i tota aquesta tropa ja arribaran sols, més val que des de casa els hi impulsem a veure també altres coses (a banda de les que ells demanen). Així aniran tenint més criteri, espero! A més, el Chaplin, per exemple, els hi encanta!

      Elimina
  2. Ostres està molt bé això de mirar Chaplin a casa, no hi havía pensat mai. Avui mateix li posaré.
    M'apunto la idea del llibre.

    ResponElimina
  3. Té bona pinta aquest llibre... me l'apunto!

    ResponElimina