19 d’octubre del 2010

Dona, mare, mamífer

Navegant per la xarxa, he descobert que aquest diumenge el magazín del diari El Mundo va fer un reportatge sobre la lactància on es parla de l'auge de les campanyes pro-lactància materna i acaba reivindicant que la dona ha de tenir dret a decidir, sense pressions, el tipus d'alimentació que vol donar al seu fill. Es pot llegir íntegrament en aquest link.
Jo no estic d'acord amb el que diuen, sobretot amb el que diu la feminista Lidia Falcón, que posa en dubte els beneficis de la llet materna i relaciona la tornada a l'alletament matern amb una mesura per a apartar les dones del mercat laboral. Ho trobo fort. Enlloc de parlar de les ridícules setmanes de baixa per maternitat que hi ha en aquest país (que aviat sabrem si s'amplien o no), es parla de la "nosa" que suposa el fet de donar el pit si la mare vol continuar treballant, sentint-se guapa i el més semblant possible al que era abans de tenir fills.
Tampoc m'agrada el to que utilitza la periodista: "muchas madres alimentan a sus hijos sólo con leche materna hasta los seis meses" (com si fent això els privessim d'alguna cosa), " la OMS, Unicef y millones de médicos defienden con incontestable insistencia las bondades de la leche materna", (insistencia? Al meu entorn el que he vist és molta facilitat per introduir biberons), "algunas mujeres se ven presionadas a amanamantar" (jo no me'n vaig sentir, a l'hospital em van preguntar amb tota naturalitat si voldria donar-li el pit o biberó).
Però el que no entenc gens és el tema d'equiparar els dos tipus de llet (materna i artificial) i posar les dues a la lliure el.lecció de les mares. Clar que qualsevol mare pot fer el que vulgui, però com es pot equiparar una funció per la qual la naturalesa ens ha preparat amb un producte artificial?
Les fotos tampoc tenen desperdici, tot i que no m'han ofès especialment, crec que tenen el seu punt artístic i tot. El que em molesta és l'aire despectiu que es desprèn de la comparació dona-vaca. Què pretenen?
Jo em sento molt bé com a dona mentre dono el pit. Relacionar-ho amb algo vulgar i poc glamurós ho trobo molt denigrant.
Però bé, tot i això, crec que el rerefons d'aquest article és positiu. Que hi hagi sectors que reivindiquin la lactància artificial (hi tenen el seu dret) és un signe inequívoc que la lactància predominant actualment és la materna. La majoria de dones optem pel que és més natural.

6 comentaris:

  1. Ei! L'enllaç no va bé! O almenys jo no sé veure l'article i tinc molt interès per llegir-lo!

    ResponElimina
  2. Ja està! Amb el navegador Firefox no funciona. Me'l llegiré i segur que el penjo al bloc.

    Gràcies!

    ResponElimina
  3. Sí, jo sí que el puc obrir!
    Quan te l'hagis llegit ja diràs la teva opinió! Hi ha molt suc!
    Records

    ResponElimina
  4. Hola,

    ho trobo tant fort....! però què esperàveu d'un diari així? És molt trist que tirin per terra anys d'estudis a nivell mundial i que critiquin organitzacions que treballen per la salut materno-infantil de tot el planeta.

    Sort que ha sigut després de la Setmana Mundial de l'alletament matern!

    ResponElimina
  5. Hola Jo!
    He vist que també tens un blog, a veure si t'animes a escriure-hi sovint!

    ResponElimina
  6. Ha, ha... El Mundo ha aconseguit el que pretenia amb aquest descarat article provocador: que tothom l'enllaci i en parli.

    Ja sabem qui són, qui hi ha al darrera: els Neocon, el Patriarcat neoliberal més ranci i caspós.

    Jo no hi perdria gaire el temps.

    Mariona

    ResponElimina