29 d’octubre del 2010

Escollir el nom

El cap de setmana passat va sortir publicat un estudi dels noms més posats a Catalunya durant el 2009, comarca per comarca. Clicant la foto de dalt, es pot veure el mapa ampliat amb el resultats.
Sembla que el futur del nostre país estarà ple de Marcs i Paules.
A mi m'agraden bastant els noms que apareixen en aquest estudi, tot i que cap d'ells va ser considerat per a ser el nom de la meva filla ni del meu fill mentre pensàvem que era un nen. No sé què hagués fet en el cas de que el nom que més m'agradés fos un dels més posats. Segurament que si tingués uns quants noms en ment, la popularitat d'algun d'ells em faria deixar-lo de banda. Però si només en tingués un de clar i fos a la llista de "greatest hits", potser també li acabaria posant, a pesar de la quantitat d'homònims que tindria. Al cap i a la fi, es tenen pocs fills a la vida! I a vegades costa ficar-se d'acord!
Els pares tenim una tasca important a l'hora d'escollir el nom dels fills, ja que la decisió que prenguem serà molt important en la seva vida, si més no molt present en el seu dia a dia. És una mica de pressió, però jo crec que escollir el nom també té la seva part divertida. És com un joc.
De fet, de petits, sobretot les nenes, moltes vegades fabulem en quin nom ficarem als nostres fills, i ho anunciem amb molta determinació. Per sort, quan ens fem grans canviem (normalment, a millor) les nostres preferències!
Per sort també, l'època en que escollien els padrins o es posava el nom del sant ja ha passat a la història. Això ha fet que s'acabi amb les sagues que perpetuaven els noms a les cases (fet que tenia la seva gràcia i transcendència), però com a contrapartida ha portat la llibertat total als pares per fer córrer la seva imaginació. Tot i això, ja es veu en l'estudi que més o menys sempre ens decantem pels mateixos noms, segons les èpoques i modes.
En el nostre cas, escollir el nom va ser bastant fàcil, a pesar de que no és gens comú. Ens agradava als dos des del principi, i va ser el favorit durant molt temps. Però, com que sóc molt indecisa, al final vaig tenir alguns dubtes: m'agradava molt el nom, però no estava segura de si havia de ser el nom de la meva filla.
Però sí ho va ser, i n'estic molt contenta.

Imatge de l'Avui-El Punt

3 comentaris:

  1. Doncs a mi em frustra bastant que el meu fill tingui un nom tan posat!! Però ens agradava als dos i no vem rumiar gaire. No ho sabiem pas que els nostres gustos fossin tan vulgars...Però de totes maneres, em segueix agradant el nom de Marc...

    ResponElimina
  2. És diu Marc el teu petit? És un nom molt bonic! Que li posi molta gent no vol dir que sigui vulgar!!

    ResponElimina
  3. El nom que nosaltres hem triat és justament un dels més posats, no a Catalunya, però sí a la nostra comarca! Així que quan anirem al parc i el cridarem, es giraran la meitat dels nens del parc!
    Ja n'érem conscients en el moment de triar-lo, però era el que més ens agradava, juntament amb Roger que encara veig que és més popular!
    Jo penso que s'ha de triar el nom que més agrada als pares! Mirant les modes, però crec que aquestes no haurien de condicionar-nos si realment és el que ens agrada, perquè, de fet, les modes poden canviar d'un any a l'altre.
    Una abraçada Onavis!
    S.

    ResponElimina