29 d’abril de 2011

Estic ratllada!

Aquesta setmana he deixat a la petita dos dies de 9 a 5 a a la guarderia. Ja ho havia fet algun cop i el resultat havia estat molt positiu, ja que ella ja es queda a dinar molts dies, i les dues hores més de la tarda se li van passar ràpid.
Però tant l'altre dia com, sobretot, avui, quan l'he anat a buscar no m'ha agradat gens el seu comportament. M'he disgustat perquè ha estat el primer cop que no ha vingut corrents a rebre'm! El primer dia va ser menys greu, perquè al veure'm va voler pujar i baixar d'una cadira que tenia aprop, com si em volgués ensenyar el que estava fent. Però avui s'ha estat una estona mirant-me asseguda i com si continués jugant. M'ha sentat tan malament!!
Sí que últimament en pic em feia el petó ja volia baixar dels meus braços, però és que ara aquest petó s'ha fet esperar molt! Al final sí que ha vingut, però no de la manera impetuosa i abandonant-ho tot com acostumava a fer!
No sé si és la seva manera de fer-me veure que no li agrada que l'hagi deixat tantes hores, com si fos una venjança. Però m'estranya que ja faci això amb tan sols divuit mesos . També pot ser que cada dia s'hi trobi més bé, a la guarderia, i el desig de venir corrents comença a anar disminuint (que suposo que serà el normal amb el temps. Tot i que no esperava tant aviat!). O potser simplement ha estat casualitat i avui tenia el dia "tonto"....
Sigui com sigui tinc el cor trist i tot i que hem estat després tota la tarda jugant, tinc una espineta clavada.
I més encara quan penso en la setmana vinent, que per temes de feina també l'hauré de deixar dos dies a pensió complerta! Sort que ara venen dos dies de tenir-la amb mi les 24 hores!

Imatge de Valeria Cis

7 comentaris:

  1. Uff a mi l'Andreu me les ha fet passar de tots colors amb aquest tema i fa un parell d'anys em passava mitja tarda plorant sentint-me la pitjor mare del món mundial. Ara ja m'ho he pres amb més filosofia i aquest any l'adaptació no ha estat tan dramàtica com altres anys.

    No t'amoïnis dona que sigui pel motiu que sigui que es comporta així se li acabarà passant!

    ResponElimina
  2. És un clàssic... t'està castigant. Tu "l'abandones" ella "passa de tu". SE li passarà.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. No crec que tan petits siguin rencuniosos i et vulgui castigar. Crec que s'ho passa bé i potser li costa canviar de xip després de que ha estat en un espai diverses hores. Recordo el meu l'any passat que depenia del dia, uns venia corrents i altres s'estava jugant amb la sabata i hi havia d'anar jo.
    Crec que no li has de donar massa importància.
    Petons

    ResponElimina
  4. Esther i Euphorbia, espero que sigui el que dieu i que no tingui massa importància!

    Ana, això de que m'està castigant és el que em fa por, perquè voldria dir que ho passa malament. Espero que no sigui això!

    ResponElimina
  5. Les meves des del començament es queden 2 dies a la setmana a dinar. Els dies que dinen a casa ho fan amb els meus pares i a la tarda les recullo jo, excepte quan tinc classes de tarda. Vaja que com veus cada dia tenen una situació diferent. Normalment venen corrents a buscar-me però de tant en tant estan molt entretingudes jugant i amb prou feines si em saluden. No t'amoïnis, estic amb l'euphorbia en que no crec que en sigui conscient, li costa canviar el xip.

    ResponElimina
  6. Dona jo no crec que et "castigui" perquè ho passa malament sinó perquè vol mama. L'Andreu el segon any de guarde (tenia més o menys l'edat q té ara la teva) me les va fer passar canutes. Anava a buscar-lo i no volia venir amb mi o em pegava (imagina't com ho vaig passar!) però a la que arribàvem a casa se m'enganxava com una lapa.

    La seva profe em va dir que durant el dia estava genial com sempre i quan anaven altres persones a buscar-lo no feia aquests numerets.

    Després els numerets van tornar a aparèixer quan em vaig quedar embarassada i se'm va començar a notar i també van desaparèixer per tornar a fer acte de presència quan va néixer el petit.

    No sé, jo crec que tenen temporades. Són nens i de vegades la seva manera de demostrar les coses doncs no és massa "encertada" però això, són nens.

    ResponElimina
  7. Mirashka i Esther,
    Sí, jo també crec això. És un fet que a la guarderia la meva filla s'ho passa bé i suposo que és normal que per tant també hi tingui una mica "d'apego" i sovint no tingui tanta pressa en marxar.
    Em va sorprendre desagradablement perquè no m'havia passat mai, però espero que no tingui més trascendència!
    Gràcies a totes pels vostres comentaris, m'han servit per restar-hi importància!

    ResponElimina