A casa ja estem preparant la disfressa que la petita portarà aquesta setmana a la guarderia. Aquest any van disfressats de metges, i fem el vestit a mitges entre els pares, les senyoretes i els nens, a partir de les pautes que ens donen.La petita està il.lusionada i practica el ballet de la cançó del Carnestoltes cada dia.
Jo, sincerament, no sóc massa fan d'aquesta festa. Però m'agrada veure com s'ho passa bé ella i tinc ganes d'anar-la a veure el dia que faran la desfilada tots disfressats. M'agrada, perquè hem treballat tots junts amb la disfressa i ho viurem com un dia diferent i important.
El que no m'agrada, i gens, és la necessitat que veig al meu voltant de comprar disfresses als nens. El dia que se celebra el Carnestoltes al poble tots els pares disfressen de nou als seus fills (no serveix pas la del cole) i totes són "de compra". I això últim és el que no m'agrada.
I no pas pel preu, ja que per uns 10 euros tens un vestit fet en serie que et transforma en conillet o en princesa de cap a peus. Totes les botigues en tenen a l'aparador, i em desagrada veure com allò que abans era l'excepció (comprar la disfressa) ara és al norma.
Jo tinc la idea del Carnestoltes com un moment on els nens han de participar en la creació de la disfressa, en fer volar la imaginació sobre de què es volen disfressar i aguditzar l'enginy per trobar el vestuari adequat. Després, potser sí, comprar els accessoris que facin falta: perruques, pintures.... Però el vestit sencer? A mi m'agradaria disfressar-la de Caputxeta vermella, i penso que és un vestit bastant fàcil d'improvisar, i només em caldrà comprar quatre coses petites.
Però el que més greu em sap de tot això és que aquesta moda de comprar la disfressa s'ha estés tant que si disfresso a la meva filla a la manera tradicional, a no ser que m'ho curri molt, moltíssim, la petita estarà destinada a fer el ridícul. Potser sóc molt pessimista, però pel que he vist al meu voltant i en carnestoltes anteriors, pocs nens saben que les disfresses es poden confeccionar també a casa.
Ja ho vaig veure per Nadal, per quan els petits han d'anar vestits de Pastorets a la guarderia. Nosaltres no vam comprar res. Li vam posar un vestit de pana, un davantal de quadres, una armilla que em van deixar, una barretina que corria per casa i un bolset meu petit marró a mena de sarró. Vista a casa, abans de marxar, feia bastant goig. Però en 'arribar a l'escola, al costat dels altres, quedava molt diferent. No es pot competir amb els vestits de pastoret comprats per Internet!
I ara em fa por que el mateix passi amb la disfressa. Però no vull caure, tan aviat, en aquest consumisme que trenca el veritable esperit del Carnestoltes, i que acaba igualant totes les disfresses.
Què en penseu, vosaltres? Passa el mateix als vostres pobles?
I no pas pel preu, ja que per uns 10 euros tens un vestit fet en serie que et transforma en conillet o en princesa de cap a peus. Totes les botigues en tenen a l'aparador, i em desagrada veure com allò que abans era l'excepció (comprar la disfressa) ara és al norma.
Jo tinc la idea del Carnestoltes com un moment on els nens han de participar en la creació de la disfressa, en fer volar la imaginació sobre de què es volen disfressar i aguditzar l'enginy per trobar el vestuari adequat. Després, potser sí, comprar els accessoris que facin falta: perruques, pintures.... Però el vestit sencer? A mi m'agradaria disfressar-la de Caputxeta vermella, i penso que és un vestit bastant fàcil d'improvisar, i només em caldrà comprar quatre coses petites.
Però el que més greu em sap de tot això és que aquesta moda de comprar la disfressa s'ha estés tant que si disfresso a la meva filla a la manera tradicional, a no ser que m'ho curri molt, moltíssim, la petita estarà destinada a fer el ridícul. Potser sóc molt pessimista, però pel que he vist al meu voltant i en carnestoltes anteriors, pocs nens saben que les disfresses es poden confeccionar també a casa.
Ja ho vaig veure per Nadal, per quan els petits han d'anar vestits de Pastorets a la guarderia. Nosaltres no vam comprar res. Li vam posar un vestit de pana, un davantal de quadres, una armilla que em van deixar, una barretina que corria per casa i un bolset meu petit marró a mena de sarró. Vista a casa, abans de marxar, feia bastant goig. Però en 'arribar a l'escola, al costat dels altres, quedava molt diferent. No es pot competir amb els vestits de pastoret comprats per Internet!
I ara em fa por que el mateix passi amb la disfressa. Però no vull caure, tan aviat, en aquest consumisme que trenca el veritable esperit del Carnestoltes, i que acaba igualant totes les disfresses.
Què en penseu, vosaltres? Passa el mateix als vostres pobles?
En el meu cas les disfresses són comprades però no perquè pensi que és millor sinó perquè sóc força nul·la per tot el que implica manualitats i l'Andreu tampoc m'ho posa gens fàcil demanant disfresses com la de Batman. Mare meva si m'he de posar jo a fer un vestit de Batman...
ResponEliminaEl d'en Biel tampoc el faig perquè hereta els del seu germà.
De tota manera jo penso que si tens traça i el vestit en qüestió és fàcil de fer està molt bé que es faci amb el nen.
Les festes aquestes sota el meu punt de vista són perquè els nens gaudeixin i no perquè els pares facin ostentació de que la seva disfressa és la millor i la més cara.
Sí, de fet m'has fet pensar que aquesta "moda" massiva de que tothom compri les disfresses no es deu només al consumisme actual, sinò que les generacions que ara som pares i mares no en tenim gaire idea, de cosir, i fer vestits. Potser la comoditat i el preu accesible fa que tinguin tant d'èxit.
EliminaAra bé, jo també m'incloc en aquest tipus de mares que no en té ni idea, de cosir, i tot i això comprar una disfressa ja feta no m'acaba d'agradar...
No ho sé! És complicat perquè, com dius, el que volem tots els pares és que els nens disfrutin i siguin feliços aquest dia.
Bueno, potser hi ha una mica de tot, no? Hi haurà qui les comprarà perquè no té traça, qui té traça però no té temps, qui ni ho intenta perquè va a lo fàcil i, fins i tot, qui pensarà que el seu fill ha de dur el més car i el més guai per poder passar-s'ho bé. Imagino que deuen haver raons varies...
ResponEliminaJa et dic, en el meu cas, és pura "torpeza" de la mama. Creu-me no has vist del que sóc capaç amb aquestes mans (parlant negativament, eh?) jaja!
Jo també sóc de les que compren les disfresses. Formo part del grup de mares poc (o gens) traçudes, i encara que em fa ràbia ser així no hi puc fer res... Quan veig que a l'escola amb una bossa d'escombraries i un cartró fan maravelles em fa ràbia, ves! però el dia que van repartir la creativitat jo no era a la fila...
ResponEliminaCoincideixo amb tu que no és una festa que la visqui amb entusiasme, però a l'escola la treballen tant i la diafruten tant que no els puc, ni vull, privar-los de celebrar-la.
Sí, si us entenc perfectament. Jo sóc molt negada i en prou feines sé cusir un botó!
ResponEliminaPerò, com dic, és el fet que es doni per fet que compraràs la disfressa el que no m'agrada. I, sobretot, que això ja passi de tant petits.
Jo recordo que a casa meva la meva mare no era gaire manetes, però no compravem cada any una disfressa. Sí, això fa que hi hagi fotos de carnestoltes en que pràcticament no s'endevina de què vaig disfressada, però penso que la gràcia també és una mica això.
És una situació díficil, perquè com totes diem, els nostres fills viuen amb molt entusiasme!
Nosaltres l'any passat a la bressola la vam disfressar de pintora, amb coses fetes a casa. Cosir res però dibu res però manualitats amb el meu home, molt bé. Li va fer un gorro de paper molt xulo, i va triomfar bastant. Les mestres i molts pares sabien apreciar la gràcia d'aquella disfressa, tot i que era la única. Segur que la teva filla queda ben maca i divertida, t'animo a fer-li. Aquest any no hem preparat res, el Carnestoltes de la guarderia mana un complement per portar cada dia, però no compten en fer un ball de disfresses, segons criteri de les educadores, són massa petits i alguns s'atabalen... Que en penseu? A, mi no em sembla malament.
ResponEliminaHola Lidia!
EliminaA la nostra guarde també ho fan això. Durant aquesta setmana han d'anar un dia amb ulleres, un altre dia amb una sabata de cada manera... fins l'últim dia que toca portr la disfressa.
A mi em sembla bé, i si la teva no fa el dia final amb la disfressa no crec pas que ho trobi a faltar. Penso que ells encara són petits i sovint fa més gràcia als pares que a ells mateixos. Així que em sembla una bona idea.
Doncs jo he fet de tot una miqueta.
ResponEliminaA l'escola ha d'anar disfressada de pallassa i li he fet jo la disfressa amb coses que teníem per casa i està quedant força apanyadeta. Com que vivim a un lloc que hi fa molt fred doncs aquella disfressa no la pot aprofitar per la rua de Carnestoltes ja que entre l'abric i el sac del cotxet no es veuria que la nena va disfressada pel que li he comprat una disfressa de vaca amb la que anirà molt abrigada.
La idea era aprofitar la disfressa de l'escola però les temperatures no ens ho permeten.
Sol Solet
És normal, fa un fred que pela!! Carnestoltes hauria de ser a l'estiu!!
EliminaJo estic una mica amb tu, crec que es molt millor fer-se les difresses i, sobretot, no intentar anar super ben posat sinó passar-ho bé...en el nostre cas, de moment, només hem preparat la de l'escola. Es de pallaso i ells ens han guiat una mica com havia de ser, amb una samarreta de color verd i una corbata de paper. El que més m'ha agradat és que he aprofitat per que ella m'ajudés, li agrada molt pintar i hem pintat la corbata, la samarreta, (la taula, la cadira, però això ja és una altra història..) i crec que ens ho hem passat molt bé!
ResponEliminaVoliem també anar tota la família de lleó (es el tema de la temporada, es passa el dia fent el lleó per casa) però no sé si tindrem temps de preparar-ho, perquè anem ben atrafegats...
Tens raó, a vegades hi ha disfresses tan ben posades que són incòmodes pels nens, això també s'ha de pensar.
EliminaSi al final us animeu amb lo dels lleons.... volem fotos!! je je
Jo no crec en els extrems... mai ho he fet. Deu ser el meu esperit conciliador. Jo no veig gens malament que un nen es pugui disfrassar de Spiderman si es el seu idol. Jo no ho sabria fer, la veritat. Entenc el fons del que vols dir, però en aquesta vida els nostres fills han de conviure amb tots tipus de persones. El més important es el que tu els hi puguis trasmetre. Si per tu es important treballar la disfressa, doncs es maco com ho feu. Però si un any ella vol un de princesa no passa res... Mil petons.
ResponEliminaEstic d'acord en el que dius. I tant, més d'un any li compraré la disfressa!
EliminaEn aquest post em referia a que la gran majoria de gent del meu voltant, pares de nens de guarderia, compren les disfresses. I això em sorprén i desagrada com a norma.
Però lògicament tothom té les seves raons i al final tots fem el que creiem millor pels nostres fills!
Petons
A Anglaterra no hi ha dia de carnestoltes, però la veritat ni falta qeu fa, perquè aquí això de disfressar-se és una cosa molt comú. Les disfresses les venen a tora arreu i són molt elaborades! Molts nens es disfressen el cap de setmana, perquè com durant la setmana han d'anar amb l'uniforme de l'escola, doncs el cap de setmana és l'únic dia que poden escollir roba i molts d'ells escullen anar de princeses o d'spiderman, fa molta gràcia quan te'ls trobes pel super o passejant pel carrer disfressats.
ResponEliminaOstres! Quina gràcia, no?
EliminaJo estic amb tu: no suporto les disfresses comprades, aquestes robes brillants... les meves fins ara han anat sempre disfressades de coses aprofitades i amb algun detall: el primer any de gatxans, el segon de xineses aprofitant que uns amics van estar a la Xina i els van dur uns vestits monissims, i l'any passat no es van disfressar perque estaven malaltes. A l'escola han anat de conillets i de cabretes, i sempre l'han fet alla.
ResponEliminaPerò aquest any... aquest any he caigut en la temptació! la primera idea va ser disfressar-les de les 3 bessones juntament amb la seva millor amiga. Però no vem comptar amb que amb 4 anys ja tenien iniciativa pròpia. Així que l'amiga anirà de Blancaneus, la Maria de flor (encara estic pensant com el faré, segurament amb un vestit verd que té i cartolines) i l'Erinn... vol anar de Bella (la prota de la Bella i la bèstia). Vaig trobar una disfressa d'oferta i la vaig comprar. Si, vaig pecar! però ni us podeu imaginar la il·lusió que li va fer! 10 minuts després de veure'l va venir i em va dir "mama, m'agrada molt! moltes gràcies!" i em va fer un petó.
Així que la meva radicalitat s'ha atenuat. Com en tantes coses des que soc mare. (vaya rollo t'he fomut, eh...)
Que maca! Doncs justament penso que potser ho ha valorat tant i li ha agradat perquè no és el que sempre ha tingut, perquè veu que és una novetat.
EliminaJo estic segura que també li compraré disfresses, però quan sigui més gran (potser com la teva) i ella em demani de què vol anar i veguem que és complicat de fer. Però començar jo a intorduir-la en això, ara que de moment tant li fa, no ho vull.
Clar que, com ja dic, a mi no m'agrada especialment aquesta festa. Suposo que els pares que comencen aviat a comprar disfresses ho fan perquè els hi agrada més a ells que als nens.
Petons