22 de febrer de 2012

"Parlem"

L'estona que cada nit dedico a posar-la a dormir ha anat evolucionant molt des dels primers mesos fins ara.

Abans, havia de ser sempre jo qui la portava al llit, ja que s'adormia mentre li donava el pit.
A partir de l'any i mig, tot i que també li donava el pit per adormir-se, ja no s'hi quedava adormida del tot i després de popar una bona estona, volia que cantéssim unes quantes cançons amb les que, aleshores sí, es quedava fregida. En aquell temps, si algun dia era son pare qui la portava a dormir, costava una mica més, però també s'adormia sense problemes.

Als dos anys es va acabar la popa i per anar a dormir sempre demanava cançons. Nosaltres els contes els expliquem després de sopar, però al menjador, i quan anem a la seva habitació ja és per tancar el llum i fer-nos companyia. Així que cantant cançons eren la manera en que s'anava adormint. I demanava un repertori que semblava que no tenia final, en el que no hi faltaven "Un tren petitó", " La lluna la pruna" i "Son soneta".

Ara, ja fa unes setmanes que no vol cançons, com a molt en cantem una. Ara, el que sempre vol és parlar. "Vull parlem", em diu! I a mi em fa molta gràcia! "Parlem del cole" és el que més demana. Però també "parlem del metge" (ja que aquests dies hi hem anat sovint) o "parlem de casa el padrí". De fet ella no parla gaire sobre aquests temes, el que vol és que en parlem nosaltres, o que li fem preguntes sobre el que ha fet aquell dia. A mi m'encanta perquè són moments molt bonics! I parlem una bona estona fins que diu "ara dormim" i va tancant els ullets mentre jo estic estirada al seu costat.

I també estem en un moment en que la podem portar a dormir tan el seu pare com jo, i en el que hi ha molts cerimonials previs: fer pipí, rentar dents, agafar el bolquer de l'armari, posar pijama ("jo soleta"), apagar la llum, demanar aigua...., i finalment, el "parlem" que he comentat i que ja preludia que està per la labor de dormir.

Quants canvis en la son en aquests dos anys!! I els que vindran, suposo!

16 comentaris:

  1. A mi m'ha passat igual amb els dos. Hem fet mil canvis de rutines però jo crec que mentre el bàsic (anar a dormir quan toca) es mantingui, no hi ha problema

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la veritat és que fins ara es manté l'hora d'anar a dormir, sobre les 9. Sempre hi va ben contenta, esperem que duri!!

      Elimina
  2. que maco Onavis! aquests moments són fantàstics! I si, en vindran de igual de macos o més. Per mi és sens dubte el millor de ser mare, gaudir d'aquests moments. I mira que a aquesta no estas massa per res, però qui es pot negar a un "parlem"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, realment es gaudeixen molt. A pesar del cansament i de les mil coses que resten per fer, aquests minuts de relax amb ella valen un imperi!

      Elimina
  3. A mi també m'encanta l'estoneta d'abans d'anar a dormir. Nosaltres expliquem el conte al llit i després apaguem la llum per dormir. I llavors és quan ell comença a explicar cosetes, què ha fet al cole, o coses que li preocupen, o què li agradaria fer demà, o quan sigui gran... és l'estoneta que més m'agrada del dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! Quan es van fent més grans i expliquen més coses,deu ser encara més xulo!

      Elimina
  4. Que maco això de "parlem"! Nosaltres de moment estem en la primera fase que comentes, ja que només dorm amb la teta. Ara, les migdiades quan jo no hi sóc les fa amb el seu pare i perfecte! Aleshores el que no perdona és el conte. Ho tenen claríssim els nens!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! Ells ja saben amb qui estan! Jo, quan encara li donava popa, si jo estava per casa, l'havia de portar a dormir jo sí o sí. En canvi, si no hi era perque estava treballant, hi anava amb el seu pare contenta.

      Elimina
  5. Aquest moments son unics i magics. Aquelles veus finetes per no fer soroll, aquelles abraçades de coll, aquell sentir el cos del teu petit/a al teu costat. El parlar amb ell sempre,sempre es maco .Cada edat. Jo gaudeixo molt. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonic que ho descrius! Sí, quan comencen a parlar es gaudeix molt. I amb el temps suposo que va a més!

      Elimina
  6. Aquests moments són impagables! A l'Andreu li agrada quan, de vegades, li proposo anar al llit dels papes i explicar el conte allà els dos solets estirats. I acaba el conte i comencen les converses on m'explica coses del seu dia a dia.

    Tant de bo aquests moments durin anys i anys :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, és que anar al llit dels papes és una passada! Si ella algun cop ve al nostre llit ja des del principi de la nit, està contentísssima!

      Elimina
  7. Respostes
    1. Aviat el teu baby t'explicarà el seu dia a dia!

      Elimina
  8. A la meva també li encanta explicar el que li passa, a qualsevol moment, pot repetir 30 vegades com s'ha fet mal, de quina manera, a on, si algú ha fet alguna cosa curiosa, si un senyor duia un barret estrany, passa mig dia repetint-ho (en signes)...Crec que és molt xulo, perquè és una manera que tenen de fixar el món que els envolta, de explicar-se també a ells mateixos les coses que els hi van passant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva també ho fa això de dir mil vegades la mateixa cosa quan ha estat una novetat!
      I tens raó que, explicant-nos a nosaltres el dia, i a través de les nostres preguntes, ells entenen més bé les coses que els hi van passant. És necessàri!

      Elimina