"Parlem"

L'estona que cada nit dedico a posar-la a dormir ha anat evolucionant molt des dels primers mesos fins ara.

Abans, havia de ser sempre jo qui la portava al llit, ja que s'adormia mentre li donava el pit.
A partir de l'any i mig, tot i que també li donava el pit per adormir-se, ja no s'hi quedava adormida del tot i després de popar una bona estona, volia que cantéssim unes quantes cançons amb les que, aleshores sí, es quedava fregida. En aquell temps, si algun dia era son pare qui la portava a dormir, costava una mica més, però també s'adormia sense problemes.

Als dos anys es va acabar la popa i per anar a dormir sempre demanava cançons. Nosaltres els contes els expliquem després de sopar, però al menjador, i quan anem a la seva habitació ja és per tancar el llum i fer-nos companyia. Així que cantant cançons eren la manera en que s'anava adormint. I demanava un repertori que semblava que no tenia final, en el que no hi faltaven "Un tren petitó", " La lluna la pruna" i "Son soneta".

Ara, ja fa unes setmanes que no vol cançons, com a molt en cantem una. Ara, el que sempre vol és parlar. "Vull parlem", em diu! I a mi em fa molta gràcia! "Parlem del cole" és el que més demana. Però també "parlem del metge" (ja que aquests dies hi hem anat sovint) o "parlem de casa el padrí". De fet ella no parla gaire sobre aquests temes, el que vol és que en parlem nosaltres, o que li fem preguntes sobre el que ha fet aquell dia. A mi m'encanta perquè són moments molt bonics! I parlem una bona estona fins que diu "ara dormim" i va tancant els ullets mentre jo estic estirada al seu costat.

I també estem en un moment en que la podem portar a dormir tan el seu pare com jo, i en el que hi ha molts cerimonials previs: fer pipí, rentar dents, agafar el bolquer de l'armari, posar pijama ("jo soleta"), apagar la llum, demanar aigua...., i finalment, el "parlem" que he comentat i que ja preludia que està per la labor de dormir.

Quants canvis en la son en aquests dos anys!! I els que vindran, suposo!