6 de febrer de 2012

Les primeres persones en saber l'embaràs

En els dos embarassos he gaudit molt del temps en que en que l'embaràs és encara un secret a mitges, en que només ho sabíem jo i el meu home.
Sí que és cert que hi havia moments en que tenia ganes de fer-ho saber al món sencer, però en general m'agrada la prudència en aquestes primeres setmanes. I no per que pugui anar malament i no prosperar l'embaràs (sempre he pensat que si m'hagués passat això, doncs segurament ho hagués explicat també als meus amics i a la família); sinó per la sensació de gaudir d'una bona notícia que de moment només incumbeix a dos persones.

Tot i això, els afers del dia a dia comporten que, de vegades, hagis d'explicar que estàs embarassada a terceres persones, fora del nucli més íntim. Persones desconegudes o professionals de la salud a qui expliques el teu embaràs abans que a molts familiars. A mi em va passar en diverses ocasions en aquest embaràs. I sempre que ho deia tenia una sensació molt curiosa i divertida. Aquesta és la meva llista:

1- De fet, la segona persona a que li vaig dir que estava embarassada, poques hores després de saber-ho el meu home i jo, va ser al meu dentista. Tenia una endodòncia programada la setmana següent a fer-me el test i m'havia de començar a prendre antibiòtic just aquell dia. Així que vaig trucar-lo per a ajornar la cita, ja que tot i que sí que hi ha alguns antibiòtics que es poden prendre durant l'embaràs, vaig preferir parlar-ho primer amb el meu ginecòleg. Finalment, em vaig fer l'endodòncia la setmana passada, un cop passat el primer trimestre i sense necessitat de prendre cap antibiòtic! Em va dir que normalment el recepten de forma preventiva abans de fer la intervenció, però que en el meu estat només me l'hauria de prendre si després s'infectava el queixal, però com que no s'ha donat el cas, doncs això que m'he estalviat!

2.- Una altra de les persones a qui li vaig dir que estava embarassada va ser al pediatre de la meva filla, ja que just aquells dies teníem la revisió dels dos anys. (De fet, vaig saber que estava embarassada el dia que la meva filla complia els dos anys!). A la revisió em va preguntar sobre com anava la lactància materna i vaig aprofitar per comentar-li que portava uns dies amb molt dolor i poques ganes de donar-li, i vaig dir-li lo del recent embaràs com a possible causa.

3.- També vaig haver de dir-ho a la dependenta d'una botiga de roba. Al cap d'unes setmanes vaig anar a comprar-me roba en una botiga en que la dependenta em va ajudar molt a buscar vestits i jerseis. Primer no li vaig dir res, però quan ella veia estranyada que li demana sempre una talla més de la que en aquell moment m'anava bé , li vaig dir que estava embarassada. Em va ajudar molt després a trobar roba adequada! (I bé que m'està anant aquesta roba, perquè la veritat és que la roba pròpiament d'embarassada no m'agrada gens i prefereixo buscar en les botigues normals coses que em vagin bé! Almenys, de moment!).

4.- Quan vam fer el viatge a Tenerife, abans de passar pel detector de metalls de l'aeroport també li vaig dir al guàrdia que si em podia estalviar passar pel fet d'estar embarassada. Em va dir que no, que podia passar-hi igualment, que no passava res. .

Després, òbviament, ho vam dir a la família i als amics. però em fa gràcia recordar aquests moments de confessió a persones de fora de l'entorn familiar.

13 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Ostres, nosaltres som dels que no vam esperar gens ni mica...jo a ma mare li vaig dir amb el test d'embaràs a la mà!! (no li puc amagar res...que hi farem) jeje..sobre la prudència per si passa res, penso com tu, que també ho acabaria explicant...penso...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que això depèn molt de les persones! De fet jo penso que dir-ho a la gent de més confiança un cop ho saps també és molt normal. Almenys així no ho acaba sabent el dentista abans que ningú!!

      Elimina
  3. Jo també tinc la boca molt grossa jeje! Els dos embarassos els vam fer públics en quant em vaig fer el test i en el cas de l'Andreu em faltava encara un dia per la primera falta jaja! Impacient que és una...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo sóc el contrari... no t'ho creuràs però els dos testos me'ks vaig fer dies després de la falta. Estava segur que em vindria la regla en qualsevol moment!

      Elimina
  4. Nosaltres voliem esperar en dir-ho, però jo em trobava tan malament que em resultava molt complicat no dir res, i ho vam dir força aviat a les persones més properes. En canvi a molts coneguts relacionats amb la feina, o veïns i així no els ho vaig dir fins passats força mesos, i era molt curiós com la gent descobria una panxota d'embarassada de 5 mesos o més, de sobte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo a la feina ho vaig dir als tres mesos, més o menys.
      Que curiòs dir-ho ja amb la panxa ben grossa, la gent deuria flipar, no? I no ho van notar?

      Elimina
  5. En el meu cas, va ser primer la meva tieta estimada, després la meva jefa perquè m'havia de fer proves i ja em trobava malament i vaig pensar que millor que sabés el que passava i al cap de 13 o 14 setmanes quan ja sabíem que tot estava bé, llavors va ser quan ho vam dir a familiars i amics. Com vivim lluny va ser més fàcil mantenir el secret, però jo crec que si alguna vegada torno a estar 3 mesos a la meva vida sense agafar cap avió la meva sogra ja sospitarà immediatament que alguna cosa passa... hehehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això d'estar lluny té les seves aventatges, clar!

      Elimina
  6. Jo pel lloc de feina ho vaig haver de dir a les 10 setmanes i a la família no vaig trigar massa més perque lo molament que em trobava era indissimulable!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres a la família també vam dir-ho més o menys a la setmana 10.

      Elimina
  7. Jo sóc com tu. Amb el primer embaràs vaig disfrutar molt quan encara era un secret entre els dos. Em vaig fer el test vàrios dies després de la falta i després de fer-me'l vaig anar a comprar pinso pels meus gats. A la botiga em vaig desmaiar... i li vaig haver de dir a la dependenta que acabava de saber que estava embarassada. A la meva família vam esperar deu setmanes, per prudència. I a la família d'ell encara més... ja se'm veia panxa!
    Ara fa dies que m'hauria d'haver vingut la regla... però encara no m'he fet cap test. Esperaré uns dies encara, tot i que em sembla que em podria estalviar els 10 euros. Però em vull fer el test per fer-li una foto i poder fer un album a la criatura que arribi... si això prospera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ep! Doncs espero que sigui que prosperi!!! Molta sort!

      Elimina