Les primeres persones en saber l'embaràs

En els dos embarassos he gaudit molt del temps en que en que l'embaràs és encara un secret a mitges, en que només ho sabíem jo i el meu home.

Sí que és cert que hi havia moments en que tenia ganes de fer-ho saber al món sencer, però en general m'agrada la prudència en aquestes primeres setmanes. I no per que pugui anar malament i no prosperar l'embaràs (sempre he pensat que si m'hagués passat això, doncs segurament ho hagués explicat també als meus amics i a la família); sinó per la sensació de gaudir d'una bona notícia que de moment només incumbeix a dos persones.

Tot i això, els afers del dia a dia comporten que, de vegades, hagis d'explicar que estàs embarassada a terceres persones, fora del nucli més íntim. Persones desconegudes o professionals de la salud a qui expliques el teu embaràs abans que a molts familiars. A mi em va passar en diverses ocasions en aquest embaràs. I sempre que ho deia tenia una sensació molt curiosa i divertida. Aquesta és la meva llista:

1- De fet, la segona persona a que li vaig dir que estava embarassada, poques hores després de saber-ho el meu home i jo, va ser al meu dentista. Tenia una endodòncia programada la setmana següent a fer-me el test i m'havia de començar a prendre antibiòtic just aquell dia. Així que vaig trucar-lo per a ajornar la cita, ja que tot i que sí que hi ha alguns antibiòtics que es poden prendre durant l'embaràs, vaig preferir parlar-ho primer amb el meu ginecòleg. Finalment, em vaig fer l'endodòncia la setmana passada, un cop passat el primer trimestre i sense necessitat de prendre cap antibiòtic! Em va dir que normalment el recepten de forma preventiva abans de fer la intervenció, però que en el meu estat només me l'hauria de prendre si després s'infectava el queixal, però com que no s'ha donat el cas, doncs això que m'he estalviat!

2.- Una altra de les persones a qui li vaig dir que estava embarassada va ser al pediatre de la meva filla, ja que just aquells dies teníem la revisió dels dos anys. (De fet, vaig saber que estava embarassada el dia que la meva filla complia els dos anys!). A la revisió em va preguntar sobre com anava la lactància materna i vaig aprofitar per comentar-li que portava uns dies amb molt dolor i poques ganes de donar-li, i vaig dir-li lo del recent embaràs com a possible causa.

3.- També vaig haver de dir-ho a la dependenta d'una botiga de roba. Al cap d'unes setmanes vaig anar a comprar-me roba en una botiga en que la dependenta em va ajudar molt a buscar vestits i jerseis. Primer no li vaig dir res, però quan ella veia estranyada que li demana sempre una talla més de la que en aquell moment m'anava bé , li vaig dir que estava embarassada. Em va ajudar molt després a trobar roba adequada! (I bé que m'està anant aquesta roba, perquè la veritat és que la roba pròpiament d'embarassada no m'agrada gens i prefereixo buscar en les botigues normals coses que em vagin bé! Almenys, de moment!).

4.- Quan vam fer el viatge a Tenerife, abans de passar pel detector de metalls de l'aeroport també li vaig dir al guàrdia que si em podia estalviar passar pel fet d'estar embarassada. Em va dir que no, que podia passar-hi igualment, que no passava res. .

Després, òbviament, ho vam dir a la família i als amics. però em fa gràcia recordar aquests moments de confessió a persones de fora de l'entorn familiar.