Contraccions de Braxton-Hicks i "agulletes"

Porto una setmana amb moltes molèsties a la panxa.

D'una banda, les contraccions de  Braxton Hicks.

Com que recordava com eren de l'embaràs anterior, no m'ha costat gaire identificar-les. Fins ara eren totalment indolores i poc freqüents. I duraven poquet, menys de 20 segons. Però des del cap de setmana han anat en augment, i ja em provoquen una mica de dolor (no gens intens, però sí que les noto), a part de que duren més de mig minut. Aquestes contraccions, que es diuen així ja que va ser el metge John Braxton Hicks qui les va descriure per primer cop, suposen una mena d'entrenament de cara a les contraccions "reals" del dia del naixement. I en principi no han d'alarmar ja que no signifiquen que hagi començat el procés de part.

Però com que jo n'he notat moltes aquests dies, li he comentat al meu ginecòleg, amb qui just el dimarts tenia visita. Em va dir que era normal que en tingués més ara que abans i que a la setmana d'embaràs a la que estic (la 33) és normal tenir-ne fins a unes 15 al dia, sobretot al vespre.

Per descartar que aquestes últimes contraccions més seguides que he tingut no hagin fet "feina" em va mirar com estava el coll de l'úter, no fos cas que s'hagués començat a estovar. Però no. Tot està al seu lloc, de moment. Així que en principi tot és normal.

D'altra banda, des del dia de la visita al ginecòleg tinc també moltes "agulletes" a la panxa! Tot ve perquè al baixar de la camilla, no hi havia les típiques escaletes que hi ha sempre per arrepenjar els peus. Algú les havia tret i s'havia oblidat de posar-les. I jo vaig incorporar-me pensant que sí que hi serien i quan vaig veure que els peus no tocaven enlloc vaig fer molta força amb la panxa per no caure. Em va fer un mal increïble, un dolor molt intens. El ginecòleg em va tocar i ja des del principi em va dir que no patís, que el mal era muscular i que el nen estava bé. Però no us podeu imaginar quin mal em feia!!! De fet, recordo haver tingut també un episodi similar quan estava embarassada de la petita, en aixecar-me malament del sofà.

Doncs a ran d'això, tinc unes agulletes a la panxa que noto sempre que m'aixeco o m'assec i cada vegada que el nen es mou. És a dir, molt sovint!! Espero que vagin remetent aviat...

I tot això, unit a que la panxa cada dia està més grossa, a que ja tinc moltes dificultats per arreplegar coses del terra i també en trobar posicions còmodes. Així que estic acusant força cansament. 

A més, tot s'ajunta amb dies de molta dedicació a la feina. Sé que he de frenar el ritme, la gent m'ho diu i jo sóc la primera que ho noto. I ja sé que no hi ha ningú imprescindible, però vull acabar el curs. El dia 18 per fi tot s'acaba i aleshores ja em podré dedicar plenament a descansar! Ho necessito!