Els segons fills no es deperten quan ells decideixen, o quan els pares obren lentament les persianes de l'habitació. No, els segons obren els ulls bruscament quan el germà gran crida "bon dia" i sacseja fort el bressol.
Als segons fills no se'ls canvia el bolquer de forma meticulosa sota l'atenta mirada dels dos pares, sinó que el germanet gran ajuda agafant un munt de tovalloletes que no deixarà després al lloc i es descobriran més tard en els llocs més insospitats de la casa. Clar que també llença el bolquer a les escombraries i porta bolquers de l'armari quan ens hem oblidat d'agafar-los!
El segon no té una hora del passeig fixa cada dia, sinó que s'aprofita qualsevol moment (quan la calor ho permet). I no es passeja calmadament, sinó que es fa a batzegades, ja que el germà gran ha decidit conduir ell el cotxet. O, en els millor dels casos, el segon fill passeja sota l'atenta mirada del primer que, pujat al patinet, s'entesta en tocar-li els peus, en tapar-lo amb la manta si fa calor i en destapar-lo si fa fred.
Tampoc se'ls dóna el pit en un ambient silenciós, sinó que popen mentre se'ls hi explica un conte al gran o, si és un moment de caos, mentre es crida al gran que sis-plau deixi de tirar les joguines a terra o pari de fer baixar aigua pel grifo del lavabo.
Al segon fill se li posen les pel.lícules del Walt Disney des dels primers dies de vida. Semblarà que no fan cas, però segur que poc a poc aniran entenent les històries i arribaran als dos anys fets uns cinèfils.
Tampoc tindran un bressol immaculat per ells sols, sinó que aprendran ben aviat a conviure amb nines, joguines i objectes de tota mena que apareixeran per art de màgia dins del bressol, el maxi-cosi o l'hamaca.
Tot i això, se sap que també creixen igualment feliços i que normalment no canviarien als seus germans grans per res del món! O això diuen!
Els segons fills tenen més gent a qui estimar i uns pares molt més segurs i relaxats...quina sort! Una abraçada família!
ResponEliminaAixò sí! I lo dels pares més relaxats és un grau! Perquè sinó hi hauria moments per tornar-se boig, je je!!
EliminaMolt bó el post!Jo sóc la filla gran així que no puc afirmar ni desmentir res del que dius! Compte amb la calorrr!!Petonets!
ResponEliminaJo sóc filla petita, i he sobreviscut a tot això, i més!
EliminaTens tota la raó! Cada cop que sento: Mama la germaneta ja s'ha despertat i ho ha fet sola,eh? Sé que la gran està al darrera
ResponEliminaje je... suposo que és inevitable!!
EliminaEls segons fills senten absoluta adoració per tot el que diuen-pensen-fan els seus germans grans.
ResponEliminaSón infinitamént més gelosos que els grans respecte del nostre afecte.
Acostumen a ser més apegalosos que una mosca al mes d'agost, són petoners i estrenyedors de colls sempre que poden.
No tenen cap mirament en seure a la teva falda llençant a terra el que hi tinguis, a picar del plat de patates sense haver demanat permís i després mirar-te amb carona de terrorista infantil.
Els segons fills rebran les joguines heretades amb l'alegria que eren dels seus germans grans, sense enfadar-se per no haver-les estrenat ells. Perquè no estrenaran MAI una bicicleta -a no ser, és clar, que sigui nen i la seva germana hagi tingut una bicicleta de la Barbie model Hello Kitti, de color rosa pastel barrejat amb rosa xiclet.
És la seva realitat.
Ser el segon és el que té!!
EliminaI la bici que té la petita ara és de color groc, així que em sembla que, com dius, el petit no n'estrenarà cap....
M'ha fet molta gràcia aquesta entrada... tot i que al desembre ho podré comprovar en persona, jejejeje.
ResponEliminaEnhorabona!! No ho sabia! Ja veuràs com tot anirà molt bé!
EliminaEls segons fills creixen molt més relaxats que els primers perquè al darrera hi ha uns pares experts i relaxats ;)
ResponEliminaUna abraçada bonica!!!
Tinc una amiga que diu que els segons venen a "sobreviure" jaja! Jo trobo que els segons són molt més tremendos i és que no hi ha res com tenir un bon mestre je je!
ResponElimina