Llit familiar

La petita va dormir, des dels primers dies fins ben bé a l'any i mig, al mig del llit amb nosaltres. Per la nit es despertava sovint per popar, amb una freqüència que depenia segons l'època, però que mai baixava de les tres o quatre preses durant el primer any. Fer collit va ser, per tant, la millor opció per alletar-la sense que jo m'hagués d'incorporar i, per tant, sense que m'hagués de despertar completament.

Així que aquesta vegada, amb l'arribada del petit, teníem clar que volíem seguir el mateix sistema. Hi havia, però, una dificultat afegida: el llit no és massa gran i, a més, ara no érem dos sinó tres. La petita ja dorm la meitat de la nit a la seva habitació, però tard o d'hora cada nit acaba fent cap al nostre llit. I no m'imaginava dormir tots quatre al llit, menys sent el nen encara tan petit, ja que em feia por que la nena li pogués fer algun cop sense voler.

Per tant, la millor opció va ser col.locar el bressol en forma sidecar. Nosaltres no vam comprar cap bressol dissenyat per a aquesta funció (que n'hi ha), sinó que vam adaptar el bressol que teníem. No va ser fàcil perquè el bressol és antic, és el que tenia el meu home de petit. I per tant no es pot regular l'altura. Així que vam construir una plataforma (com es veu a la foto) per a que arribés just a l'altura del llit. Vam treure una de les fustes dels costats i vam lligar-ho tot al nostre llit amb unes brides, de manera que queda totalment fixe. Per salvar la junta que queda entre els dos llençols, a la nit hi col.loco una tovallola que uneix els dos llits. Sé que hi ha gent que s'ha fet cosir llençols per a que aquesta junta desaparegui, però de moment a mi ja m'és pràctic tal i com ho tenim.

Em va perfecte!! Com que tinc el nen tan a prop, ja el sento com busca el pit quan té gana i li dono, sense que arribi a plorar. Clar que he de dir que ell és molt tranquil.let, i que popa molt ràpid, per tant quasi no em desperto.

I és molt còmode també per la petita, ja que continua tenint el seu espai al llit, el mateix que tenia abans. I jo quedo entremig dels dos, de manera que no pateixo perquè es puguin tocar durant la nit.

A més, aquests dies d'estiu en que la petita va a dormir tard, ja ens n'anem a dormir tots directament al "llitet gran", i és molt bonic. Jo li dono popa al petit mentre el pare fa dormir la petita.

Quan durant la nit obro els ulls i veig al nen tot petitet en un costat i la nena, a la que veig més gran que mai, a l'altre; em sento molt contenta.

Vull gaudir al màxim d'aquesta etapa, en la que dormim tots quatre junts. Sé que no durarà per sempre i em sembla que no m'equivoco al pensar que la recordaré sempre amb molta nostàlgia.

Per tant que, de moment, ens funciona molt bé l'invent!