L'Anna del bloc Fentdemama ha organitzat un sorteig per celebrar el 2n aniversari del bloc. Si cliqueu a l'enllaç, podreu veure les coses precioses de la firma barcelonakids que sorteja. Fins el dia 8 de desembre teniu temps d'apuntar-vos.
Veureu que una de les condicions per participar és dir quin objecte recordem amb especial estimació de quan érem petits.
Jo no tenia un peluix o una nina que m'agradés especialment i amb la que sempre dormís. Recordo que me n'agradaven varies i que segons l'època dormia amb una o amb una altra. Jugar a nines sí que m'agradava molt, sobretot amb totes a l'hora. Un dels jocs estrella era imaginar que tenia un orfenat, amb tots els ninos de casa, i jugava a que venien pares a recollir-los!
Però hi ha uns objectes en especial amb els que jugava moltíssim, que em transporten directament a la meva infantesa: els Pin i Pon!
Però hi ha uns objectes en especial amb els que jugava moltíssim, que em transporten directament a la meva infantesa: els Pin i Pon!
Passava hores i hores ideant històries que tenien com a protagonistes aquests ninotets petits i que, en el meu cas, tenien com a escenari principal la granja dels Pin i Pon.
Jugava a collir els productes de l'hort, recordo també que hi havia una mena d'elevador pel que feia pujar i baixar uns sacs, una palanca que simulava que s'omplia aigua d'un sortidor...
Jo aleshores n'estava molt contenta, tot i que secretament envejava les amigues que tenien la casa (amb aquella cuina tan xula, i el lavabo amb dutxa!) i sobretot una veïna que tenia ni més ni menys que el jardí amb piscina dels Pin i Pon, amb un tobogan que anava directament a l'aigua. Quan anava a casa seva i la seva mare ens deixava posar aigua de veritat, ens ho passàvem pipa!
Sens dubte per reis o per l'aniversari el millor regal que em podien fer era un accessori pels Pin i Pon! Aquesta Granja va ser un regal de reis, que recordo perfectament i ja espero el dia en que la meva filla hi pugui jugar. He vist que ara hi ha uns Pin i Pon més moderns, però són diferents, no són els autèntics!! Aquest cap de setmana, al buscar-la per fer la foto, he comprovat que la granja està en un estat acceptable, i també he trobat una bossa plena dels ninotets i objectes diversos, així que si ho vol, la petita jugarà amb els Pin i Pon originals.
Vosaltres també éreu de Pin i Pon? Eren una joguina super popular de l'època!
tu ets massa jove per mi... jajajaja
ResponEliminaJo tenia una nina "negreta" que adorava, precisament perquè durant la meva infantessa dubto que hi haguès molta inmigració ..i per mi una nina negra era d'alló més maco.
Igual que la Kira, ets massa jove per a mi. Jo tenia un nino que es deia Baby Mocosete (igual que el Nenuco)i li vaig posar de nom Jordi i era el meu fill. Des de que me'l van regalar per un aniversari no vaig voler res més que vestits i accessoris pel "Jordi", a la meva habitació vaig reunir l'armari, el moisès, la trona, la cuna, la banyera, el parc i un munt de cosses més. Hi vaig jugar fins ben gran. Encara roda per casa dels meus pares, llàstima que jo tinc dos nens (un d'ells es diu Jordi, jeje) i no hi volen jugar.
ResponEliminaLes mans de la Pètal.
A mi m'encantaven els Pin i Pon!
ResponEliminaI ja tens raó ja amb els Pin i Pon d'ara... D'on han sortit? Jo els vaig descobrir no fa massa anant a comprar el regal d'aniversari de la filla d'una amiga i vaig quedar a quadres.
Ara que per alucinar de veritat, les "Barriguitas" que tenen reflexos i tot!
Pin i Pon! Jo també en tenia, però era més de clics, tot s'ha de dir! jeje...moltes gràcies per l'entrada Onavis! :)
ResponEliminaJo era de Nancys i de clics! els pin i pon els vaig tocar de més grandeta, però ja no gaire. La d'estones que m'havia passat fent i desfent... I si, els d'ara no tenen res a veure!
ResponEliminaKira i Les mans de la Pètal,
ResponEliminagràcies pels piropos!!
Esther, reflexos a les barriguitas?? Això és increíble!!
Anna, jo també jugava amb els clics del meu germà, quan em deixava...
Mirashka, també tenia una Nancy!! Ara me l'has fet recordar!!
Hola!!! Jo sí vaig jugar amb els Pin i pon. Recordo posar-los a dormir apretant-lis el capet!! No? O m'equivoco? Nines no vaig tenir però si recordo jugar a fer de mestre (molt) i de vendre en una botiga improvisada de coses de casa. (cobrar m'encantava!
ResponEliminaOnavis, encara que no escrigui, d' tant en tant en segueixo!
No em sona això d'apretar-los el cap... Ah, sí, sí, uns que si els apretaves el cap tenien els ulls tancats! Però no sé si eren ben bé Pin i Pons! Ostres quins records!
EliminaJo no vaig ser gaire de jugar a nines, ara... els Pin i Pon els tenia ben amortitzats! jejeje
ResponElimina