Crònica d'un dissabte intens a Barcelona

Passar un dissabte a Barcelona, visitar vells amics, anar de compres, bons dinarets  i passejar pels carrers de la ciutat on vaig viure 10 anys de la meva vida és un pla que m'encanta.

Aquesta vegada, hi havia també un altre motiu per anar a Barcelona: la trobada de mares blocaires (i ja van tres!).

Així que semblava un dia perfecte, que vaig començar amb moltes ganes. Però va acabar essent  molt estressant,  ja que la ciutat estava atapeïda de gent i anar amb dos nens petits és sempre cansat, s'ha d'estar pendent de mil coses tota l'estona!

Al matí, vam fer l'obligat passeig nostàlgic pel Born. M'agrada tornar a aquells carrers on vaig viure i recorre'ls ara que ha passat tant temps, i que ha canviat tant la meva vida. Vam dinar al restaurant cubà, Habana vieja, que recordava d'aleshores. És un lloc situat en un carrer recòndit i, en qualsevol guia sortiria com a NO apte per anar-hi amb nens.  Només us diré que el cotxet del nen el vam haver de pujar per un balcó! Això sí, el  propietari cubà no es va estressar gens al veure'ns entrar, ni quan veia a la nena corrent entre taules parades que s'aguantaven dretes pels pèls, falcades per a no caure a causa del terra desnivellat. El menjar està boníssim, per això hi vam anar, però encara ara no entenc com vam poder sortir il·lesos d'allí!!

I després a recórrer carrers atapeïts de gent intentant que la petita, que s'entesta en no voler donar-nos la mà, no es perdés.  I  comprar regals  sense que ella es carregués la meitat de la decoració nadalenca de per allí on passàvem. I donant popa al nen quan convenia, no sempre als llocs més adequats.... 

Un bon dia, doncs, per practicar al màxim el meu estat zen per no caure directament en la desesperació! Per això m'han calat tant les paraules que em dedica l'Ester!

I, enmig del caos, per fi l'hora de la trobada!! Una estona de pau i tranquil.litat! Vaig gaudir-ho tot i el poc temps, i tot i haver d'estar pendent de d'altres coses. Quan vaig veure passar l'Esther amb el Víctor penjat, i l'Ester, a través del vidre de la cafeteria, vaig tenir una sensació ben curiosa. Esteu igual que a les fotos! Quina il.lusió conèixer-vos! A l'Anna i la Mirashka ja les coneixia i tornar-les a trobar és sempre un plaer. I és increïble lo ràpid que ens vam posar a parlar de les nostres coses, com si ens acabéssim de veure el dia abans i tinguéssim una conversa a mitges. Us vaig sentir a totes molt properes, vaig estar molt còmoda i contenta! 

Però vaig marxar amb la sensació de fer-ho tot a mitges. És difícil compaginar una excursió en família amb una xerrada amb amigues! Encantada, però, de poder fer-vos una abraçada a totes i parlar una mica!! S'ha de repetir!

Després, més passeig, una hamburguesa a Kiosko en horari infantil, pagar un tiquet de pàrquing abusiu i carretera i manta!

Arribar a casa sans i estalvis, amb els dos nens dormint plàcidament al seient del darrere,  va ser una gran victòria!!!