Aquesta cançó ja li vaig posar el Nadal passat, i li va agradar de seguida. L'hem escoltat tot l'any!
Ara és més pertinent que mai. Nosaltres ahir vam montar el pessebre, que ha quedat molt bé!
No té un angelet mal penjat ni un dimoni dins l'infern, però té un riu de paper de plata, un Sant Josep sense tamboret, llumetes, i sobretot, sobretot, un caganer!
Aquesta és la que vaig cantar jo l'any passat al concert de Nadal amb els meus companys jaja! Vaig fer un post i tot :-)) M'encanta.
ResponEliminaNosaltres no posem pessebre. L'any passat l'Andreu el va demanar però ho vam deixar per aquest i com ara no diu res doncs...
Que maco el pessebre! Nosaltres tenim l'escorça i la molsa, però no trobem les figures! Han desaparegut entre el merder que tenim al quartet dels mals endreços, i no hi ha manera humana de trobar-les!
ResponEliminaAl final, acabaré fent les figuretes amb rotlles de paper de water! :D
Jo tinc mots sentiments contradictoris amb les tradicions de Nadal, perquè no sóc gens religiosa i em fa por començar a fer alguna cosa, com muntar el pessebre i que mes davant el baby comenci a fer preguntes de qui son, i qui es el nen Jesús... I jo no sabria ni que dir, de fet em sentirà ridícula venent- li la moto del tema religiós. Potser tothom de la nostra generació te una mica aquest sentiment. A veure si un dia en parlem :- )
ResponEliminaPer cert, I love the caganer!
ResponEliminaEsther, sí, crec que recordo el post on ho vas dir! Segur que va quedar genial!
ResponEliminaMireia, jo també estic una bona estona buscant-ho tot, mai recordo on ho guardo!! Espero que les hagis trobat!
Mamamoderna, tens tota la raó, és complicat. Jo li explico com un conte més, més endavant ja li diré que hi ha gent que creu que realment va passar!