28 de desembre de 2012

Posa-li el terremoto (i no tinc por!)

Primer, unes de les últimes ocurrències de la petita:

- Posa-li el terremoto al nen a veure si té febre.

- Vull un postre sorpresa que sigui un iogurt de llimó!

Un dia que conduïa a poc a poc perquè tenia un tractor davant que no gosava adelantar, em diu:
- Mare, el cotxe del papa va més ràpid. El teu va molt fluixet!

Un dia em va dir que no volia que em moris mai. Jo li vaig dir que no em moriria encara, fins que no fos molt gran.
- Doncs no t'has de fer gran. Menja molt a poc a poc, i poquet, i així no et faràs mai gran!

- Vull peix callat! (Uns dies després de menjar bacallà i que li expliquéssim la història del nom)

- Que m'expliques el conte de la nena que es punxa?
 (Es referia al conte de La Bella Dorment, però dit així, fora de context, sona una mica malament...)

- Vull llet tova!
(Ni freda ni calenta)

- Vull dinar recta!
(Després de dir-li si volia dinar directe quan arribéssim a casa o si volia esperar al papa).

- Jo em tiraré per la finestra! (jo, en un moment de desesperació).
-  No, mare, que cauries!

- Vaig allí, però no em diguis vigila, eh, sense dir vigila, mare.

I, com que és divendres, una cançó que ja fa molt de temps que sona per casa i que li agrada molt! Va començar a cantar-la quan aprenia a parlar, i reproduïa els sons més que les paraules senceres. Ara ja se la sap de principi a final!

2 comentaris:

  1. Jeje
    Qué graciosa :) Tenen unes sortides... fas molt bé d'anotar-les, són coses que se'ns acostumen a oblidar...

    ResponElimina