29 de febrer de 2012

Una mare doctora

Ahir vaig llegir la meva tesi doctoral!!

Ha estat un camí llarg, amb moments on tot ho veia molt negre i d'altres en que les coses es veien més clares. Per sort, he estat sempre envoltada de gent que m'ha animat moltíssim i m'han permès arribar fins al final, gràcies als ànims, l'ajuda prestada, el temps cedit per a dedicar-m'hi i el suport moral.

Ja fa uns mesos que la tesi estava acabada, la feina ja estava feta. Faltava, però, fer-ne la defensa, passar per aquest últim tràmit que tots els doctorands vivim amb una mica de por i nerviosisme. Però la veritat és que ho vaig gaudir molt. Estava relativament tranquil.la (els nervis van venir després, un cop havia acabat) i vaig poder viure conscientment tot el que anava succeint: la meva presentació a l'inici, les intervencions dels membres del tribunal, les preguntes, les meves respostes, la intervenció dels directors de la tesi.... i finalment la nota final, de la que n'estic molt contenta!
Bé, i no tot acaba aquí, ja que aquest dia es força complet i "toca" dinar amb els membres del tribunal. I desprès, la celebració amb la família.

Estic molt contenta i orgullosa d'haver arribat fins aquí! No tenia clar com acabaria tot aquest camí quan, ja fa cinc anys, vaig definir el tema de la tesi amb l'ajuda del meu director. Vaig treballar-hi dos anys de manera poc intensa, dedicant-m'hi només a estones. I no va ser fins fa tres anys, quan per fi m'hi vaig poder dedicar de manera constant quan realment he avançat en la investigació. Però no ha estat un camí recte, hi ha molts canvis d'enfocament, molts dubtes i també algunes parades, com els mesos en que vaig dedicar-me quasi en exclusiva a la meva filla.

La maternitat, però, en el meu cas, no m'ha fet retardar massa aquest camí. He de dir que he tingut la sort de poder fer la tesi en hores de feina, gràcies a un contracte d'investigació, i que segurament tot seria molt diferent si només hagués pogut dedicar-me a la tesi en hores extres a la feina, i des de casa. Aleshores tot es complica més.
Clar que he fet feina des de casa, també, sobretot en la recta final. Però és un esforç que he fet de bon grat. Des que sóc mare, prioritzo molt més les coses importants i quan disposava d'estones el cap de setmana per mi, ja fos perquè algú cuidava de la nena o aprofitant els moments de la seva migdiada, aquestes estones em condien moltíssim!! No perdia gens el temps, vaja. Em concentrava força ràpid i estava pel que havia d'estar, potser perquè sabia que sent mare d'aquests moments n'hi ha pocs i no es poden malgastar.

I també s'ha donat la circumstància que he llegit la tesi estant embarassada. Moltes dones que conec m'han fet saber que elles també estaven esperant un fill quan van llegir al tesi. Suposo que és normal, ja que després de la feina feta, d'una fita important aconseguida, moltes dones pensem que és un bon moment per ser mares. I com que la lectura sempre es fa uns mesos després de la finalització total de la tesi, doncs no és estrany que moltes dones la llegim amb una panxeta que comença a ser prominent.
A mi em va donar força tranquil·litat llegir en aquest estat, en certa manera notava que no estava "sola davant del perill"!! I també és bo per relativitzar les coses, per no posar-se nerviós en excés, perquè tot i que sí, la lectura és molt important, hi ha d'altres coses també importants (més) que estant passant en les nostres vides en aquell moment. A mi em va donar serenitat!

Així que ja sóc doctora i m'uneixo al club de les meves "colegues" la Mirashka i l'Anna!!

22 de febrer de 2012

"Parlem"

L'estona que cada nit dedico a posar-la a dormir ha anat evolucionant molt des dels primers mesos fins ara.

Abans, havia de ser sempre jo qui la portava al llit, ja que s'adormia mentre li donava el pit.
A partir de l'any i mig, tot i que també li donava el pit per adormir-se, ja no s'hi quedava adormida del tot i després de popar una bona estona, volia que cantéssim unes quantes cançons amb les que, aleshores sí, es quedava fregida. En aquell temps, si algun dia era son pare qui la portava a dormir, costava una mica més, però també s'adormia sense problemes.

Als dos anys es va acabar la popa i per anar a dormir sempre demanava cançons. Nosaltres els contes els expliquem després de sopar, però al menjador, i quan anem a la seva habitació ja és per tancar el llum i fer-nos companyia. Així que cantant cançons eren la manera en que s'anava adormint. I demanava un repertori que semblava que no tenia final, en el que no hi faltaven "Un tren petitó", " La lluna la pruna" i "Son soneta".

Ara, ja fa unes setmanes que no vol cançons, com a molt en cantem una. Ara, el que sempre vol és parlar. "Vull parlem", em diu! I a mi em fa molta gràcia! "Parlem del cole" és el que més demana. Però també "parlem del metge" (ja que aquests dies hi hem anat sovint) o "parlem de casa el padrí". De fet ella no parla gaire sobre aquests temes, el que vol és que en parlem nosaltres, o que li fem preguntes sobre el que ha fet aquell dia. A mi m'encanta perquè són moments molt bonics! I parlem una bona estona fins que diu "ara dormim" i va tancant els ullets mentre jo estic estirada al seu costat.

I també estem en un moment en que la podem portar a dormir tan el seu pare com jo, i en el que hi ha molts cerimonials previs: fer pipí, rentar dents, agafar el bolquer de l'armari, posar pijama ("jo soleta"), apagar la llum, demanar aigua...., i finalment, el "parlem" que he comentat i que ja preludia que està per la labor de dormir.

Quants canvis en la son en aquests dos anys!! I els que vindran, suposo!

17 de febrer de 2012

"Marxa, mama"

Ja fa uns mesos que vam deixar endarrere l'etapa del "no puc, mamaaaa", per entrar al de "jo soleta". Bé, de vegades comença d'una manera i acaba de l'altra, però en general li agrada molt fer les coses ella sola: posar-se les sabates, segons quines peces de roba, llençar el pipí de l'orinal al vàter, tancar la llum abans d'anar a dormir.....

I últimament també em diu molt "marxa, mama", cada vegada que no només vol fer les coses soleta sinò que a més vol que jo no l'estigui mirant. Si vol anar a fer un pipí no vol ni que entri al lavabo, a l'hora de rentar-se les dents també vol que la deixi soleta... I vigila i se n'adona si l'espio!!
Però sort que ho faig, perquè l'altre dia la vaig descobrir llepant el tub de la pasta de dents!! I un altre cop obrint el pot de xampú amb no sé quines intencions....
Així que crec que aquesta fase no té massa a veure amb l'autonomia, sinó sobretot amb l'exploració!! Per mi que vol que la deixi sola només per poder explorar a la seva manera i fer trastades!! Ja m'agrada que tingui curiositat, però a la vegada és perillós. Així que hauré de perfeccionar la tècnica d'espiament perquè no me'n fio ni un pèl!

Imatge de Sara Hollander

13 de febrer de 2012

Ara arriba el Carnestoltes...

A casa ja estem preparant la disfressa que la petita portarà aquesta setmana a la guarderia. Aquest any van disfressats de metges, i fem el vestit a mitges entre els pares, les senyoretes i els nens, a partir de les pautes que ens donen.
La petita està il.lusionada i practica el ballet de la cançó del Carnestoltes cada dia.

Jo, sincerament, no sóc massa fan d'aquesta festa. Però m'agrada veure com s'ho passa bé ella i tinc ganes d'anar-la a veure el dia que faran la desfilada tots disfressats. M'agrada, perquè hem treballat tots junts amb la disfressa i ho viurem com un dia diferent i important.

El que no m'agrada, i gens, és la necessitat que veig al meu voltant de comprar disfresses als nens. El dia que se celebra el Carnestoltes al poble tots els pares disfressen de nou als seus fills (no serveix pas la del cole) i totes són "de compra". I això últim és el que no m'agrada.
I no pas pel preu, ja que per uns 10 euros tens un vestit fet en serie que et transforma en conillet o en princesa de cap a peus. Totes les botigues en tenen a l'aparador, i em desagrada veure com allò que abans era l'excepció (comprar la disfressa) ara és al norma.
Jo tinc la idea del Carnestoltes com un moment on els nens han de participar en la creació de la disfressa, en fer volar la imaginació sobre de què es volen disfressar i aguditzar l'enginy per trobar el vestuari adequat. Després, potser sí, comprar els accessoris que facin falta: perruques, pintures.... Però el vestit sencer? A mi m'agradaria disfressar-la de Caputxeta vermella, i penso que és un vestit bastant fàcil d'improvisar, i només em caldrà comprar quatre coses petites.

Però el que més greu em sap de tot això és que aquesta moda de comprar la disfressa s'ha estés tant que si disfresso a la meva filla a la manera tradicional, a no ser que m'ho curri molt, moltíssim, la petita estarà destinada a fer el ridícul. Potser sóc molt pessimista, però pel que he vist al meu voltant i en carnestoltes anteriors, pocs nens saben que les disfresses es poden confeccionar també a casa.
Ja ho vaig veure per Nadal, per quan els petits han d'anar vestits de Pastorets a la guarderia. Nosaltres no vam comprar res. Li vam posar un vestit de pana, un davantal de quadres, una armilla que em van deixar, una barretina que corria per casa i un bolset meu petit marró a mena de sarró. Vista a casa, abans de marxar, feia bastant goig. Però en 'arribar a l'escola, al costat dels altres, quedava molt diferent. No es pot competir amb els vestits de pastoret comprats per Internet!
I ara em fa por que el mateix passi amb la disfressa. Però no vull caure, tan aviat, en aquest consumisme que trenca el veritable esperit del Carnestoltes, i que acaba igualant totes les disfresses.

Què en penseu, vosaltres? Passa el mateix als vostres pobles?

10 de febrer de 2012

La protagonista de la setmana

Aquesta setmana la petita ha estat la protagonista de la classe a la guarderia.
Ja fa dies que ho estàvem preparant, ja que és una setmana on les fronteres entre la classe i la família es fan una mica més petites, i havíem de buscar material que ella pogués ensenyar i pensar activitats per fer.
Tots els dies que ho preparàvem ella estava molt emocionada, i crec que ha gaudit molt d'aquests dies de ser l"estrella" de la classe:

- Tota la setmana que hi ha un mural de fotos a l'entrada de la classe, amb imatges de la família, dels viatges i de tots aquells moments que hem pensat que li faria gràcia recordar davant dels seus companys.

- Aquests dies ella és l'encarregada de passar llista (col.locar les fotos dels nens que hi són en un suro, i els que són a casa, en un altre), de cantar la cançó del bon dia, de mirar quin temps fa.... També és la primera de la fila quan han de fer el trenet per anar a dormir. I en principi porten una corona, que es van traient i posant al llarg de les activitats.

-I hi ha un dia en què hi hem d'anar els pares, i fer alguna activitat. Primer hem explicat les fotos, amb la seva ajuda, i després hem fet una sessió de música. El meu home ha tocat al piano les cançons que els nens li anaven demanant, i desprès els hi hem mostrat diversos instruments. Cada família decideix quina activitat vol fer i nosaltres, aprofitant que tenim un músic a la família, ens vam decidir ràpid per això. Els hi ha agradat molt!

El que serà més dur per ella (i suposo que per tots els nens que són protagonistes), serà quan arribarà la setmana vinent i veurà que un altre company s'emporta totes les atencions que fins ara ha tingut ella dins la classe! Li ho haurem d'explicar molt bé!
En general, però, penso que és una activitat molt xula i amb la que els nens aprenen moltes coses.

Imatge de Montse LLop

6 de febrer de 2012

Les primeres persones en saber l'embaràs

En els dos embarassos he gaudit molt del temps en que en que l'embaràs és encara un secret a mitges, en que només ho sabíem jo i el meu home.
Sí que és cert que hi havia moments en que tenia ganes de fer-ho saber al món sencer, però en general m'agrada la prudència en aquestes primeres setmanes. I no per que pugui anar malament i no prosperar l'embaràs (sempre he pensat que si m'hagués passat això, doncs segurament ho hagués explicat també als meus amics i a la família); sinó per la sensació de gaudir d'una bona notícia que de moment només incumbeix a dos persones.

Tot i això, els afers del dia a dia comporten que, de vegades, hagis d'explicar que estàs embarassada a terceres persones, fora del nucli més íntim. Persones desconegudes o professionals de la salud a qui expliques el teu embaràs abans que a molts familiars. A mi em va passar en diverses ocasions en aquest embaràs. I sempre que ho deia tenia una sensació molt curiosa i divertida. Aquesta és la meva llista:

1- De fet, la segona persona a que li vaig dir que estava embarassada, poques hores després de saber-ho el meu home i jo, va ser al meu dentista. Tenia una endodòncia programada la setmana següent a fer-me el test i m'havia de començar a prendre antibiòtic just aquell dia. Així que vaig trucar-lo per a ajornar la cita, ja que tot i que sí que hi ha alguns antibiòtics que es poden prendre durant l'embaràs, vaig preferir parlar-ho primer amb el meu ginecòleg. Finalment, em vaig fer l'endodòncia la setmana passada, un cop passat el primer trimestre i sense necessitat de prendre cap antibiòtic! Em va dir que normalment el recepten de forma preventiva abans de fer la intervenció, però que en el meu estat només me l'hauria de prendre si després s'infectava el queixal, però com que no s'ha donat el cas, doncs això que m'he estalviat!

2.- Una altra de les persones a qui li vaig dir que estava embarassada va ser al pediatre de la meva filla, ja que just aquells dies teníem la revisió dels dos anys. (De fet, vaig saber que estava embarassada el dia que la meva filla complia els dos anys!). A la revisió em va preguntar sobre com anava la lactància materna i vaig aprofitar per comentar-li que portava uns dies amb molt dolor i poques ganes de donar-li, i vaig dir-li lo del recent embaràs com a possible causa.

3.- També vaig haver de dir-ho a la dependenta d'una botiga de roba. Al cap d'unes setmanes vaig anar a comprar-me roba en una botiga en que la dependenta em va ajudar molt a buscar vestits i jerseis. Primer no li vaig dir res, però quan ella veia estranyada que li demana sempre una talla més de la que en aquell moment m'anava bé , li vaig dir que estava embarassada. Em va ajudar molt després a trobar roba adequada! (I bé que m'està anant aquesta roba, perquè la veritat és que la roba pròpiament d'embarassada no m'agrada gens i prefereixo buscar en les botigues normals coses que em vagin bé! Almenys, de moment!).

4.- Quan vam fer el viatge a Tenerife, abans de passar pel detector de metalls de l'aeroport també li vaig dir al guàrdia que si em podia estalviar passar pel fet d'estar embarassada. Em va dir que no, que podia passar-hi igualment, que no passava res. .

Després, òbviament, ho vam dir a la família i als amics. però em fa gràcia recordar aquests moments de confessió a persones de fora de l'entorn familiar.

2 de febrer de 2012

Tardes d'hivern

Des que hem tornat de les vacances de nadal, quan vaig a buscar a la petita a la guarderia, sobre les cinc de la tarda, fa tan fred que ja no ens quedem al parc al jugar.
Abans acostumava a donar-li el berenar mentre ella jugava amb els altres nens i pujava i baixa pel tobogan.
Però ara ens n'anem directament cap a casa. Fa un fred que pela!! Avui aquí està tot nevat!!!! ("Pou blanc", ha dit ella aquest matí).

Així que tenim gairebé tres horetes cada tarda d'estar juntes jugant dins de casa, fins que arriben les vuit i ens preparem per sopar.

Normalment sempre tinc algun encàrrec per fer, així que no anem directament a casa. Anem a comprar, a veure la padrina, a buscar un conte a la biblioteca.... i d'aquesta manera passem una estona entretinguda abans de tancar-nos a casa.

Un cop a casa, ella juga una mica sola mentre jo endreço les coses, però no massa estona, de seguida em crida perquè hi vagi o em demana que fem alguna cosa. I aquí van les activitats que fem:

- Pintar amb les mans; El Pare Noel li va portar un set de pintura de dits i li agrada molt! A la guarderia també pinten molt i ja sap de què va. Ens hi passem una bona estona, i ella està contenta si després regalem aquest dibuix a algun familiar o si el pengem per la casa. Quan acaba cada dibuix sempre diu "Ensenyarem al papa". L'inconvenient és que s'ha d'estar molt pendent que no posi les mans enlloc més que no sigui el paper mentre està pintant i rentar ràpid les mans en acabar. Per la roba, li poso una bata o pitet i la veritat és que la pintura marxa molt bé.

- Enganxar gomets: Els reis també li van portar un kit de gomets de tots colors i formes. També ens hi passem algunes estones.

- Mirar els dibuixos: Li agrada molt que engeguem l'ordinador i li anem posant tot el repertori de dibuixos i cançons que li agraden: "Uh oh no tinc por", "El tren petitó", "Pingu", "Cantajuegos", "Teletubbies", "Willie fog", "Charlot".... De moment no mira cap canal de dibuixos en concret sinó que som nosaltres que li anem posant els que ens semblen.

- Cuinar: Aquesta activitat li encanta! Ens posem les dues el davantal i fem coques, galetes.... Ella m'ajuda a ficar la farina, el sucre, a remenar... Bé, a vegades acabo fent-la baixar de la cadira perquè en comptes d'ajudar-me ho espatlla tot, però què hi farem! Ahir va ser el primer dia que vaig fer cookies, recepta que vaig treure d'aquí, i aquest és el resultat. Estan boníssimes!:


- Jugar a fer puzles, torretes amb les fustetes, jugar amb el tren.... també li agrada. però no s'hi està massa estona jugant a aquests jocs de manera individual. Preferix que fem activitats juntes. A mi m' encanta, tot i que no em queda temps per fer gaires coses més. Sort que després també entrem tots a al cuina a preparar el sopar!

I vosaltres, què feu les tardes d'hivern amb els petits?