25 de gener del 2013

La Shakira i la consideració social de la cesària

No sé perquè li han fet una cesària a la Shakira. No sé si la necessitava o si ho ha escollit ella. Ja ho sabrem, o no.
Deixo aquí un dels post sobre la cesària de la Skahira que he trobat més interessants dels que he llegit per la xarxa: La cèsarea de Skahira y Piqué y, por otra parte, diez famosas que parieron en casa. Molt recomanable!

 
Del que vull parlar aquí, més enllà del cas concret d'aquesta dona, és de la consideració social de la cesària com una manera còmoda de parir.
Molts mitjans de comunicació i gent del meu entorn amb qui he parlat, troben molt normal que una dona que té els diners i la possibilitat de decidir on vol tenir el seu fill, esculli que li practiquin una cesària. I, a més, tractant-se d'una dona que viu en part del seu físic, molts mitjans ens venen la idea que així es recuperarà molt millor.
Em crida l'atenció el fet que es pressuposi que la Shakira ha escollit aquesta opció per comoditat seva. Una cesària, per comoditat? No sé com es pot pensar que una operació quirúrgica és més còmoda que un part vaginal normal. Com hem pogut arribar fins aquí?
És a dir, ja sé que les cesàries salven moltes vides i que hi ha casos en que, per motius diversos, són l'única opció. Però n'hi ha molts d'altres en què no. Hi ha casos, molts,  en què les recomanen els ginecòlegs tot i no ser necessàries. No és cap secret que les assegurances els paguen més per atendre cesàries i això ha portat com a conseqüència que aquestes es visquin com a normals quan haurien de ser l'excepció. I això ha comportat que en alguns casos, per sort pocs, siguin les dones les que les demanen, vista la facilitat d'accés.
Hi ha molta desinformació encara. Escollir una cesària per caprici no és gratuït, ja que pot comportat problemes al nostre fill, tal com estudia la psiquiatra infantil Ibone Olza, de qui recomano molt el seu bloc i en concret aquesta entrada anomenada ¿Nacer por cesárea?. Són coses amb les quals s'ha de pensar. La natura és sàvia.
Durant molts anys se'ns ha fet creure que el part era un mal tràngol, i que ens havíem de posar en mans dels professionals per a parir sense complicacions. Ara s'està començant a veure que en molts casos, és l'excessiva medicalització i monitorització el que converteix aquest moment en un malson per a moltes dones. A causa, per exemple, de la posició en que se'ns fa parir (còmoda pel personal que ens atén, no per les dones i els fills a punt de néixer), o pels efectes secundaris de l'epidural, o per molts altres detalls.
El part hauria de tendir a ser cada vegada més natural, com ho és en les societats més avançades i amb més informació. I, la consideració social de la cesària com una opció, com allò fàcil, hauria de desaparèixer perquè no ens fa cap bé a les dones ni a la societat en general.

Fa 6 mesos que vaig tenir el meu segon fill en un  part natural, salvatge, sense anestèsia, amb crits i plors, però que ara recordo com una gran experiència. I estic molt contenta d'haver tingut l'oportunitat de viure'l. Perquè sóc conscient que potser en una altra època, per desinformació, hauria parit en d'altres condicions i m'ho hauria perdut.
Per això em sap greu pensar que aquesta notícia, a causa d'una mala difusió, pugui contribuir al fet que moltes futures mares pensin  que la cesària és la millor manera de parir.
Que la Shakira faci el que vulgui, però no pot ser que des d'altaveus socials s'alimenti la idea que estalviar-nos un part és el millor per les dones. I que és quasi l'única opció per seguir mantenint el nostre físic després.
Perquè parir és un dels poders més grans que tenim les dones! Hauríem de voler que millorés l'atenció al part, no que ens l'estalviessin! 

18 comentaris:

  1. A mi la veritat és que aquest tema també em sembla una autèntica barbaritat. De tota manera és que jo sóc de les que pensen que el bisturí quant més lluny millor. Una cosa és, com tu dius, necessitar una intervenció i una altra anar a fer-te-la perquè et ve de gust que el teu fill neixi un dia o un altre (pel que diuen volien que neixes el 22 perquè ells són del 2 de febrer) o perquè ja no vols esperar més a que neixi el teu fill.

    On estem arribant? Una cosa és que hi hagi complicacions i una altra és que provoquem el naixement d'un nen amb una cesària perquè a nosaltres ens interessa pel que sigui. A mi em fa molta gràcia això de que viu en part del seu físic i que clar que no pot quedar cap marca i bla bla bla. Caram, què vol? Un cos d'embarassada és un cos d'embarassada i si després de tenir el nen li queda una mica de panxeta què? Ja deixarà de ser una bona cantant? Em sembla tot massa superficial.

    No sé, jo penso que de vegades ja perdem el nord.

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord. Gran post! No sóc gens extremista amb aquests temes. Si és necessari, per poc perill que existeix, doncs endavant. Ara, una cesària per qüestions estètiques o d'agenda és una barbaritat, tal qual. Estem parlant d'una operació i que li preguntin a les dones que els hi han fet una si realment et recuperes abans...més dies de llit, perds els quilos més tard, etc, etc. Per coses com aquestes cada cop més m'agrada tenir pocs diners i poder seguir vivint amb els peus a terra, no a l'estratosfera. A vegades em sembla que tot aquesta gent amb tantes peles viuen a una altra dimensió, no us sembla? El pitjor és que la resta els pren com a models.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, el pitjor és que hi ha gent que té com a models a totes aquestes persones que fan autèntiques ximpleries.

      Elimina
  3. Esther, amb el favor que faria a les altres dones si es passegés un temps amb una panxeta post-part ballant el waka-waka, je je!! Això sí que normalitzaria les coses!! Aix... però no ho farà!!

    Anna, sí, si al cos se'l deixa fer es recupera molt millor després d'un part que no pas d'una cesària. Però clar, no és immediat. I suposo que la Shakira no pot esperar... Tota la raó que viuen en un altre món!

    ResponElimina
  4. Per cert, què penseu del nom? ja sé que no té res a veure amb el tema del post i que és pur cotilleo però mira que posar-li al nen nom de goma d'esborrar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. uf, el nom! Molt pitjor que lo de la cesària programada! jaja!!

      Elimina
    2. Eps! A mi el nom no em desagrada del tot.
      Però corre per Internet una foto del Piqué i la Shakira amb una goma d'esborrar enorme als braços que és boníssima!! He estat a punt de posar-la al post.

      Elimina
    3. Entro en aquesta conversa perquè jo també he vist la foto aquesta de la Shakira i el Piqué amb la goma d'esborrar i gairebé em pixo... hagués estat boníssima con a foto del post ;)

      Elimina
  5. Hola a totes,
    He estat mare fa 4 mesos mitjançant un part vaginal i reconec que ha estat l'experiència més emocionant de la meva vida!és cert que vaig demanar l'epidural, però tot va ser molt ràpid (entrar a l'hospital a les 9:30 i parir a les 13:25). No vaig necessitar oxitocina i, sí, no vaig poder resistir el dolor de les contraccions. No canviaria MAI aquesta experiència natural, o semi ja que vaif fer ús de l'anestèsia, a un part programat on la natura no hi té res a dir. Em sap greu que hi hagi dones que s'ho estimin més perquè es perdran un munt de sensacions tan físiques com emocionals que no podran experimentar d'un altra forma. Cada cop que hi penso en el meu part m'emociono! Però cadascú que decideixi,sempre amb criteri, el que vulgui fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda,
      Aquesta emoció al recordar el part ens passa a moltes dones (malauradament, no a totes). Jo tinc molta necessitat de reviure'l, explicar-lo, mirar les fotografies que vam fer.... És un moment amb una màgia especial!

      Elimina
  6. Totalment d'acord amb tu! Per mi el més greu és que al ser una persona pública es normaliza una cosa que només s'hauria de fer en cas d'emergència i complicacions reals.
    Jo també havia sentit a dir, com l'Ester, que l'havien programat perquè volien que nasqués el 2 o el 22... en fi...

    ResponElimina
  7. A mi també em sembla una mica fort que es programi una cesària quan no hi ha un motiu excepcional per fe-ho... si realment ho ha fet per a que el nen nasqués en una data en concret o perquè el Piqué hi pogués estar doncs encara penso que és més fort. Molt trist que no hagi volgut deixar que l'embaràs seguís el seu ritme.

    ResponElimina
  8. Mireia, sí, jo també ho he sentit. No sé quins seran els motius reals, per això.

    Una mamá bloguera, tens raó, el nen ha nascut quan els hi ha anat bé als pares, no quan ell ha estat preparat.

    ResponElimina
  9. No em sembla be opinar sobre el part de la Shakira, ni tan sols per obrir debat. Em sembla massa el revolt mediatic d'aquesta maternitat.
    Dit això, jo he parit per cesàrea als meus dos fills perquè soc estreta de pelvis. En altres epoques, els meus fills serien morts i jo també. No vull dir que tothom hagi de parir així, m'haguès encantat parir per part vaginal, però obrir debats sobre això, o sobre la lactancia, no m'agrada. Deixem la maternitat oberta per cada cas, per cada mare, per cada parella. Es la meva opinió es clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kira, sí, si jo estic d'acord sobre no opinar sobre casos concrets!
      De fet, de la Shakira només en parlo en una línea! El que no m'ha agradat al voltant d'aquest tema, més enllà de la seva decisió, i del que realment parlo en el post és com s'ha tractat per la premsa el tema de la cesària.

      Ara, als comentaris sí que fem una mica de safareig, però això també és sa!

      Elimina
  10. Hola a totes, en el meu cas em van fer cesaria d'urgències i res més lluny d'una promta recuperacio!! En el cas de la shakira potser sí però si després tens complicacions... És dur voler tenir un part natural i no poder triar perquè el teu fill s'està ofegant! I acabar així! S'ha de respectar tot però dir que una cesaria t'estalvia patiment... Res més lluny.

    ResponElimina
  11. A mi també em van fer cessària (t'estimem Mirashka!... ;P). Que et recueperes abans???? si, i tant... una cessària és una operació i la recuperació és més lenta i molts cops pot deixar seqüeles.

    En el meu cas va ser una cessària programada, no perque sigui famosa (tot arribarà) però si venia molt justificada i jo hi vaig estar d'acord.

    Que un part per cessària és menys emocionant? i un xurro! el meu part va ser molt emocionant! que el va fer emocionant el meu home en parlar-me de les meves filles, en separar-les una mica de mi perque les pogués veure bé i després acostar-les perque els fes un petó? si, però us asseguro que encara avui en dia m'emociono quan hi penso!

    I mira que posar-li Milan!!!!!!!!!

    ResponElimina
  12. Jo ja ho he explicat alguna vegada, que el parir només és un tràmit desde el meu punt de vista. Cada dona tindrà els seus motius per haver tingut un part natural, o medicalitzar o una cessària, i tots repectables.

    Ara, no hem d'oblidar que la natura és sàvia i és cert que en aquesta societat hem acabat veient com a normal una cosa que haria de ser l'excepció...

    ResponElimina