Un any aprenent a ser mare

Aquest cap de setmana hem celebrat l'aniversari de la petita!

El dia real, el dijous, no ho vaig poder assaborir gaire. Havíem passat mala nit, vaig treballar i fins a la tarda no vaig poder dedicar-me del tot a ella. Però ahir ho vam celebrar amb la família i ha anat tot molt bé! Ha estat un aniversari compartit, ja que la filla del meu germà també va fer un any el dimecres i vam fer la festa per les dues. Ens ho vam passar molt bé!
La petita ha tingut molts regals, ha portat la corona (primer no la volia, però al final s'hi va acostumar), ha provat un trosset de pastís que va fer el padrí, li hem fet múltiples sessions de fotos, li hem cantat i felicitat mil vegades....
No sé si ella ha estat massa conscient del que passava, suposo que no. L'any vinent segurament ja ho gaudirà una miqueta.
Aquest any ha estat una celebració més nostra, dels pares. De recordar el dia del part, l'estança a l'hospital, l'arribada a casa.... i tota la voràgine d'experiències i situacions que hem viscut des d'aleshores.
Em sembla increïble que ja tingui un any! Tinc una mica de nostàlgia dels mesos passats, de quan era un bebè tan petitet que l'havíem d'agafar amb delicadesa i es passava hores popant. I també, perquè no dir-ho, tinc una mica de por per tot el que vindrà a partir d'ara, ja que ara el nostre paper com a pares no es limitarà només a donar-li amor i protecció sinó que començarà el temps de dir-li que no a moltes coses, d'educar-la, d'acompanyar-la en l'aventura de fer-se gran. Ho sabrem fer? I el més important, ho sabrem fer bé?
Queda clar que per molt que tingui l'experiència d'un any fent de mare encara hem queden moltes coses per aprendre i segur que moltes d'elles encara no sé ni quines seran. Vaja, que el títol del bloc no és gens obsolet encara!

Un any!

Finalment ha arribat el dia: avui fa un any que va néixer la meva filla!
Quantes experiències noves viscudes durant aquest any! Pràcticament cada dia hem tingut alguna novetat, cada mes hem anat aprenent coses (ella de nosaltres i nosaltres d'ella). I per no quedar malament, aquest últim mes ha estat aprofitat al màxim, per poder arribar a l'any amb una llista de novetats ben gran:

- Ja fa dues setmanes que camina. Els primers dies timbalejant-se molt i agafant-se a les parets. Ara ja va molt depresa i soleta.

- Té "quasi" sis dents. Les de dalt dels costats fa setmanes que apunten però no es decideixen a sortir del tot.

- El seu vocabulari va en augment: "Ja està", "Bondia", "Bo", "Tic-tac", "petó".... tot dit a la seva manera, clar.

- Entén moltes coses i el seu repertori cada dia és més ampli: sap fer la vaqueta, el lleó, el gosset, el soroll del rellotge. I sobretot, i esforços que ens ha costat, ens diu amb el dit quants anys té!

- A la guarderia hi va contenta i s'hi ha adaptat molt bé. A més, aquest mes hem tingut una treva pel que fa a les malalties varies que havia agafat al principi. Toquem fusta!

- L'alimentació ha seguit sense massa canvis, no hem introduït gaires aliments aquests últims mesos. L'ou no li va anar bé i ens hem frenat una mica fins la visita al pediatre.

- I per últim... que dir-vos de la son! El tema estrella. Molt malament últimament, sobretot per nosaltres. No es pot tenir tot! Sort que quan em dona un petonet dels seus amb la boca ben oberta se'm passen tots els mals!

Avui celebrem el seu aniversari en petit comitè i el cap de setmana en família, ja us explicaré com ha anat.

Imatge d'Emily Bolam

Doncs que no dormi

Tornem-hi amb el tema de la son.

Ara el que s'ha alterat completament no és la nit, que també, sinó les migdiades.
Les nits van tenir una seguida bona després de "la benedicció del pijama-manta", però entre el tema de l'ou i el cap de setmana pel mig encara no puc veure-hi cap millora.
Ara s'hi afegeix, amb força, la seva negació total a fer la migdiada. Jo estic desesperada!!
La vaig a buscar a la guarderia que ja es frega els ulls, li dono el dinar a corre-cuita ja que continua fregant-se molt els ulls i plorant una mica (crec que de son, però ja no sé què pensar!). Entro a l'habitació, li dono el pit per a que s'adormi i s'adorm. Tot molt bé fins aquí. Però al deixar-la al bressol, obre els ulls com taronges i comença a plorar molt fort.
Jo sempre l'he adormit així, i normalment ja no es despertava al posar-la al bressol.
Però ara fa uns dies que sí. I si ho torno a intentar, igual. Sembla que està adormida profundament però res de res.
Com que això comporta una estona bastant llarga, doncs molt sovint he de plegar sense haver-la fet adormir.
I els dies que ha de tornar a la guarderia a la tarda, em sap molt greu portar-la així. I el millor de tot és que allí no dorm tampoc. O sigui que fins a la nit.
Si la deixo a dinar allí, dorm com un liró dues horetes de migdiada.
Jo avui m'he desesperat bastant quan no ha volgut dormir, però ara estic passota: que no dormi.
M'he plantejat moltes coses:
- Li fan molt mal les dents que li estan a punt de sortir i per això els problemes amb la son? Just ahir li va pujar una mica la febre abans d'anar a dormir i potser està relacionat....
- Hi alguna mena de crisi o canvi als 12 mesos?
- L'he de deixar a la guarderia una estona més perquè arribi més cansada?
- La deixo a dormir allí perquè sé que així almenys dorm?
- Provo de canviar de mètode al ficar-la a dormir i comencem a intentar que s'adormi sola al bressol?
No sé què fer!
I més quan veig que la petita està contenta jugant per aquí al meu costat, ara ja no es frega els ulls. Però és bo que se salti la migdiada tan sovint, sent tan petita?
Totes aquestes preguntes són les que em bullen pel cap, ja és ben complicat el tema de la son!

Intolerància a l'ou?

Fa pocs dies vaig introduir l'ou a la dieta de la meva filla. Hi ha molts nadons que en prenen des dels nou mesos, ja sigui sencer o no més el rovell, però el meu pediatre em va recomanar que fins a l'any.
Tinc entès que és un dels aliments, que comporta més risc d'al.lèrgies, especialment la clara.
Com que ara que farà un any seran varis els nous aliments a introduir, vaig voler començar ja amb l'ou i el diumenge passat vaig donar-li una mica de rovell en el dinar.
Aquella tarda va vomitar una mica. Aleshores no ho vaig relacionar perquè portava uns dies amb molts mocs i tos i vaig pensar que havia vomitat a causa del refredat. No hi vaig ni pensar amb l'ou, ja que fins ara tots els aliments que li he anat introduint els ha tolerat molt bé i no pensava amb la possibilitat de que l'ou li hagués fet mal. No hi vaig caure.
A més, com que amb el tema de la guarderia sempre hi ha alguna passa o altra voltant, doncs mai se sap si n'ha tornat a agafar una altra.
Així que el dijous per sopar, li vaig oferir també una mica de rovell amb el pa amb tomata. Se'n va anar a dormir, i al cap d'unes hores es va despertar vomitant. Aquest cop bastanta quantitat, i gens digerit. Aleshores sí que vaig pensar amb l'ou! I vaig lligar caps.
Vaig buscar informació a la xarxa (ja sé que no és bona consellera, però és una temptació) i vaig llegir sobre les diferències entre les al.al·lèrgies i les intoleràncies a certs aliments. Les al·lèrgies, que acostumen a ser hereditàries, són degudes a una reacció del sistema immunològic i normalment es manifesten amb urticària a la pell. En canvi les intoleràncies són una resposta física anormal, com dolors abdominals i vòmits. I em quadraven bastant els símptomes que explicaven, com el fet de que el vòmit fos del menjar sense digerir i al cap de dues hores d'haver menjat.
L'endemà ja estava bé, però va fer algunes caques una mica descomposades.
Vaja, que de moment descarto donar-li més ou fins que no li comenti aquests episodis al pediatre.
Espero que no sigui res greu!

Imatge de Fotosearch

Jo abans tenia un despatx

Moltes tardes, mentre estic amb ella intento fer una mica de feina des de casa: preparar classes, avançar la tesi, actualitzar el bloc, bolcar fotos a l'ordinador...
Me l'emporto amb mi al despatx i durant una estona podem co-existir les dues sense problemes. Per a que això sigui possible he hagut de remodelar moltes coses i tot i això sembla un camp de batalla! Encara em poso les mans al cap quan acabem, no m'hi acostumo!
Primer es passa una bona estona tirant al terra tot el que troba a les prestatgeries més baixes de l'estanteria (on ja no hi ha llibres sinó tot d'objectes que ella pot tocar), després es dedica a col.locar tot el que té per terra dins de cistelles i potets varis. Quan se'n cansa, s'està una estona arrossegant cadires amunt i avall, moment en que jo aprofito per tornar a col.locar els objectes a l'estanteria i així tornem a començar un cicle.
La taula on treballo tampoc és el que era. Ocupant un gran espai hi ha la paperera, que ja no pot estar més al terra si no vull sorprendre la meva filla menjant-se kleenex usats. També hi ha objectes i joguines i tot allò que es considerat perillós i que vaig requisant-li de les seves cistelles. I un paquet de tovalloletes, per anar eixugant-li els moquets cada dos per tres.
Tot va començar quan un bon dia va ser un despatx amb una hamaqueta. Des de llavors la colonització ha anat en augment i ara és una sala de jocs amb un ordinador. És qüestió d'adaptar-se!

P.D.: Del tema dormir, encara és aviat per parlar-ne, però sembla que avui, més tapadeta, s'ha despertat menys que aquest últims dies. Potser només tenia fred!!


Imatge de Matt Collins

A dormir?

Després d'una bona temporada en la que s'ha adormit sense massa problemes i en la que començava a dormir més hores seguides a la nit, la cosa torna a pintar malament.
No sé si és que està fent algun canvi (hi ha gent que diu que cada canvi evolutiu: gatejar, caminar... comporta problemes a la son), si són les dents (els incisius laterals de dalt ja apunten), si és pel refredat (portem setmanes amb tos i mocs) o ves a saber perquè!
La qüestió és que em costa molt que s'adormi, i quan finalment ho aconsegueixo es desperta al cap d'un moment. Li costa agafa el son "de veritat", el de dormir unes hores seguides. I jo al final estic desesperada, se m'acaba la paciència! Per que tant per la migdiada com per la nit, estic uns tres quarts d'hora per adormir-la al pit. No em sap greu estar aquella estona amb ella a l'habitació, ho gaudeixo. Però si quan per fi se m'ha adormit, se'm desperta al cap d'un moment, se'm fa molt pesat!! Hi ha dies que no puc més!!! Acabo desquiciada!
I quan veig que ja és fa gran i encara estem amb els mateixos problemes de sempre, em fa replantejar moltes coses. Per que més ja no puc fer. Per això vam pensar que potser la clau era fer "menys"!
Ja fa unes setmanes que he decidit que en els successius despertars nocturns, no li donaré el pit. Volia veure si era capaç d'adormir-se sense haver d'estar xumant el meu pit. Feia un temps que no només volia popar una mica, sinó que s'havia d'adormir amb el mugró literalment dins de la boca! Si li treia, a plorar.
L'experiment ha donat bons resultats. Quan es desperta i encara estem desperts, és son pare qui hi va i se li adorm als braços (més ràpid que a mi!!). I si ja és de nit, normalment la portem al nostre llit i despleguem un arsenal de fregaments d'esquena, cançons... fins que s'acaba adormint, en general amb rapidesa. I quan ja són les sis del matí més o menys li torno a donar popa.
Això ens funciona be, en el nostre cas està comprovat que es desperta menys. Arrel d'això vam aprofitar per fer el canvi d'habitació.
Però ara fa uns dies que tornem a tenir problemes amb la son i és realment esgotador! Sobretot després de les bones nits que ens havia regalat últimament. Havia cantat victòria massa aviat.

Imatge d'StockPhoto

Una tarda al cine

El dissabte a la tarda, després de dinar i aprofitant que la petita havia dormit una bona migdiada, vam anar al cinema! Fa temps que tenia moltes ganes d'anar-hi, després d'un any sense posar els peus en cap sala i sense veure cap pel.lícula sencera.
Abans hi anàvem molt, però ara és difícil trobar una estona per concentrar-se en una pel.lícula, ni que sigui mirant-la a casa. Les sèries ens van millor perquè són més curtes i no sap tan greu si s'han de deixar a mitges.
Vam veure "Stone", escollida pels actors que surten i, sobretot, per que era la que més bé ens anava d'horari: les quatre de la tarda. Crec que mai abans havia anat al cine en aquesta sessió. Però és una hora ideal: la petita ja ha fet la migdiada (així està contenta i receptiva), els padrins només cal que li donin el berenar, i nosaltres arribem a una hora prudent per poder gaudir d'ella una estona abans de l'hora del sopar.
La pel.lícula no va estar malament, tot i que la història és bastant dispersa i no s'acaba de saber molt bé què és el que et volen explicar. Però jo m'ho vaig passar molt bé. El que tenia era ganes de seure durant dues hores i submergir-me en una pel.lícula, crec que qualsevol m'hagués agradat.
Quan vam tornar, la petita estava molt contenta. I els padrins també.
Segurament ho repetirem!