Jo abans tenia un despatx

Moltes tardes, mentre estic amb ella intento fer una mica de feina des de casa: preparar classes, avançar la tesi, actualitzar el bloc, bolcar fotos a l'ordinador...
Me l'emporto amb mi al despatx i durant una estona podem co-existir les dues sense problemes. Per a que això sigui possible he hagut de remodelar moltes coses i tot i això sembla un camp de batalla! Encara em poso les mans al cap quan acabem, no m'hi acostumo!
Primer es passa una bona estona tirant al terra tot el que troba a les prestatgeries més baixes de l'estanteria (on ja no hi ha llibres sinó tot d'objectes que ella pot tocar), després es dedica a col.locar tot el que té per terra dins de cistelles i potets varis. Quan se'n cansa, s'està una estona arrossegant cadires amunt i avall, moment en que jo aprofito per tornar a col.locar els objectes a l'estanteria i així tornem a començar un cicle.
La taula on treballo tampoc és el que era. Ocupant un gran espai hi ha la paperera, que ja no pot estar més al terra si no vull sorprendre la meva filla menjant-se kleenex usats. També hi ha objectes i joguines i tot allò que es considerat perillós i que vaig requisant-li de les seves cistelles. I un paquet de tovalloletes, per anar eixugant-li els moquets cada dos per tres.
Tot va començar quan un bon dia va ser un despatx amb una hamaqueta. Des de llavors la colonització ha anat en augment i ara és una sala de jocs amb un ordinador. És qüestió d'adaptar-se!

P.D.: Del tema dormir, encara és aviat per parlar-ne, però sembla que avui, més tapadeta, s'ha despertat menys que aquest últims dies. Potser només tenia fred!!


Imatge de Matt Collins