13 de novembre de 2010

Un any aprenent a ser mare

Aquest cap de setmana hem celebrat l'aniversari de la petita!
El dia real, el dijous, no ho vaig poder assaborir gaire. Havíem passat mala nit, vaig treballar i fins a la tarda no vaig poder dedicar-me del tot a ella. Però ahir ho vam celebrar amb la família i ha anat tot molt bé! Ha estat un aniversari compartit, ja que la filla del meu germà també va fer un any el dimecres i vam fer la festa per les dues. Ens ho vam passar molt bé!
La petita ha tingut molts regals, ha portat la corona (primer no la volia, però al final s'hi va acostumar), ha provat un trosset de pastís que va fer el padrí, li hem fet múltiples sessions de fotos, li hem cantat i felicitat mil vegades....
No sé si ella ha estat massa conscient del que passava, suposo que no. L'any vinent segurament ja ho gaudirà una miqueta.
Aquest any ha estat una celebració més nostra, dels pares. De recordar el dia del part, l'estança a l'hospital, l'arribada a casa.... i tota la voràgine d'experiències i situacions que hem viscut des d'aleshores.
Em sembla increïble que ja tingui un any! Tinc una mica de nostàlgia dels mesos passats, de quan era un bebè tan petitet que l'havíem d'agafar amb delicadesa i es passava hores popant. I també, perquè no dir-ho, tinc una mica de por per tot el que vindrà a partir d'ara, ja que ara el nostre paper com a pares no es limitarà només a donar-li amor i protecció sinó que començarà el temps de dir-li que no a moltes coses, d'educar-la, d'acompanyar-la en l'aventura de fer-se gran. Ho sabrem fer? I el més important, ho sabrem fer bé?
Queda clar que per molt que tingui l'experiència d'un any fent de mare encara hem queden moltes coses per aprendre i segur que moltes d'elles encara no sé ni quines seran. Vaja, que el títol del bloc no és gens obsolet encara!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada