Tornem-hi amb el tema de la son.
Ara el que s'ha alterat completament no és la nit, que també, sinó les migdiades.
Les nits van tenir una seguida bona després de "la benedicció del pijama-manta", però entre el tema de l'ou i el cap de setmana pel mig encara no puc veure-hi cap millora.
Ara s'hi afegeix, amb força, la seva negació total a fer la migdiada. Jo estic desesperada!!
La vaig a buscar a la guarderia que ja es frega els ulls, li dono el dinar a corre-cuita ja que continua fregant-se molt els ulls i plorant una mica (crec que de son, però ja no sé què pensar!). Entro a l'habitació, li dono el pit per a que s'adormi i s'adorm. Tot molt bé fins aquí. Però al deixar-la al bressol, obre els ulls com taronges i comença a plorar molt fort.
Jo sempre l'he adormit així, i normalment ja no es despertava al posar-la al bressol.
Però ara fa uns dies que sí. I si ho torno a intentar, igual. Sembla que està adormida profundament però res de res.
Com que això comporta una estona bastant llarga, doncs molt sovint he de plegar sense haver-la fet adormir.
I els dies que ha de tornar a la guarderia a la tarda, em sap molt greu portar-la així. I el millor de tot és que allí no dorm tampoc. O sigui que fins a la nit.
Si la deixo a dinar allí, dorm com un liró dues horetes de migdiada.
Jo avui m'he desesperat bastant quan no ha volgut dormir, però ara estic passota: que no dormi.
M'he plantejat moltes coses:
- Li fan molt mal les dents que li estan a punt de sortir i per això els problemes amb la son? Just ahir li va pujar una mica la febre abans d'anar a dormir i potser està relacionat....
- Hi alguna mena de crisi o canvi als 12 mesos?
- L'he de deixar a la guarderia una estona més perquè arribi més cansada?
- La deixo a dormir allí perquè sé que així almenys dorm?
- Provo de canviar de mètode al ficar-la a dormir i comencem a intentar que s'adormi sola al bressol?
No sé què fer!
I més quan veig que la petita està contenta jugant per aquí al meu costat, ara ja no es frega els ulls. Però és bo que se salti la migdiada tan sovint, sent tan petita?
Totes aquestes preguntes són les que em bullen pel cap, ja és ben complicat el tema de la son!
Les nits van tenir una seguida bona després de "la benedicció del pijama-manta", però entre el tema de l'ou i el cap de setmana pel mig encara no puc veure-hi cap millora.
Ara s'hi afegeix, amb força, la seva negació total a fer la migdiada. Jo estic desesperada!!
La vaig a buscar a la guarderia que ja es frega els ulls, li dono el dinar a corre-cuita ja que continua fregant-se molt els ulls i plorant una mica (crec que de son, però ja no sé què pensar!). Entro a l'habitació, li dono el pit per a que s'adormi i s'adorm. Tot molt bé fins aquí. Però al deixar-la al bressol, obre els ulls com taronges i comença a plorar molt fort.
Jo sempre l'he adormit així, i normalment ja no es despertava al posar-la al bressol.
Però ara fa uns dies que sí. I si ho torno a intentar, igual. Sembla que està adormida profundament però res de res.
Com que això comporta una estona bastant llarga, doncs molt sovint he de plegar sense haver-la fet adormir.
I els dies que ha de tornar a la guarderia a la tarda, em sap molt greu portar-la així. I el millor de tot és que allí no dorm tampoc. O sigui que fins a la nit.
Si la deixo a dinar allí, dorm com un liró dues horetes de migdiada.
Jo avui m'he desesperat bastant quan no ha volgut dormir, però ara estic passota: que no dormi.
M'he plantejat moltes coses:
- Li fan molt mal les dents que li estan a punt de sortir i per això els problemes amb la son? Just ahir li va pujar una mica la febre abans d'anar a dormir i potser està relacionat....
- Hi alguna mena de crisi o canvi als 12 mesos?
- L'he de deixar a la guarderia una estona més perquè arribi més cansada?
- La deixo a dormir allí perquè sé que així almenys dorm?
- Provo de canviar de mètode al ficar-la a dormir i comencem a intentar que s'adormi sola al bressol?
No sé què fer!
I més quan veig que la petita està contenta jugant per aquí al meu costat, ara ja no es frega els ulls. Però és bo que se salti la migdiada tan sovint, sent tan petita?
Totes aquestes preguntes són les que em bullen pel cap, ja és ben complicat el tema de la son!
La son és, després del menjar, un dels temes més durs de pelar!
ResponEliminaNosaltres, optimistes de mena, creiem que ho hem tingut tot d'allò més rodat, però és cert que la son és el nostre tema estrella!
Penso que hauria de dormir un mínim de 1,5h al migdia (a més que a la nostra li va bé, ho diuen una mica per tot). I no crec que la sol·lució sigui que es cansi un xic més a la guarde, o fins que s'hi quedi a dormir si no us cal. Penso que és hora que comenci a entendre que ha de dormir soleta al bressol. No sé si ja t'ho vaig comentar, però nosaltres des de fa molt de temps que ho fem, i el moment de deixar-la acostumava a ser el més complicat. Senzillament establir una mena de rutina tipus Estivill però adaptat a les nostres necessitats. La porto a l'habitació, controlem que el xumet i el Pau (el drapet preferit) siguin al seu lloc, encenem l'humidificador (Andorra és molt sec a l'hivern!) i tanquem el llum. Ella automàticament es col·loca a la meva espatlla en posició de clapar i cantem una cançoneta. 1 minut. Aleshores la deixo al llitet. Ella ja està entrenada i no es queixa. Però igualment li explico que el papa se'n va a sopar i li desitjo bona nit. Quan es queixava li explicava una mica més clarament que el papa estava cansat i que tenia gana, i que era molt tard i tots els altres nens ja estaven dormint (miràvem la foscor de la nit, escoltàvem i no sentíem cap veïnet...). Els principis van ser durs. Calia tornar a entrar varies vegades (crec que mai l'hem deixat més de 3 minuts plorant). De fet discernim molt bé quan és un plor que reclama immediatesa o quan es queixa per vici. Si és el primer no esperem ni 5 segons, ja que la experiència ens ha demostrat que després és pitjor. Si és el 2n plor l'escoltem atentament per a que no evolucioni cap a pitjor i la deixem soleta. Al cap de menys de 5 minuts està ben adormida. Però no serà fàcil que s'hi acostumi, tu diràs! Amb lo xulo que deu ser dormir amb els papis quan ets tan re-petit!
Tranquila! de son no en passen els petis i petites, poden passar gana, fred, calor... però son, ja! quan en tenen son dormen on sigui.
ResponEliminaDoncs TRANQUILA
Uf! Realment això és esgotador.
ResponEliminaAvui tampoc ha volgut dormir la migdiada!
I si això es traduís en que a la nit dorm seguit, encara estaria bé, però les nits segueixen igual.
Jo estic molt cansada, física i psíquicament. Hi ha moments en que penso: no puc més!
Jaume, jo també penso que deixar-la més hores a la guarderia no és la solució, sinò al contrari, seria no afrontar el problema. Però almenys ella dormiria!!
I lo del métode Estivill sé que funciona, m'ho diu molta gent, i jo sovint m'ho penso, però no ho tenim clar.
Anònim! Ja ho sé que no es mor ningú de son, però no és el mateix passar la tarda amb una nena tranquil.la, juganera i reposada perquè ha dormit que amb una nena irritable a la que li falten hores de son.. Això penso jo, vaja!
Gràcies pels ànims!
Ànims, guapa.
ResponEliminaPoden ser un munt de factors, desde les dents, a que estigui covant alguna cosa o senzillament que estigui canviant el seu patró de son.
Hi ha nens que deixen de fer la migdiada molt aviat, i no passa res, però sí que és veritat que quan estan cansats llavors no hi ha qui els aguanti..
I si proves de quedar-te una estona amb ella? o posar-la a un llit gran i estirar-t'hi...
Ves fent proves, i tingues paciència, mooooooolta paciència.
I pel tema estivill que alguns et recomanen: cada nen és un món, i cada familia també. Jo et puc dir que amb la Clàudia va "funcionar" durant 3 mesos, i després li va fer un clik el cervell i va passar d'un dia per l'altre a tenir-li pànic al seu llit i a la seva habitació. Mai més, ni amb ella ni amb en Lluc.
Per tant, com tot, depèn de com t'ho miris i de qui t'ho expliqui. Jo respecto tothom qui ho fa, però no ho comparteixo. Prefereixo altres maneres d'adormir-los, que van canviant a mida que van creixent.
Merci kudifamily,
ResponEliminaSuposo que es tracta d'anar provant diverses coses.
Nosaltres n'estem provant de noves ara, una mica més "dràstiques" de les que havíem fet fins ara. No és que vulgui aplicar cap métode en concret, però la veritat és que desespera molt quan veus que tot el que fins ara havia funcionat (dormir-se a la popa, collit, cançons...) ja no serveix de gaire!
Amb molt d'amor i molta paciència ho superarem, espero!!
Onavis, a nosaltres ens va passar també al voltant de l'any: la migdiada es va convertir en un infern. Des de llavors, no vol la popa per dormir la migdiada i jo no sóc capaç de dormir-lo. Durant la setmana s'adorm a la guarderia, però el cap de setmana fem que el faci dormir una altra persona explicant-li contes i cantant cançons(el seu pare, els avis...).
ResponEliminaTambé m'he adonat una cosa, és més fàcil dormir-lo a la una que a les tres de la tarda. I a vegades el faig dormir abans de dinar (com que li dono popa, no em fa patir).
Molts ànims i molta paciència!!!
Hola maca! gràcies per venir al meu blog (al de l'àvia, que en tinc un munt, de blogs)...
ResponEliminajo t'adreçaria al blog de la mare d'en Martí i en Caïm, si vols, ella, la Violeta (la meva jove) i el meu fill, han optat per la filosofia de la criança amb amor o "crianza con apego", que vol dir que els pares en general, feu el que us demana el cor. Que no té res a veure amb allò que demana la societat i amb allò que fèiem les mares de la meva generació, que havíem estat educades "per treballar" i això de la maternitat era com un assumpte més, que no tenia massa importància, vaja.
A veure, dit així, de cop i volta, pot semblar tot molt estrany, i més, que ho digui una àvia que a més a més s'ha dedicat (i encara es dedica) tota la vida al món de l'educació. Malgrat tot, jo t'hi adreço, com també et diria que et llegissis les "teories" del Dr. González i de la Laura Gutman.
I - si no ho has fet- que llegissis "dormir sin lágrimas", de la Rosa Jover.
Te'n faries creus de la quantitat d'aspectes que he canviat jo i de la quantitat de coses que ara no faria amb els meus fills si pogués rectificar. I d'altres que sí que faria!
buf, quin rollo t'estic fotent!
bé, aquí està l'adreça del blog de la Violeta:
http://emociovioleta.blogspot.com/
Una abraçada, t'espero al blog de l'àvia primerenca, però també, si vols, al meu mar
http://elmeumar.blogspot.com