Després d'una bona temporada en la que s'ha adormit sense massa problemes i en la que començava a dormir més hores seguides a la nit, la cosa torna a pintar malament.No sé si és que està fent algun canvi (hi ha gent que diu que cada canvi evolutiu: gatejar, caminar... comporta problemes a la son), si són les dents (els incisius laterals de dalt ja apunten), si és pel refredat (portem setmanes amb tos i mocs) o ves a saber perquè!
La qüestió és que em costa molt que s'adormi, i quan finalment ho aconsegueixo es desperta al cap d'un moment. Li costa agafa el son "de veritat", el de dormir unes hores seguides. I jo al final estic desesperada, se m'acaba la paciència! Per que tant per la migdiada com per la nit, estic uns tres quarts d'hora per adormir-la al pit. No em sap greu estar aquella estona amb ella a l'habitació, ho gaudeixo. Però si quan per fi se m'ha adormit, se'm desperta al cap d'un moment, se'm fa molt pesat!! Hi ha dies que no puc més!!! Acabo desquiciada!
I quan veig que ja és fa gran i encara estem amb els mateixos problemes de sempre, em fa replantejar moltes coses. Per que més ja no puc fer. Per això vam pensar que potser la clau era fer "menys"!
Ja fa unes setmanes que he decidit que en els successius despertars nocturns, no li donaré el pit. Volia veure si era capaç d'adormir-se sense haver d'estar xumant el meu pit. Feia un temps que no només volia popar una mica, sinó que s'havia d'adormir amb el mugró literalment dins de la boca! Si li treia, a plorar.
L'experiment ha donat bons resultats. Quan es desperta i encara estem desperts, és son pare qui hi va i se li adorm als braços (més ràpid que a mi!!). I si ja és de nit, normalment la portem al nostre llit i despleguem un arsenal de fregaments d'esquena, cançons... fins que s'acaba adormint, en general amb rapidesa. I quan ja són les sis del matí més o menys li torno a donar popa.
Això ens funciona be, en el nostre cas està comprovat que es desperta menys. Arrel d'això vam aprofitar per fer el canvi d'habitació.
Però ara fa uns dies que tornem a tenir problemes amb la son i és realment esgotador! Sobretot després de les bones nits que ens havia regalat últimament. Havia cantat victòria massa aviat.
Imatge d'StockPhoto
Ostres!
ResponEliminaHas pensat la possibilitat que tingui fred? A mi m'havia passat algun cop i ho vaig solucionar amb un saquet de dormir o simplement cuidant que estés més tapada. La pobra nena lo únic que tenia era fred!
Has pensat que no siguin mocs? A vegades la nostra es desperta molt i és perquè té el nas tapat. Hi ha gent que no li agrada però en aquests casos fem servir l'aspirador nasal i també ha funcionat.
Tan de bo et serveix alguna d'aquestes coses. No?
Petons!
uuuuaaaaaa, no me'n parlis!
ResponEliminajo hauré de fer alguna cosa amb el tema pit, també... però no sé ben bé què...
ànims, noia!
Arriba a ser força desesperant. Si puc ajudar-te en alguna cosa la nostra experiència es resumeix en una cosa: La mami és massa marassa i la Vera (que ho sap, vaja si ho sap) prefereix estar desperta amb totes les atencions de la mami que no dormint. Sol·lució (i hem hagut d'aplicar-ho unes 4 vegades, ja que cada vegada que ens tornem més laxes sant tornem-hi!): A l'hora d'anar a dormir el pare (o sigui jo) pren mans a l'assumpte, donem la bona nit a la mami i a totes les nines que hi hagi a la vista i anem a dormir amb una cançó. Els primers 2-3 dies plora una miqueta i haig de tornar a entrar i explicar-li de nou que és hora d'anar a dormir i que el papa té gana i va a sopar. Això significa menys de 5 minuts de plor, però d'aquell plor que ja sabem que no és de pur desesper, sinó de contrarietat. Si la cosa es capgira aleshores cal anar a mimar-la fins que es calma, és clar!
ResponEliminaLa veritat és que fa força temps que portem aquest ritme i la veritat és que tenim 0 problemes a l'hora d'anar a dormir (bé, tampoc ens enganyem, no és la cosa que li faci més il·lusió del món, però no acostuma a resistir-e massa). Una altra cosa és que es desperta sovint entre 2 i 5 vegades a la nit per les raons més variades, però això ja és un altre tema i una altra batalla.
Merci pels consells!
ResponEliminaElisenda, jo també he pensat amb el fred. Ella sempre es destapa, i ara ja opto per tapar-la molt. Lo dels saquets va bé?
Kudifamily, cada nen és un món, però a mi m'ha anat bé no donar-li el pit per la nit. I ara que es desperta més sovint intento seguir la mateixa pauta, perquè em semblava que anavem pel bon camí, el de dormir més...
Jaume, jo també crec que és bó que tinguin unes pautes clares pel tema del dormir. Els primers dies costa, però després segur que ho agraim tots (ells i nosaltres!). Nosaltres encara estem provant, de moment estem batallant contra els despertars nocturns.
A veure com anirà tot!
Hola, jo penso que si amb el pit es torna a quedar dormit(da) de seguida, perqué canviar-ho? Prefereixo donar-li el pit, que no pas haver d'aixecar-me i fer alguna altra cosa. La Rosa Jové explica que tot forma part de l'evolució del son. Uns evolcuionen abans i uns altres després.
ResponEliminaNo us vull desanimar, però nosaltres portem 18 mesos així i a vegades és desesperant. Però estic contenta perqué últimament portem unes nits molt bones (i per mi molt bones vol dir 3 despertars en una nit). Tot un èxit. I coincideix en que ja li han despuntat totes les dents i queixals (no sé si és casualitat).
Per cert, jo he provat lo del saquet i va molt bé, però els despertars continuen sent igual.
Sí, Onavis, els sacs, com també diu l'evawin, van molt bé perquè per més que es mogui sempre estarà tapada. A l'Ikea en venen uns de força econòmics i suficient gruixuts tenint en compte que a les cases tenim calefaccions.(http://www.ikea.com/es/es/catalog/products/00162813)
ResponEliminaProbablement es desperti per popar però no més que el que feia abans d'aquest episodi. En el cas de la nostra de cop i volta passava a despertar-se cada hora (que deu ser el que el seu cos tardava a refredar-se) i no sempre necessàriament popova a vegades sol xupava i debia ser per crear escalfor en contacte amb mi, era posar-li el saquet i tornar a dormir normal (amb les popades habituals).
No hi perds res per provar-ho, no? Pel que costa no serà, no?
Avui dorm amb un pijama-manta que li he comprat aquesta tarda. A la botiga no tenien saquets i m'ha convençut aquest pijama, ja que és molt ample i se li posa a sobre del seu.
ResponEliminaA veure com anirà. Segurament no solucionarà tots els despertars però almenys estarà ben calenteta, ja ja!
Demà ens ho expliques, eh?
ResponEliminaPetons i bona nit!
A nosaltres els saquets (en tenim 2, un de rigorós hivern i un de més senzillet) ens han anat molt bé per a que no es destapi, però amb la pell atòpica li deixaven el coll fet un desastre, ho sigui que de moment els evitem. Aquesta nit però ha estat dura, no sé pas quantes vegades ens hem llevat! - i gairebé sempre estava destapada!-
ResponEliminaBon dia! Ahir vaig descobrir aquest bolg...ja tenia ganes de trobar un blog de maternitat en català, fins ara tots els que seguia eren en castellà. Bé, el cas és que aquesta entrada sembla que l'hagi escrita jo. Em passa exactament el mateix. La nena els primers mesos havia dormit molt i molt bé. Com a molt es despertava un cop per la nit i des que va fer 5 mesos, no sé si pels canvis o per què, però es desperta molt més sovint...hi ha dies que gairebé cada hora, i jo l'agafo i li dono el pit, no pren gaire però es relaxa de seguida i au, a dormir un altra vagada. Jo em sento molt més cansada i a vegades, com dius tu, tinc la sensació de que estem fent alguna cosa malament.
ResponEliminaAra, el pare també s'ha ficat en el tema, per veure si s'adorm amb ell...no hi ha manera, però poc a poc, nem fent la proba. De moment sempre la dormo jo, al seu llitet i amb cançons i quan veu el pare, res, plora.
Jo tinc la sensació que té el son menys profund i que cada cop té més consciencia que està sola i que vol la mama. Espero que poc a poc vagi agafant seguretat i es torni a dormir soleta.
Si, ja passa...! Els pares acostumem a tenir un paper força secundari, mal que ens pesi! No defalleixis!
ResponElimina