Divendres literari

Avui tocava Divendres Musicals, però aquesta setmana ha estat especial per mi ja que tinc una novetat important: s'ha publicat el meu llibre! I això no passa cada dia.

Així que avui us parlaré d'aquest llibre, que acaba de sortir a la venda:

És el llibre que ha sorgit fruit de la tesi que vaig llegir el febrer de l'any passat. 

L'any 2012 feia broma de que era l'any dels meus tres "parts", que en ordre havien de ser els següents: la tesi, el nen i el llibre. Però com ja se sap, tot el tema de la publicació va molt lent i, tot i que jo vaig lliurar el manuscrit final pocs dies abans de parir, fins ara el llibre no ha vist la llum.

I n'estic molt contenta, tant de com ha quedat al final l'edició com de tenir aquest llibre a les mans. És una gran satisfacció.

Tal i com explico en més detall en el post al meu altre bloc ,  el llibre estudia sociològica i narrativament els àlbums fotogràfics familiars, per a saber-ne més sobre quin és el relat típic que expliquem sobre nosaltres mateixos a partir de les fotografies i per veure'n els canvis que s'han produït amb el pas dels anys.   

Per a fer la tesi vaig analitzar 25 àlbums familiars que molt generosament em van deixar familiars, amics i coneguts. I per fer el llibre, vaig analitzar-ne encara 20 més. Agraeixo una vegada més a les famílies haver-me deixat els àlbums, que és un objecte del que sé que costa de despendre's, encara que sigui durant poques setmanes. Al llibre final hi ha doncs moltes fotografies de persones molt estimades per mi, ja que algunes són del meu propi àlbum familiar o de gent molt pròxima i això encara fa aquest llibre més especial per mi.

Si teniu interès en comprar el llibre, es pot fer a través d'aquest link. I desprès estaré encantada de saber-ne la vostra opinió! 

El llibre també es presentarà el pròxim dia 12 de març a les 20.00 del vespre a l'IEI de Lleida. És una hora molt poc conciliadora i a la majoria us queda una mica lluny, però si sou de les terres de Ponent esteu convidats a assitir-hi!

Bon cap de setmana!

"Un infant, quina il·lusió!": Desil.lusió total!

Aquest és el llibret informatiu ple de consells sobre la criança dels nounats de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya farà arribar a les famílies amb nens petits.

I és una desil.lusió total, el vaig llegir ahir abans d'anar a dormir i em va deixar molt mal gust de boca.

Em sembla bé que la Generalitat busqui patrocinadors per a escriure aquest llibret si no disposa dels diners necessaris, però si el fet de tenir patrocinadors ha de pervertir un missatge on es juga amb la salut dels nadons i el seu benestar, maleïda la gràcia. Millor ens quedem sense llibret! 

No només perquè quasi no es parla de la lactància materna (amb unes línies es ventilen el tema), ni per que fan èmfasi especial en  la lactància artificial (Blevit és un dels patrocinadors del llibret...). Sinó que és la idea general de la criança del fill que es desprèn la que fa pudor de ranci i, sota el meu parer, publicita d'una manera molt equivocada el que és tenir a casa un fill recent nascut!

És un llibret que fa olor de colònia, d'habitacions decorades per als infants fins a l'últim detall... però on hi falta calor humà, realitat i coneixement del tema. Sobretot coneixement del tema, ja que hi ha informació errònia de com portar els nens en una motxilla, sobre la son (es suggereix que als sis mesos el nen s'adorm més feliç i tranquil sol a la seva habitació), sobre l'alimentació (les preses es van espaiant en el temps, diu).  Això sí, està escrit en primera persona, des de la veu d'un nen, fet que sembla que el nen sàpiga perfectament el que necessita i ho estigui dient als pares (m'agraden les rutines, el xumet em calma...)

Tot això crea unes expectatives que després no sempre casen amb la realitat i per tant, quan moltes mares arribem a casa recent parides i ens troben amb un nen que es desperta deu vegades a la nit, que plora quan el deixem al bressol i que està cada cinc minuts a la popa, ens podem pensar que hem tingut un extraterrestre en comptes d'un nen normal.

I si aleshores consultem el llibret, en comptes de consol i dades fiables, ens sentirem culpables i buscarem les solucions que proposa, que sempre són de les que es paguen al comptat:  nou llitet de baranes, més llet perquè potser amb la meva no en té prou (llibret dixit), més xumets perquè n'ha de tenir a tutiplen al bressol durant la nit...

Del calor de la mare no en parla enlloc. De mantes, xumets i ninos, tots els que vulgui. No us recorda una mica a l'Estivill, tot això?

Però clar, les solucions que ens surten a les mares d'instint, les que calmen amb abraçades i paciència, les que proporcionen salut i benestar durant tota la vida, aquestes no deuen trobar patrocinadors enlloc. No surten a compte.

I això ho paguem entre tots.

Així anem.

D'altres blocs que opinen sobre el tema:

Pediatres de ponent

Som la llet

Divendres musicals: la cançó de la mà

Avui un clàssic dels 80 que segur que recordareu.

La petita la coneix com "la cançó de la mà", i com totes les cançons, no es limita a escoltar-la sinó que imita tot el que fan els actors. Material imprescindible: una revista que es pugui arrugar i la mà de la mama a punt al moment clau.

Al principi, el que més li cridava l'atenció del vídeo és que la noia no es begués el cafè que li porta la cambrera ("com és que no se'l beu?"). Clar, per ella és inconcebible anar a un bar i no acabar-se el que demana!!

I també s'enfada amb la cambrera quan tira la revista a la paperera!

Bon cop de setmana a tothom!

La Shakira i la consideració social de la cesària

No sé perquè li han fet una cesària a la Shakira. No sé si la necessitava o si ho ha escollit ella. Ja ho sabrem, o no.

Deixo aquí un dels post sobre la cesària de la Skahira que he trobat més interessants dels que he llegit per la xarxa: La cèsarea de Skahira y Piqué y, por otra parte, diez famosas que parieron en casa. Molt recomanable!

 

Del que vull parlar aquí, més enllà del cas concret d'aquesta dona, és de la consideració social de la cesària com una manera còmoda de parir.

Molts mitjans de comunicació i gent del meu entorn amb qui he parlat, troben molt normal que una dona que té els diners i la possibilitat de decidir on vol tenir el seu fill, esculli que li practiquin una cesària. I, a més, tractant-se d'una dona que viu en part del seu físic, molts mitjans ens venen la idea que així es recuperarà molt millor.

Em crida l'atenció el fet que es pressuposi que la Shakira ha escollit aquesta opció per comoditat seva. Una cesària, per comoditat? No sé com es pot pensar que una operació quirúrgica és més còmoda que un part vaginal normal. Com hem pogut arribar fins aquí?

És a dir, ja sé que les cesàries salven moltes vides i que hi ha casos en que, per motius diversos, són l'única opció. Però n'hi ha molts d'altres en què no. Hi ha casos, molts,  en què les recomanen els ginecòlegs tot i no ser necessàries. No és cap secret que les assegurances els paguen més per atendre cesàries i això ha portat com a conseqüència que aquestes es visquin com a normals quan haurien de ser l'excepció. I això ha comportat que en alguns casos, per sort pocs, siguin les dones les que les demanen, vista la facilitat d'accés.

Hi ha molta desinformació encara. Escollir una cesària per caprici no és gratuït, ja que pot comportat problemes al nostre fill, tal com estudia la psiquiatra infantil Ibone Olza, de qui recomano molt el seu bloc i en concret aquesta entrada anomenada ¿Nacer por cesárea?. Són coses amb les quals s'ha de pensar. La natura és sàvia.

Durant molts anys se'ns ha fet creure que el part era un mal tràngol, i que ens havíem de posar en mans dels professionals per a parir sense complicacions. Ara s'està començant a veure que en molts casos, és l'excessiva medicalització i monitorització el que converteix aquest moment en un malson per a moltes dones. A causa, per exemple, de la posició en que se'ns fa parir (còmoda pel personal que ens atén, no per les dones i els fills a punt de néixer), o pels efectes secundaris de l'epidural, o per molts altres detalls.

El part hauria de tendir a ser cada vegada més natural, com ho és en les societats més avançades i amb més informació. I, la consideració social de la cesària com una opció, com allò fàcil, hauria de desaparèixer perquè no ens fa cap bé a les dones ni a la societat en general.

Fa 6 mesos que vaig tenir el meu segon fill en un  part natural, salvatge, sense anestèsia, amb crits i plors, però que ara recordo com una gran experiència. I estic molt contenta d'haver tingut l'oportunitat de viure'l. Perquè sóc conscient que potser en una altra època, per desinformació, hauria parit en d'altres condicions i m'ho hauria perdut.

Per això em sap greu pensar que aquesta notícia, a causa d'una mala difusió, pugui contribuir al fet que moltes futures mares pensin  que la cesària és la millor manera de parir.

Que la Shakira faci el que vulgui, però no pot ser que des d'altaveus socials s'alimenti la idea que estalviar-nos un part és el millor per les dones. I que és quasi l'única opció per seguir mantenint el nostre físic després.

Perquè parir és un dels poders més grans que tenim les dones! Hauríem de voler que millorés l'atenció al part, no que ens l'estalviessin! 

Divendres musicals: la cançó del vestit

Aquesta cançó és la que més demana quan anem en cotxe, ja que la tenim en un CD.

L'escolta una vegada i una altra, i canta l'estribillo molt bé.

El vídeo no el mira gaire, perquè no li crida massa l'atenció.

Va ser una de les primeres cançons no infantils que li vam començar a posar, i ha tingut sempre molt èxit.

Aquest Nadal, en els àpats familiars, quan pujava damunt de la  cadira per dir el verset, després volia cantar aquesta cançó. I sovint per casa la sento com comença amb el "ye, ye, ye"....

Bon cap de setmana!

6 mesos (*)

 El petit de la casa ja té mig any de vida! Avui fa 6 mesos.

Jo no em crec com hem arribat fins aquí tan ràpid, tot i que és cert que quan me'l miro ja no reconec gaire el nadó que era al principi. Ha fet molts canvis, s'ha fet molt gran. Aquí van les novetats més importants:

- Alimentació: Han estat sis mesos de lactància materna exclusiva, tal i com també vaig fer amb la petita. Ja fa uns dies que s'asseu a la trona per estar amb nosaltres quan mengem i comença a mostrar molt interès. Li hem donat en ocasions un crostó de pa per a que l'anés xupant i també ha provat algun galló de mandarina i de taronja. De fet, el primer aliment que va provar tret de la meva llet va ser una mica de taronja, com en el seu dia va fer sa germana. Encara no li hem donat cap papilla, però  aviat començaré ja que quan jo no hi sóc, tot i que deixo la meva llet preparada, ell no en prova ni una gota. No vol saber res del biberó, m'espera! Jo estic poques hores fora, i no em preocupa en excés, però provàrem de donar-li  fruita o algun altre aliment per a que no se li faci tan llarga l'espera.

 -Son: Aquest mes ha tornat a fer tirades llargues al matí i a la tarda, després d'uns mesos en que només dormia a intervals de 20 minuts. I per les nits, dorm quasi d'una tirada! No m'ho crec!

- Desenvolupament: Ja té mobilitat, no resta quiet al lloc on el deixo. Des que ha aprés a fer la croqueta, es va desplaçant i sovint me'l trobo fora de la manta d'activitats.

- Joc: Ja ha començat a remenar la seva panera dels tresors! I li encanta! Va inspeccionant i llepant tot el que hi troba.

I continua amb els seus somriures i transmetent pau i felicitat a tots els que estem al seu voltant!!

Últimes adquisicons literàries

El tió i el Pare Noel van venir carregats de llibres, i ara estem ben entretinguts explicant nous contes. En vull destacar quatre dels que més li agraden a la meva filla, que ara té tres anys i dos mesos.

1. El peix irisat, de  Marcus Pfister. Editorial Beascoa .

Aquest llibre és un clàssic, i de seguida li va encantar. És un llibre que explica una història molt senzilla sobre la generositat, amb moralina final. És també molt escenificable, ja que hi ha pocs personatges i tots tenen una missió molt destacada, així que ràpid va voler jugar a "jo sóc el peix irisat i tu ets l'octopus"!

2.- Oh!, de Josee Goffin. Editorial Kalandraka. 

 Un llibre ple de sorpreses! No és narratiu ni explica cap història, sinó que és un joc en el que al passar pàgina res és el que semblava. Allò que sembla una tassa de cafè, acaba sent un vaixell; una agulla d'estendre roba és en realitat la cua d'un peix... Imatges a doble pàgina que al desplegar-se completament mostren objectes diferents dels que ens imaginàvem. Li agrada molt mirar-lo i sobretot ensenyar-lo a la gent i veure la cara de sorpresa que fan!

3. L'hort de l'Arlet, de Luc Foccroulle i Annick Masson. Símbol Editors.

Aquest està molt bé ja que explica com l'Arlet ajuda al seu avi a l'hort i com li acaba agradant fer-ho, tot i que al principi no ho vol.  Molt reconeixible per la petita, ja que nosaltres també fem hort i va aprenent com cuidar les hortalisses.

4. La Bella dorment, de Mélanie Combe. TimunMas. 
Aquest el van portar Els Reis Mags i va ser una gran sorpresa, ja que feia setmanes que l'explicàvem cada nit, tot i no tenir-lo en paper. La petita es va quedar ben parada. Els personatges de l'Aurora i la Malèfica ja formen part del seu imaginari, i punxar-se el dit amb una agulla, una de les coses a les que té més por, pobreta. El primer que va dir al veure el llibre va ser: "On és la punxa?". 

El petit també ha començat a devorar llibres, però ell en el sentit literal! Es menja els llibres de La papallona divertida i el de La Marieta, que són tous i amb diferents textures, ideals per posar-se a la boca de principi a final.