4 de febrer de 2013

"Un infant, quina il·lusió!": Desil.lusió total!



Aquest és el llibret informatiu ple de consells sobre la criança dels nounats de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya farà arribar a les famílies amb nens petits.
I és una desil.lusió total, el vaig llegir ahir abans d'anar a dormir i em va deixar molt mal gust de boca.
Em sembla bé que la Generalitat busqui patrocinadors per a escriure aquest llibret si no disposa dels diners necessaris, però si el fet de tenir patrocinadors ha de pervertir un missatge on es juga amb la salut dels nadons i el seu benestar, maleïda la gràcia. Millor ens quedem sense llibret! 
No només perquè quasi no es parla de la lactància materna (amb unes línies es ventilen el tema), ni per que fan èmfasi especial en  la lactància artificial (Blevit és un dels patrocinadors del llibret...). Sinó que és la idea general de la criança del fill que es desprèn la que fa pudor de ranci i, sota el meu parer, publicita d'una manera molt equivocada el que és tenir a casa un fill recent nascut!
És un llibret que fa olor de colònia, d'habitacions decorades per als infants fins a l'últim detall... però on hi falta calor humà, realitat i coneixement del tema. Sobretot coneixement del tema, ja que hi ha informació errònia de com portar els nens en una motxilla, sobre la son (es suggereix que als sis mesos el nen s'adorm més feliç i tranquil sol a la seva habitació), sobre l'alimentació (les preses es van espaiant en el temps, diu).  Això sí, està escrit en primera persona, des de la veu d'un nen, fet que sembla que el nen sàpiga perfectament el que necessita i ho estigui dient als pares (m'agraden les rutines, el xumet em calma...)

Tot això crea unes expectatives que després no sempre casen amb la realitat i per tant, quan moltes mares arribem a casa recent parides i ens troben amb un nen que es desperta deu vegades a la nit, que plora quan el deixem al bressol i que està cada cinc minuts a la popa, ens podem pensar que hem tingut un extraterrestre en comptes d'un nen normal.

I si aleshores consultem el llibret, en comptes de consol i dades fiables, ens sentirem culpables i buscarem les solucions que proposa, que sempre són de les que es paguen al comptat:  nou llitet de baranes, més llet perquè potser amb la meva no en té prou (llibret dixit), més xumets perquè n'ha de tenir a tutiplen al bressol durant la nit...
Del calor de la mare no en parla enlloc. De mantes, xumets i ninos, tots els que vulgui. No us recorda una mica a l'Estivill, tot això?

Però clar, les solucions que ens surten a les mares d'instint, les que calmen amb abraçades i paciència, les que proporcionen salut i benestar durant tota la vida, aquestes no deuen trobar patrocinadors enlloc. No surten a compte.

I això ho paguem entre tots.
Així anem.

D'altres blocs que opinen sobre el tema:



13 comentaris:

  1. Mare de deu, quin despropòsit. En coses com aquestes és veu que la Santitat ha de ser pública 100%. No es pot permetre el luxe d'estar finançada per empreses amb interessos privats, que no miren pel benestar general. També he llegit (no he llegit el llibret) que per exemple recomanen prendre Mi Primer Danone i coses així, que molts pediatres desaconsellen perquè té massa sucre, etc, etc...

    Conclusió: El neoliberalisme és perjudicial per a la salud :P

    ResponElimina
  2. Suposo que en algún moment m'arrivarà el llibre i podré jutjar en primera persona... Fins ara la Generalitat publicavba molt a favor de la lactancia, pero clar, ja se sap que qui paga mana...

    ResponElimina
  3. Vaja, havia escrit un tros de comentari i se m'ha esborrat. Quina ràbia!

    Bé, venia a dir que el que no entenc és que es gastin diners en aquestes tonteries quan les famílies amb criatures tenim tantes altres necessitats que avui dia no són cobertes ni de bon tros.

    Per altra banda això dels llibres d'instruccions em fa molta gràcia. Es tracten els nens com a robots domèstics. Que no plora? Apa, fes això, això, això i això! Que no menja? Otro tanto... I el sentit comú?

    Per no parlar de la por que em fan els extrems. No entenc perquè s'ha de deixar un nen plorant tota la nit perquè ho digui el Sr. Estivill ni considero que amb mil abraçades es solucioni tot. Penso que aquests últims temps hi ha massa "gurú" sobre criança i no em fan gràcia ni els uns ni els altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Volia dir "Que no dorm" no "Que no plora".

      Elimina
  4. Anna, sí tens raó!!
    I sí, el llibre està ple de recomanacions alimentaries d'aquest estil, sobretot en la part final.

    Lady A, aquesta vegada l'aposta no és precisament per la lactància materna... Es nota que qui ho ha escrit no hi creu gaire.

    Esther, i tant, es podrien haver gastat els diners en una altra cosa!
    Ara bé, més enllà del tema dels gurús, trobo fort que en un llibret informatiu hi hagi tantes recomanacions comercials i tant poca al.lusió a coses que se sap que realment funcionen, però que clar, no costen diners!


    ResponElimina
  5. Fantàstica entrada la d'avui Onavis!

    ResponElimina
  6. A mi també m'esgarrifa aquesta moda que hiha ara de que el mes normal del món es que els pares surtuna sopar i de cap de setmanes sense el fill com si fos la cosa mes normal d món

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona... moda, moda... A mi és que sí que m'agrada fer dies de novios amb el meu marit. Em senten la mar de bé! Ara que comprenc també qui no els vol fer. No sé, em sembla tan bé fer-los com no fer-los.

      Elimina
    2. Si, si, a mi també m'agrada fer de nivios amb el meu home. A veure si un dia escric tot això que vull dir en un post, perquè jo m'he trobat amb pares del meu voltant que el nen amb 4 mesos i ells marxaven a esquiar uns dies, i coses per l'estil que em van fer pensar que potser era jo la rara

      Elimina
    3. Ufff això de marxar uns dies a mi ja em costa més... Sobretot pel Biel que encara el trobo petit. Ains, soy muy apegada yo :-((

      Elimina
  7. La de mares novelles que ploraran rellegint el llibrer!!! Quin greu que es gastin els diners així!!!

    ResponElimina
  8. Uf, mel vaig llegir i em va recordar molt el que va enviar-me l'ajuntament quan va mèixer l'alexandra. Cas zero. No val la pena. Fer-se mala sang.

    ResponElimina
  9. Jo no he rebut el llibre, però pel que expliques, no crec que el necessiti, ja que sóc mare de despeses zero, jejeje. Vaja, que la peque dorm amb mi, que popa a demanda i que d'aquí a poc ja passem als bolquers de roba.
    El que sembla increible és que amb tota la informació que hi ha actualment sobre la criança, encara s'escriguin coses així. Perquè hi ha nens que necessiten xumet i d'altres no, això ho he pogut comprovar jo mateixa, que era antixumets. El meu primer fill era només de popa i ara, la segona, si la deixo a la popa, s'acaba empatxant i vomitant... i necessita succionar. Així que he claudicat i ara té xumet quan ho necessita, que no és sempre... però clar, si ja en una eco sortia amb el dit a la boca, jejeje

    ResponElimina