23 de maig de 2012

2 anys i 9 mesos

Si tot va bé, aquest serà el temps que es portaran els meus dos fills. L'edat que tindrà la petita quan neixi el germanet.
Jo em porto quasi cinc anys amb el meu germà. La mateixa edat que es porta el meu home amb la seva germana. Així que no sé el que és tenir un germà (o germana) tan pròxims. Crec que ha de tenir moltes avantatges, tot i que el fet que després es portin bé entre ells dependrà de molts altres factors, més enllà del sexe i l'edat.

De cara als pares, hi trobo també molts avantatges, tot i que també alguns inconvenients, sobretot relacionats amb la feina que tindrem! 
Però estic contenta del temps que hem esperat a ser pares de nou, crec que pot ser una bona edat (clar que això ho hauré de confirmar més endavant!!), i que de qui no massa temps podrem fer moltes activitats els quatre junts.
Al principi de l'embaràs pensava que potser hauríem tallat massa just. Veia a la petita, amb dos anys recents complerts, encara molt petita. I molt dependent de nosaltres en qüestions bàsiques. Li acabàvem de treure el bolquer, començava a parlar però no expressava encara del tot les seves necessitats, no m'atrevia a deixar-la sola jugant en una altra habitació.... I pensava, ostres, si ara nasqués el germanet, aniríem de bòlit!! I això que hi ha molta gent que se'n surt, amb germanets que es porten molt poquet!

Però amb els mesos els nens canvien molt ràpid!! I amb sis mesos cap aquí la petita s'ha fet molt gran. 
Va a fer pipí soleta al lavabo, parla pels descosits i entén tot el que li diem, menja sola, comença a tenir molta autonomia al vestir-se (encara amb ajuda, però participant molt)..... Bé, una sèrie de coses que fan que la vegi més independent, més nena. I penso que amb el parell de mesos que falten, doncs que encara s'hauran consolidat més tots aquests aspectes.
Ja sé que quan neixi el germanet pot haver-hi un endarreriment, que ella vulgui tornar a que li fem nosaltres les coses que fins ara feia soleta. Però suposo que això passa independentment de l'edat del germà gran. 
Bé, no sé,  és molt agosarat pronosticar com ens anirà tot d'aquí uns mesos. L'estrès del principi segur que no ens el treu ningú. Però estic bastant tranquil.la pel que fa a poder cobrir les necessitats " bàsiques" dels dos, penso que ens en sortirem!
La resta, poder estar per ells dos "emocionalment"  ja serà més difícil i és el que més por em fa de tot el que ha de venir: haver de retallar temps del que passo amb la petita, intentar compartir temps amb els dos sense que cap se senti desplaçat... però aquest ja és un altre tema!

6 comentaris:

  1. Ja veuras com amb un no res us hi adapteu :)
    Les meves peques es porten 1 any i 4 mesos. I ara la petita ja te 1 any i 3 mesos.
    Jo també tenia por, pero el caracter de la gran ho ha fet molt senzill tot. No ha tingut gens de gelos. Ella es molt responsable, molt gran, li encanta fer el que faig jo, ho imita tot, i com et pots imaginar, cuida a les nines fantasticament be :) es una pasada.
    I pel que fa al temps, jo crec que fent sentir a la gran part del jocs i de l'aprenentatge del petit, es com ells se senten millor i tu tambe, aixi ho hem fet nosaltres, a part dels seus moments individuals de mimos, clar.
    Ja veuras que sera fantastic!!

    ResponElimina
  2. Ho fareu super bé. I potser la nena resulta que s'ho passa la mar de bé amb la nova personeta...qui sap!

    ResponElimina
  3. Segur que us en sortireu! Això ni ho dubtis! ;)

    ResponElimina
  4. I tan que us en sortireu! jo crec que és més complicada la part emocional que comentes, però en aquest punt segur que també us en sortiu!

    ResponElimina
  5. Els meus fills es porten dos anys i vuit mesos i tot i que hi ha èpoques més bones que unes altres aquí estem tots la mar de contents :-)

    ResponElimina
  6. Espero que sí que ens en sortim!! Tothom se'n surt!!

    Esther, així es portaran el mateix temps!

    ResponElimina