Un dels símptomes que he repetit en els dos embarassos són les baixades de tensió en el tercer trimestre.
També són comuns en els primers mesos, però jo les he patit sobretot a partir del sisè mes.
Amb l'embaràs de la petita, vaig tenir diversos marejos i inclús em vaig desmaiar en una ocasió. Estava conduint i em vaig empotrar contra una rotonda. Cada cop que penso en aquell dia, m'esgarrifo pensant en tot el que hagués pogut passar!
Aquest cop, que ja estic previnguda, intento prendre el màxim de precaucions.
Els moments més típics en que noto que em baixa la tensió és quan faig algun esforç (pujar escales, anar carregada) i també quan estic molta estona en la mateixa posició.
Ja fa dies que vaig a la feina amb transport públic, ja que d'aquesta manera puc canviar sovint de posició i m'és molt més còmode. Igualment, porto sucres al bolso per si noto algun símptoma de mareig. I intento no estar massa hores sense menjar ni beure.
Una altra postura amb la que m'acostumo a marejar és quan estic estirada d'esquena, a la nit. Pel que em va comentar el ginecòleg, això es degut a la pressió que fa l'úter sobre la vena cava inferior. Aquesta vena transporta sang des de les cames fins al cor i, si es comprimeix, hi ha un retorn menor de sang, fet que produeix una baixada de la pressió sanguínia i una elevació del ritme cardíac.
Per dormir, ja fa setmanes que ho faig de costat, amb un coixí entre les cames. Els experts insisteixen en que és molt millor dormir sobre el costat esquerre durant l'embaràs, per no comprimir tant aquesta vena. Així que al llit ja no som tres, sinó que entre la nena i el coixí, hi ha superpoblació! Per tant que el coixí, fa dues funcions: a part de deixar-me dormir de manera més còmoda, també em serveix com a protecció per a que la meva panxa no rebi les puntades de la petita!
.
Carai, quin susto això del mareig conduint, no¿? Buf! Quina mal tràngol...
ResponEliminaJo vaig tenir marejos quan estava embarassada de l'Andreu però només durant els primers mesos. Passa que sempre tinc problemes de tensió amb la calor així que tampoc li vaig donar massa importància.
Això sí, el coixinet entre les cames per dormir m'ha fet companyia en els dos embarassos perquè m'evitava mals d'esquena jeje!
Doncs a cuidar-se, que ja queda poc! Jo també vaig fer un "show" a la fruiteria (coses de prenyades!). Petonets!
ResponEliminaOstres! A mi m'ha passat igual! Però a partir del 5è més! I com que no puc anar amb transport públic a la feina doncs de baixa!! Cuida't!
ResponEliminaostres tu, quin ensurt!
ResponEliminaA mi la doctora em va donar la baixa tot i que jo encara no la necessitava perquè em va dir que no volia que em passés tantes hores al cotxe perquè podia tenir baixades de tensió (aleshores conduia 80km d'anada i 80 de tornada). Després del que expliques, crec que va fer molt ben fet! :)
Jo també vaig dormir els ultims mesos d'embaràs amb un coixí entre les cames! El meu home en deia "l'home del llit" perquè era molt llarg i ocupava el seu espai!
Una abraçada!
Sí, s'ha de vigilar molt amb les baixades de tensió! Jo no recordo quasi res de l'accident, va ser tot molt ràpid i no em va donar temps ni de parar ni de fer res. Sort que era dins de la ciutat i anava a poc a poc!
ResponEliminaM'ha fet gràcia llegir lo del coixí! Jo, com que pateixo molt de l'esquena, encara dormo amb el que em vaig comprar al primer embaràs al Prenatal. li diem el xurro, i som tres al meu llit: el papi, el xurro i jo! JAJAJAJAJA
ResponEliminaCuida't molt guapa, esgarrifa llegir lo del cotxe....
Noia quin susto lo de l'accident! Jo també tenia baixades de tensió i un cop em vaig marejar a la feina: estava a 8 de màxima! Cuida't bonica!!!
ResponEliminaUALAA! No ho sabia lo d l'accident!
ResponEliminaTela-marinera.... menys mal q no va passar d susto! Ufff....
A mi, tb em va passar lo d la baixada d tensió, encara q sense perill, va ser al mig d'un bar.
Em vaig començar a marejar mentrestant esmorzava i no sabia pq era, així q vaig decidir sortir a prendre l'aire, xo... no vaig arribar! Qina vergonya!
No va ser + q això, xo tu et podies haver fet mal d veritat!
Jo a partir del susto aqest ja vaig controlar els símptomes i no vaig desmaiam +.... Encara q sí q en moments puntuals m'havia d'estirar de seguida amb les cames amunt.
Xo veient el teu cas he vist q vaig ser molt agosarada, doncs fins l'últim moment vaig estar conduint, i molt... tant de dia com de nit! Aixxx...
Pel q fa el dormir, em passava exactament com tu ho expliques, nomes estava b d costat i amb un coixí entre les cames...
Es veritat q, molt millor del costat esquerre, encara q anava canviant pq al rato tb se'm carregava la cadera...
Per això i pels mil viatges continus x anar al lavabo, el dormir ho recordo com lo + engorrós d l'embaràs.
Per cert, vist ara, resulta graciós lo de despertar al teu home x netejar el forn&nevera a plena nit! Qina paciència q ens tenen!! Jeje!
I parlant del teu home, tela amb l'aventura q va passar a casa amb la peqe.... I m'imagino el teu malestar x no poder-hi ser :-(
Sort q la peqe te uns tresorets d padrins tb.
Ah.... I, visca el blog!
Es gràcies a ell q et sento + propera...
I es q en persona i amb els peqes, no hi ha manera d xerrar massa a fons d res.
Fins aviadet guapi!
Muak.
(La mare de l'Enric)