Què es mou, mama?

La petita té molt present el meu embaràs. Molt sovint parla de que la mama té la "panxa grossa" i que naixerà un germanet.

A la nit, quan estem explicant contes al sofà, el nen es mou molt, i ella em posa la mà a la panxa per sentir-lo. En pic m'assec ella em pregunta si  el germanet es mou o si està dormint. I si li dic que es mou, ràpid m'aixeca la roba per sentir-lo amb la seva maneta. Són moments molt xulos!

També hi ha anècdotes divertides que em sorprenen, ja que treuen a tema el germanet en moments inesperats. Un dia, al despertar-nos al matí el primer que em va dir és : "Que ha nascut el germanet?". Em vaig quedar sorpresa, potser és que ho havia somiat durant la nit.

Un altre dia, quan li explicava que jo no podria anar-la a buscar a la guarderia i que que hi aniria la padrina, em diu: "Que aniràs a l'hospital? A tenir el germanet?"!! Quan li vaig dir que no, que per això encara faltaven dies i que no podria estar amb ella perquè aniria a treballar, es va quedar pensativa, repetint "Falta mooolt?".

I no només parla del germanet, sinó que també juga a que ella té la panxa grossa (posant-se una nina), i dient "ara ha nascut" i me l'ensenya dient "és molt petitet, petitet", i després li dóna popa, perquè "no té dentetes per menjar".

Un dia, jugava a que tenia una conversa amb no sé qui, i s'assenyalava la panxa dient, "Sí, un nen, m'han dit", imitant el que jo dic a la gent quan em pregunten què espero.

També fa molta referència a que el germanet serà seu. "És meu el germanet, eh".  I a que no tindrà cabells (suposo que ho diu per les fotos que ha vist seves de quan era petiteta) i que no caminarà perquè no portarà sabates.

Així que de moment sembla que té integrades moltes de les coses que passaran. Ja es veurà després com s'ho prendrà, segurament serà imprevisible. Però ara em fa molta gràcia veure com juga i fa càbales amb totes aquestes noves informacions que està rebent.