21 de juny del 2012

El terra queda tan lluny!! (i Premi!)


 

Ja he arribat al punt en el que no em puc cordar les sabates! Ni molt menys tallar-me les ungles del peu jo soleta!
La part del cos que va de la panxa en avall és pràcticament inaccessible per mi.

I per acabar-ho de fer tot més difícil, porto unes setmanes que estic més patosa de lo normal. Just ara que em costa tant acotxar-me és quan més coses em cauen a terra. Estic tot el dia dient-li al meu home (i inclús a la nena) que em pleguin les coses, perquè tot em cau.


Just l'altre dia la llevadora ens explicava a les classes pre-part que és molt normal sentir-se més despistada i torpe durant l'embaràs, ja que ha canviat el centre de gravetat del nostre cos a la vegada que les hormones fan que les articulacions estiguin més laxes. Hi ha estudis que demostren que aquesta falta de concentració es deguda a que  els canvis hormonals redueixen la mida de les neurones i n'alteren les seves connexions. També sembla que durant l'embaràs tenim dificultat per adquirir nous coneixements i per a recordar esdeveniments passats.
Jo no noto tant aquesta poca concentració, de moment, però sí que experimento moltíssim la poca precisió que tinc a l'hora d'agafar els objectes.

Diuen que aquests símptomes desapareixen un cop el nen ha nascut, però jo no ho tinc tant clar, sobretot pel que fa a la memòria i la falta de concentració, ja que recordo que aquests efectes secundaris em van durar molt temps de post-part! I ara, amb dos, no sé si seré capaç d'enrecordar-me de totes les coses importants!


Aprofito aquest post per donar les gràcies a l'Ester, de Vivències d'una mare, que m'ha donat aquest premi!!   Moltes gràcies!!!

Imatge de Juliette Borda

7 comentaris:

  1. Jo vaig fer l'últim tram de la tesi a punt de parir...ara entenc moltes coses...jeje...ànims noia, que de tant en tant, ser una despistada és tota una lliberació, trobo...;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant!! No sempre podem estar per tot!

      Jo estic també finalitzant projectes importants i noto que no hi sóc tota, que no m'hi implico del tot. Però si tu vas poder fer la tesi, es pot amb tot!!

      Elimina
  2. Buf, jo crec que en cada embaràs he perdut neurones jajaja! Abans era com una màquina de recordar coses i ara... Vaig apuntant tot per aquí i per allà perquè se m'oblida. De tota manera trobo que deu ser molt normal, no? Hem d'estar a tot el que estàvem i a la nostra agenda se li suma l'agenda de dos petits. Com per recordar-ho tot!

    Lo de la capacitat de concentració també em sembla lògic. Potser m'ho invento o dic una bestiesa, eh? Però quan estàs embarassada estàs concentrada en el que portes a la panxa i tot l'altre passa a un segon plànol així que imagino que el cervell prioritza, no¿?

    M'has fet recordar al meu marit pintant-me les ungles dels peus jajaja! Pobre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Justament aquesta és una de les coses que em fa por, si tenint-ne dos podré recordar-ho tot! Ara amb una ja em costa saber quin dia ha de portar el xandall per fer psicomotricitat o quin dia toca iogurt per esmorzar al cole!! Amb dos, ni m'ho imagino!

      El meu home no em pinta les ungles, però me les talla i em corda les sabates!! Ah! I em posa crema hidratant a les cames, que jo tampoc puc! Je je, no deixa de ser una mica còmic!

      Elimina
  3. Ho acabes portant tot :-) Ara que jo ja vaig a lo segur! mai m'havien agradat els imans de nevera i ara en tinc... 500? Ho apunto tot i així no se m'escapen les coses.

    ResponElimina
  4. Jejejeje!! Sí que és una mica còmic, sí això de no ser capaç ni de cordar-te les sabates, però... així és la vida d'embarassada molt avançada ;)

    Gràcies a tu per les teves històries ;)

    Un petó!

    ResponElimina
  5. Buff a mi la memòria no m'ha tornat... potser ara tenim més coses en les que pensar i el cap no dóna per tot!

    ResponElimina