Tot i aquest nom tan galàctic, la "crosta làctia" no és res més que la presència d'una mena d'escames marronoses al cap del nadó (i en alguns casos també el front i les celles). Es tracta d'una dermatitis seborreica, i no té res a veure amb la ingesta de llet o amb la seva intolerància. No es coneix completament la causa que en provoca la seva aparició. Sovint s'atribueix a l'excés d'estimulació de les glàndules sebàcies del cuir cabellut per part de les hormones maternes, a factors ambientals i també al canvi d'alimentació del nadó (de la placenta a la llet materna, que té un alt contingut de grassa).
És un problema únicament d'índole estètic. No és cap al·lèrgia, i no és infecciós ni contagiós. Apareix durant les primeres setmanes de vida i, en la majoria de casos, remet per si sol al cap dels mesos.
La meva filla n'ha tingut molta, durant molts mesos. No li hem fet cap tractament especial, ja que esperàvem que li caigués per si sola. Però cada cop en tenia més, i fa unes setmanes que li fem un massatge suau amb oli d'ametlles una estona abans de banyar-la. I la veritat és que ha anat molt bé! Ja pràcticament no en té.
No és que em preocupés en excés aquest tema, era conscient que era una cosa temporal i ben habitual. Es veu que la pateixen quasi la meitat dels nadons en els primers tres mesos de vida. Ara nosaltres ja l'hem deixat enrere i li ha quedat un capet ben fi!
Ostres! Molt bé! Gràcies x la informació. La nostra encara en té però molt poqueta. Provarem de fer això que dius.
ResponEliminaAbraçades!
També es pot fer amb oli d'oliva.Es un remei ben natural. si no en té massa segur que li marxarà. jo li deixo actuar una mitja horeta i després a la banyera!
ResponEliminaAh, per cert! Ja poso en pràctica la idea dels mitjons al genoll per gatejar que vas dir un dia i va molt bé!