Ella decideix

Quan la seva mobilitat era reduïda, ella feia sempre el que jo decidia. Si li col.locava al davant el que jo creia que era el seu nino preferit, doncs a jugar amb el nino. Si li ensenyava el seu llibre, doncs a mirar el llibre.
Ara la cosa ja ha canviat. Ella gateja. Ella es mou. Ella decideix.
De res serveix que jo hagi espargit de forma estratègica pel menjador tot d'objectes que ella pot tocar sense perill. Passa olímpicament dels ninotets, ja se'ls coneix de memòria. Ara té tot un món per explorar.
I ja puc ficar-me jo a l'altra punta de l'habitació cridant-la pel seu nom i instant-la a venir cap a mi, que si ella troba més interessant anar a veure que coi són aquells cables que hi ha al terra o investigar l'endoll de la paret, passa de mi per complet.

La nostra excursionista casolana no té límits ni aturador. No para de moure's cap aquí i cap allà. I també intenta plantar-se sempre que té una tauleta o qualsevol cosa que l'ajudi.

Normalment acaba fent cap ben a prop de nosaltres, intentant escalar per les nostres cames, però també té els seus moments intrèpids. I és que l'escombra, els endolls, els calaixos de la cuina, els diaris i revistes, els comandaments de la tele, les espardenyes d'anar per l'hort i tot un llarg etcètera de coses "perilloses" o no del tot immaculades són molt atraients!

Imatge de Sandy Skoglund