Vuit mesos

Avui la petita fa vuit mesos.
Vuit mesos de lactància (anem sumant), de descobriments, de plors, de dormir, d'insomni, de passejos, de banys, de bolquers, de petons, de jocs... en fi vuit mesos sent mare!
L'avanç més gran d'aquest últim mes ha estat el "parlar".
Va començar fa unes setmanes descobrint la p, i es va arrancar dient "pa-pa", fent feliç a son pare i confirmant que sí, que els nens diuen papa abans que mama. De moment, però, no crec que li atorgui el significat real a la paraula.
I ara ja fa dies que fa els seus parlaments. Que si ba-ba-ba per aquí, que si pa-pa-pa... ella va mantenint les seves converses.
També ha aprés a dir adéu amb la mà, inclòs s'acomiada d'ella mateixa quan està davant del mirall. I comença a imitar-nos alguns gestos. És una passada!
Lo del gateig encara no ho té massa clar. Va endarrere amb facilitat, però per anar endavant sembla que prefereix fer-ho arrossegant-se amb el culet. Es desplaça però no podem dir que gategi pròpiament. Sé que hi ha nens que no ho arriben a fer mai, a veure què farà la nostra.
Durant aquests vuit mesos encara no li ha sortit ni una dent, i tant que semblava (sobretot a alguns) que estaven a puntíssim de sortir! Ara fins i tot jo tinc ganes que surtin! Ella va fent baves, en quantitat normal, però de moment no veig res blanquet que apunti.
A veure quines novetats ens durà aquest nou mes que ara enceta.