7 de juliol de 2010

Efectes secundaris

Un dels peatges que hem de pagar la majoria de mares durant el primer any (o més) de vida dels nostres petits és la falta de son.
Fa moltes nits (quasi vuit mesos) que no dormo d'una tirada, i en alguna cosa s'ha de notar.
I això que no em puc queixar: cada cop es desperta menys i s'adorm de pressa al donar-li popa. Però , poc o molt, cada "microdespertar" de la petita interromp el meu descans. Hi ha nits en que em desvetllo i em costa agafar el son de nou. O a vegades ella em reclama just quan estic profundament adormida i obrir l'ull em suposa un gran esforç.
I això un mes s'aguanta bé, però amb el temps passa factura. No sé si a més mares els hi passa, ni tampoc si és totalment a causa de la son, però jo crec que dormir poc em provoca els següents efectes secundaris:

1. Pèrdua de memòria: Abans de tenir la nena em recordava de tot. Ara he de fer llistes de coses a fer, i igualment n'oblido d'importants. I quan hi penso de nou, el record de què ho havia de fer quasi que ni hi és tampoc, com si ho hagués arxivat en un racó molt llunyà del cervell.

2. Manca de vocabulari: Dir "Passa'm això, dóna'm allò d'allí, no allò altre.." és el més habitual. No em surt dir les coses pel seu nom. I canvio també els noms de les coses tot sovint. Als intercomunicadors que tenim per sentir-la quan dorm els hi he dit de mil maneres: audiòfons, intèrfons, audímetres, telèfons..!

3. Poca retentiva i concentració: Miro les primeres notícies i al cap d'un minut puc no recordar-me'n de cap. I a vegades la gent m'explica coses i per molt greu que em sàpiga, no puc escoltar-les conscientment. Sovint, a algú de confiança, li ho dic directament: "No m'ho expliquis ara, que no estic receptiva". No perquè estigui fent alguna cosa en aquell moment concret, sinó per que tinc el cap tan ple que sento que no puc comprimir més la informació per encabir-ne de nova. Pot semblar exagerat, però és així. Al cap d'una estona, ja tornaré a estar receptiva, però hi ha moments en que senzillament no hi sóc.

També s'ha de dir que ja tinc 30 anys i que la vida ha fet un gir de 180º des de fa un any, però estic segura que gran part d'aquests "problemes" se solucionarien si pogués dormir vuit hores seguides ni que fos una nit!!

Imatge de Maitena

5 comentaris:

  1. Onavis,
    Em passen les mateixes coses, però sempre he pensat que era perqué m'estic fent gran, però no ho havia relacionat amb la falta de son...

    ResponElimina
  2. Onavis, jo he tingut la sort de que el Nil ha sortit molt dormilega i dormo bé a les nits, però tinc els mateixos símptomes que tu!! Deu ser cosa de la maternitat ;-)

    ResponElimina
  3. Sip, la meva llevadora ens deia que l'embaràs ens canvia a les dones (més despistades, més disperses) i que la cosa no millorava després del part! Però jo com tu també agraïria dormir 6 horetes seguides algun dia...

    ResponElimina
  4. Mira, jo tinc un nen que es desperta amb una mica de sort cada dues hores (a vegades cada hora) des que tenia 4 mesos i ara en te 12. Així que porto 8 mesos sense dormir ni 4 hores seguides. A mi em passa exactament el mateix que a tu i a més afegeixo: irritabilitat, tot em molesta, qualsevol petita cosa m'emfada (imagina't soportar-me cada dia com fa el meu marit...), i no paro de tenir petites cosetes, petites malalties que jo crec que son per la manca de defenses que dec tenir per no dormir. He passat una otitis, una alergia alimentaria, fongs als peus, mussol enquistat a l'ull...coses que mai havia tingut abans de tenir en Nil.
    Quan penso que encara em queda mínim un any més d'estar així...no se si podré aguantar, la veritat. Pero hem provat ja de tot i no hi ha manera que dormi més de dues hores seguides

    ResponElimina
  5. Jo em pensava que la culpa era de la son, i ja veig que hi ha més factors que hi influeixen.
    Ja no som lo que erem!

    El que està clar és que dormir de forma interrompuda, a petites dosis, no pot ser saludable. Per força s'ha de notar en el nostre dia a dia.

    ResponElimina