23 de setembre de 2010

Com a mosques

Jo era molt positiva respecte a la possibilitat que potser no es ficaria tan malalta com deia la gent un cop portés la meva filla a la guarderia. Pensava que no seria tan greu. I sí que ho és.
Va passar dues nits de febre la setmana passada, i aquesta setmana ha tingut vòmits i diarrea. Veure-la vomitar ha estat dur, i olorar les caques descomposades quan la canviàvem també. La nit que va vomitar vaig haver-la de dormir en braços, sense pit, perquè no en volia.
Pobreta.
Seguint els consells del pediatre, no li donem cap medicament. El menjar habitual de sempre, poc i sovint. I la lactància, com sempre, ja que l'ajudarà a recuperar-se més ràpid.
Quan la veig patir sempre dic que donaria el que fos per passar-ho jo. I aquest cop, així ha estat. Jo i son pare també hem caigut darrere seu com a mosques. Però amb una intensitat multiplicada per dos. Suposo que deu ser una mena de justícia poètica, això de passar-nos la seva passa, perquè ens adonem de lo malament que ho passa per portar-la, sense haver-li demanat l'opinió, a la guarderia.
També hi ha coses bones, sé que s'ho passa bé, però això de les malalties és un inconvenient molt gran.
Jo estic bastant bé, no ho he agafat gaire fort, però el meu home sí. Bé, jo tinc la teoria de que les dones sempre som molt més sofertes que els homes en aquests temes, i més ara que sóc mare, ja que la perspectiva d'estar tot un dia al llit és totalment utòpica. Estem malaltes, però fem el mateix. En canvi ells, sovint sembla que s'han de morir en pic tenen unes dècimes de febre.
I així estem. Tots a casa.

4 comentaris:

  1. Molts ànims! La gastro és criminal, i a nosaltres quan l'agafa també és automàtic. Però no podem quedar-nos a casa! (en això teniu sort). Sempre diem que el dia que no anem a treballar serà que l'hem dinyat. Ara nosaltres estem amb moquets i tos persistent. I els pediatres tan tranquils!

    ResponElimina
  2. Merci! A veure que passa, però de moment la guarderia és una font de virus.
    Ja veus que he canviat la foto i tot, el meu home diu que aquesta gastrointeritis és obra del diable!

    ResponElimina
  3. Comparteixo la teva teoria sobre els homes malalts, jeje
    I jo en tinc una altra que diu que els petits virus que agafen els nostres fills (refredats comuns), quan ens els passen, a nosaltres se'ns multipliquen els efectes per 10!!! (almenys a casa...)
    Benvinguda al preciós món de les malalties infantils!!!
    Que us milloreu aviat!
    (l'aigua de farigola va molt bé, per a tot i per tots)

    ResponElimina
  4. ;-P Tot passa, són un parell de dies durs i la resta fent bondat. Ben trobada la foto, potser més adient (curiós que hi vaig estar pensant un moment, amb l'anterior foto. Vaig suposar que era degut a un optimisme a prova de bombes!)

    ResponElimina