9 de setembre de 2010

Les papallones

De moment no ha plorat cap dia quan l'hem deixat al matí a la guarderia. La professora l'agafa amb braços, nosaltres li donem un petonet i marxem.
Bé, no marxem del tot. Ens quedem un momentet per espiar on la deixen i què fa. I la veritat és que sembla encantada. Li col.loquen una panera dels tresors enorme al davant i ella comença a investigar.
En anar-la a buscar, tampoc l'he vist plorar. Però ha estat per pura sort. Perquè, lògicament, sí que ha plorat. I el segon dia més que el primer. La professora diu que va plorant a estonetes, com fan tots.
Estem fent una adaptació progressiva i de moment la deixem dues hores. Poc a poc anirem allargant. Segons com l'anem veient a ella.
L'estona en que ella està allí tinc sentiments de tot tipus. Però en general estic tranquil.la. I tot i que quan arriba l'hora hi vaig ben ràpid! L'edifici de la guarderia és molt gran, però jo quan entro a buscar-la només tinc un raconet al cap: el de la classe de les papallones, i me n'hi vaig directa amb el cor en un puny. Més endavant aniré fixant-me amb més coses, sé que a fora de la classe hi ha una pissarra on expliquen les activitats del dia, però aquests dies no m'hi he ni fixat! Només tinc ulls per ella quan arribo!
Quan me la donen té els ulls una mica vermells, i fa molta olor de colònia. No se'm tira desesperada als braços, però em fa un gran somriure i se m'arrapa fort. Però aquests primers dies acte seguit se m'ha quedat dormidíssima al cotxet. Deu estar esgotada de tants estímuls!


Imatge de Eleonora

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada