21 de desembre de 2010

Pastorets de la muntanya

Aquest matí han fet la festa de Nadal a la guarderia. Ahir van cagar el tió i avui han fet el pessebre vivent.
Em sembla bé que el facin, tot i que és una escola laica. Nosaltres també ho som, però ja m'està bé que la nostra filla vagi aprenent les tradicions, inclòs les religioses. Ho veig com una història més que ella pot saber, això sí: sense enganyar-la ni fer-li creure que tot va ser real. Al cap i a la fi, la religió ha format part de la història de la humanitat durant molts segles i és inevitable que se'n facin moltes referències: sense anar més lluny, la història de l'art en va plena! I les tradicions també, clar. No em molesta. Però d'aquí a fer-li creure que els seus actes es veuran recompensats o sancionats per un ésser immaterial....
La representació del pessebre vivent era una activitat oberta als pares. M'ha fet molta gràcia veure com la meva filla es comporta quan jo no hi sóc. Se la veia contenta. Menjava trossets de pa i tocava una pandereta. Quan m'ha vist, però, ha vingut corrents cap a mi i ja s'ha acabat el seu paper de pastoret al pessebre. La mare és la mare!
Al final l'hem pogut vestir dignament, recopilant roba d'aquí i d'allà. Semblava realment un pastoret! Clar que veient-los a tots, n'hi havia que anaven totalment equipats! Portaven pell de borriguillo per tot arreu!
I els pares semblàvem tots uns paparazzis. Només se sentia el clic de les càmeres! S'havia d'immortalitzar la seva primera actuació amb públic!

1 comentari:

  1. Jejeje! Què divertit! En el fons és xulo això, no? I no ho dubtàvem que aniria molt guapa la petita!

    ResponElimina