17 de desembre de 2010

A veure si respira

Avui ha dormit tota la nit seguida!!!! Des de les vuit que la vam posar a dormir fins a les set del matí!!! I aleshores li he donat una mica de popa i s'ha tornat a adormir fins a les vuit!!!
No em puc creure que hagi arribat aquest dia, no me'n sé avenir! Una setmana després de canviar les nostres tàctiques, per fi hem obtingut resultats.
Clar que s'ha de fer una puntualització. Ella sí que ha dormit totes les hores seguides (bé, a les cinc més o menys he sentit que plorava una mica, però s'ha tornat a adormir soleta amb menys d'un minut), però jo no! Com que feia 13 mesos que el meu cos no descansava més d'unes tres horetes seguides, m'he anat desvetllant periòdicament i quan mirava el rellotge i veia que les hores passaven i ella no es despertava, no m'ho podia creure.
I sí, he tornat a fer allò que fem tots els pares durant els primers mesos de vida dels petits: anar a veure si respira. Recordo que ho fèiem sovint al principi, ara ja feia temps que no tant. Però avui tenia la necessitat de fer-ho una altra vegada, trobava molt estrany que dormís tant!
En lloc d'aprofitar l'ocasió i dormir, el meu cap anava donant voltes pensant tot el que li podia haver passat. És increïble la de coses que podem arribar a pensar: que sí s'ha quedat adormida panxa avall i no pot respirar, que sí s'ha fet mal amb un dels barrots del bressol (sí, tinc protector, però la meva ment quan pateix no té aturador..), que sí s'ofega amb alguna cosa...
I fins que no m'aixeco a comprovar si respira no em quedo tranquil.la: ho he fet uns tres cops!
Espero que si segueix dormint tantes hores a partir d'ara m'hi vagi acostumant i ben aviat sigui jo també la que dormi dotze hores seguides!!!

Imatge de Agnieszka Ulatowska

3 comentaris:

  1. M'has dibuixat un somriure recordant temps antics.

    ResponElimina
  2. Qué bé!!! Quina enveja, noia, jo encara estic al principi... i el que em queda per arribar a aquest punt. Jo, de fet, sóc de les que encara mira si respira, jajaja

    ResponElimina
  3. Ara fliparàs, però jo miro si respira en Lluc (al meu costat), en Jordi, el meu home, i la Clàudia a l'altra habitació. és a dir, que almenys un cop a la nit haig de tenir-los a tots controlats...
    Malaltís? Sí, noia, sí... però no puc fer-hi res :-D
    Enhorabona per haver arribat aquí!

    ResponElimina