15 de desembre de 2010

La son: els nostres mètodes

Com ja sabeu, el tema de la son és un dels que més maldecaps ens dóna. I és que la meva filla de 13 mesos encara no ha dormit mai una nit seguida.
Tinc la sort d'haver llegit llibres com el del Carlos González o la Rosa Jové on expliquen que aquest comportament entra dins de la normalitat; per tant ja sé que la meva filla no és un cas especial i que som molts els pares que "patim" aquest tema.
Però això no treu que a casa nostra intentem buscar les millors solucions per a que dormi, provant diferents coses. Perquè jo hi ha dies que estic totalment esgotada i acaba sent contraproduent també per ella.

1.- El primer que vaig decidir va ser suprimir les presses nocturnes de popa. Vaig fer-ho al voltant de l'any, pensant que si tenia algun efecte negatiu amb la meva producció de llet, doncs que tampoc seria molt greu en aquestes altures. Va plorar molt unes quantes nits, però s'hi va acostumar. I sí, no es despertava tant.

2.- El segon pas ha estat deixar d'adormir a la meva filla al pit. Que sí, que ha estat molt bonic tot aquest temps. No ho canviaria. Però ara ja estava desesperada de que se'm despertés sempre que la deixava al bressol. Amb això s'hi va acostumar molt ràpid. Jo li dono el pit igualment abans de dormir però abans de que ella tanqui els ullets la trec del pit i la deixo al bressol. Ara ja és ella mateixa que es posa de costadet i s'adorm amb unes quantes fregues a l'esquena. I no es desperta després. Molt bé!

3.- Ara només ens quedava la batalla dels despertars nocturns. Durant molt temps quan es despertava la portàvem directament al nostre llit. Era el més còmode (així quasi no ens desvetllàvem) i a més també ens agradava gaudir de nou dels avantatges del collit. Però, clar, d'aquesta manera ella no s'acabava d'acostumar mai a dormir a la seva habitació tota la nit. Necessitava una mica de constància. I ara fa uns dies que ens hem ficat "forts" amb aquest tema. Quan es desperta anem allí, l'agafem, li donem un petonet, i la tornem a posar al bressol. Ella no està gens conforme, va plorar molt els primers dies, però sembla que s'hi està acostumant. Ja no es desperta tant. I quan ho fa, es molt fàcil fer-la tornar a dormir al bressol. I així estem. Encara no cantem victòria perquè es desperta alguna vegada, i plora. Però sí que estic veient una evolució. Ja fa nits que dorm tota la nit a la seva habitació!

Per aconseguir-ho he de dir que sí, l'hem deixat plorar. Mètode Estivill? Doncs mai m'ho hauria pensat, però en part sí. Una versió molt light, perquè no l'hem deixat plorar molta estona, i sempre que entrem de nou l'agafem en braços i li fem companyia una estoneta. Així els resultats es veuen més a poc a poc, però la nostra actuació està més d'acord amb el que creiem. Però sembla que sí, que funciona.

Imatge de Susan Kathleen Hartung

6 comentaris:

  1. Bon dia! Jo he fet més o menys el mateix, però li segueixo donant el pit per anar a dormir. Me'n alegro de llegir la teva entrada...em sento una mica acompanyada així. A vegades sembla que només hi ha l'opció de collit o de l'Estivill i crec que potser hi ha solucions intermitges, oi?
    Respecto moltíssim tothom que dorm amb la nena al llit, però jo no puc dormir amb ella, estic massa pendent. Ara tots estem de més bon humor, com tu dius, si la mare no descansa al final és un problema per la petita també.

    ResponElimina
  2. Sí, tens raó lo del collit! Nosaltres ho hem gaudit molt el primer any, però ara ja patiem les puntades, ella sempre s'adormia travessera ocupant molt espai, patiem per si la despertavem quan anàvem a dormir o ens aixecàvem....
    I jo també li dóno encara el pit abans de dormir, tot i que no s'hi adorm, i normalment també una presa cap a les sis (si es desperta).
    Està clar que no tot serveix per tothom, ni en tots els moments. Cada mare ha de fer el que creu oportú!

    ResponElimina
  3. Acabo de deixar un post al meu blog parlant del mateix, però jo encara no he arribat a la solució, estic enmig del problema. I és que encara és tant petit que no sé què fer. Procuro buscar un punt intermedi entre l'Estivill i el Gonzàlez, però és difícil i encara que hi ha dies bons, quan s'ajunten molts de dolents es passa realment malament. Sempre tinc l'esperança que quan sigui més gran les coses canviaran, però llavors llegeixo que amb un any encara estan igual... quin frustre!!!

    ResponElimina
  4. Aix...això m'obre una petita escletxa on hi veig un raig de llum!Jajajaja!!
    JO faig exatament el mateix que feies tu: Dormir amb teti, portar-lo al meu llit...Quan dius que li has tret la teti a la nit i que el deixes al seu bressol: com ho has fet??el meu petit es desespera tant que sembla que l'estiguin matant i sempre acabo cedint...

    ResponElimina
  5. Cris jo també ho veia impossible abans de fer-ho, ja que sempre sempre s'adormia al pit. Però no va ser gens difícil. (o va ser més el fet de no donar-li el pit als despertars nocturns).
    Li donava el pit i al cap d'una estona li treia i la deixava al bressol. els primers dies plorava molt al principi, pensava que no es calmaria, però amb paciència i freguetes a l'esquena s'acabava adormint. Al cap d'uns tres dies ja era ella la que deixava el pit després de popar una bona estona i es ficava estirada de costadet al bressol. I s'adormia molt ràpid.
    Clar que cada nen és un món, i tots fan molts canvis. Però a mi això em va solucionar molt el fet de portar-la a dormir, ara és molt ràpid!

    ResponElimina
  6. Ostres mirant i remenant pel teu blog he trobat aquesta entrada i em sento identificada. NO m'he llegit aquests llibres, encara que m'agradaria. NO cal estar sempre al 100% d'acord amb el que diuen però tota aportació es bona...
    Jo també l'adormia al pit, feiem collit i anava super bé. Va arribar un moment que ni ell ni nnosaltres descansavem, ell se sentia apretat (es mou terriblement des de l'estiu!!) i vaig decidir de posar-lo més sovint al seu llit (tampoc feiem 100% collit però a la q remugava apa amb nosaltres) quan plorava el posava al pit i quan dormia apa al seu llitet... però van començar els meus pipis nocturs continus... i ell tot i ser al seu llit es despertava!!!! grrrr
    Vam psoar-lo a la seva habitació i va anar genial, tot i aixi encara l'adormia al pit, es despertava uns quants cops la nit i apa teta.... però per força major em pesava molt i em feien mal els pits amb l'embaràs vaig decidir treure-li aquesta toma, va costar molt, reclamava i remugava i intentava tivar-me la roba... per fi s'adorm sense teta!!! però als braços ara el pas que sembla q aconseguim es q s'adormi solet al llit, sempre jo al seu costat i fent-li caricies... ja tindra temps per dormir sol i adormir-se sol com un mussol a mi tampoc m'agrada anar al llit sola!!!
    Ara pit només al mati però no es indispensable, la migdiada la fa sol quant e son i mes o mensy anem aplicant els mateixos metodes... encara tenim algun despertar a la nit però ja no col ni treure'l del seu llitet... excepcions fetes clar!!!
    Un petó i anims que aviat seran gran i llavors no dormirem pq van de festa :-D

    ResponElimina