Mesures de seguretat

Del nostre menjador surten unes escales que van cap al pis de dalt. Ja des que estava embarassada molta gent ens deia: "aquí hi haureu de ficar una barrera, és molt perillós!". Nosaltres dèiem que quan arribaria el moment, ja decidiríem.
Quan la petita va començar a gatejar, va tornar a sortir el tema. Era evident que ella anava cap a les escales, i intentava pujar-les. Però no hi vèiem cap perill. Si les escales fossin cap a baix, la cosa seria diferent. Però al ser cap dalt, es van convertir en un gran repte per a ella. Al cap de pocs dies ja tenia traça pujant-les. Alguns familiars es ficaven les mans al cap: "us caurà!". Sí, clar, podria caure. I fer-se molt mal. Sap pujar escales, però no pas baixar-les. Per això estem sempre nosaltres al seu darrere cada cop que s'encamina cap a les escales.
Vam optar doncs per no col.locar cap barrera. I no ha estat pas per comoditat. Al contrari, no tenir-la fa que hàgim d'estar més alerta i no despistar-nos gens. Va estar uns dies que cada dos per tres volia pujar, era esgotador. Però ara sembla que ja se n'ha cansat, ja sap de que va i suposo que ha descobert que no hi ha gran cosa interessant per ella allà dalt, al replà.
Per la resta de la casa tampoc hem fet massa canvis. Els endolls són nous i ja porten la tapeta per evitar que s'enrampin incorporada.
On sí que hem fet algun canvi és a la cuina. Sobretot hem tret els ganivets dels calaixos més baixos, que són els que ella es dedica a obrir i tancar mentre fem el dinar. Potser aviat ens tocarà canviar els productes de neteja i col.locar-los en un lloc més inaccessible.
I també al bany. La tapa del vàter ha d'estar sempre tancada ara! Si no, és fàcil trobar-s'hi a dins alguna joguina!
Però realment, ara que ho penso, no hem fet grans modificacions a casa. Jo crec que l'important és incorporar l'estat d'alerta a la nostra rutina, però sense adaptar tota la casa i fer-la lliure del perill. I això que em considero una persona molt patidora. Però és impossible controlar-ho tot i, a més, mai se sap on està realment el perill!