14 de gener de 2011

Contenta amb la guarderia


Ara que ja comença el "segon trimestre" de guarderia he de dir que de moment n'estic molt contenta. Al setembre, quan va començar a anar-hi, vaig patir una mica pel tema de que era una de les més petites de la classe i de que no caminava. Però ara que ho veig en perspectiva, penso que portar-la a la guarderia ha estat una decisió molt encertada. Tot el que juga i aprèn allí no li podríem aportar ni jo com a mare, ni els padrins ni la resta de la família i amics.
L'únic punt negatiu són les moltes malalties que ha anat agafant al llarg d'aquests mesos. Per sort, res greu, però ha estat molt refredada. Clar que tampoc podem saber si hauria tingut una salud de ferro si no l'haguéssim portat.

La guarderia ens ha portat molts canvis positius:

1. Rutina: Durant el seu primer any de vida no vam seguir massa rutines. Els primers mesos són caòtics i ens anàvem adaptant nosaltres al seu ritme. Sí que tenia uns horaris fixes en l'hora d'anar a dormir, però la resta estava bastant desordenat. Doncs va ser començar a la guarderia i agafar unes rutines molt consolidades pel que fa als menjars i les migdiades. Sense cap esforç ella es va anar adaptant a uns horaris.

2. Estímuls: Un cop van passar les primeres setmanes d'adaptació (que no van ser gens de dures), la petita de seguida allargava els braços cap a l'educadora i manifestava molt interès per entrar dins de la classe. Ara, quan diem que anem cap a la guarderia se li il.lumina la cara. Està contentísima! Crec que s'ho passa molt bé envoltada de tants jocs, escoltant contes, pintant, jugant.... La noto molt receptiva i positiva.

3. Amistat: Fa uns dies que en anar-la a buscar em diuen que ha estat tota l'estona agafadeta de la mà amb una nena i que han estat jugant juntes. Em va sorprendre, perquè amb la seva cosina que es porten un dia, no es fan massa cas. Però observant pel vidre de la porta vaig poder comprovar com es feien abraçades amb aquesta nena. Sí, sembla que té la seva primera amigueta. És possible que d'aquí uns dies les abraçades amb aquesta nena es converteixin en estirades de cabells i esgarrapades. Però crec que tot això és normal i forma part del seu descobriment i desenvolupament del món.

Potser no hauria de ser així, però la guarderia desenvolupa moltes més funcions que la de simplement guardar els nens mentre els pares treballen. Abans no pensava així, però ho estic comprovant cada dia. Crec inclòs que la guarderia fa un petit paper en la representació de "la tribu" que acompanya el nen en el seu creixement. En aquest món en que estem bastant sols a les cases (em refereixo a que no vivim envoltats de la família extensa), un nen es deu avorrir bastant si està sempre només amb la mare. L'ideal seria que pogués gaudir una estona cada dia de contacte amb d'altres nens del poble, amb els avis, amb els tiets, sent present mentre tots desenvolupen les seves activitats, i no sent sempre el centre d'atenció. Però si no tenim això, la guarderia (una estona petita al dia) pot fer perfectament aquesta funció.
Clar que és cert que no "cal" anar a la guarderia. Però penso que de la manera en que esta estructurada actualment la societat, el nen que es queda a casa necessita més coses a banda de que la mare no treballi i estigui per ell. Sí que es pot anar una estona al parc, però a l'hivern fa molt fred. Sí que seria ideal portar-lo una estona a una ludoteca, però al lloc on visc no n'hi ha cap. Abans la família i la vida de poble tenien un paper en la criança del nen. Ara estem més sols, almenys en el meu cas, i la guarderia m'ajuda en aquest aspecte. Donades aquestes circumstàncies, jo tinc clar que la portaria una estona cada dia encara que no treballés.

Imatge de Kathleen Rietz

8 comentaris:

  1. Aquest tema de la guarderia dona molt de sí. Jo estic molt contenta amb la guarderia, però veig que ell preferiria estar amb mi i això és el que em fa sentir una mica malalment quan el deixo. Però veig que s'ha espavilat moltíssim durant el primer trimestre, però em pregunto si hagués evolucionat igual a casa. De totes maneres, no sé si seria capaç d'estar 24 hores amb ell, perqué és esgotador i a vegades necessites desconectar una mica...

    Per cert, aquesta setmana ha estat més malalt que mai i no ho ha agafat a la guarderia, sino que ha estat durant les vacances de Nadal:)

    ResponElimina
  2. El tema de les llars d'infants sempre crea controversia. Jo també soc del parer que els hi va ver anar-hi, que es desenvolupen molt i que fan amistats.
    La pega es lo de les malalties. La meva filla, en total, no devia anar a classe ni el 50% de les hores lectives...

    ResponElimina
  3. Bon tarda mares! Just aquests dies en parlàvem amb el meu company...aquí on visc hi ha una guarderia municipal que diuen que està molt bé i volem anar-hi un dia d'aquests...la idea és apuntar-la a partir del setembre, que ja tindrà 14 mesos.
    En principi el meu company era més reticent, però veient com n'és d'activa aquesta petita i com li agrada veure altres nens...sembla que ho demani, és increïble...quan està envoltada de gent està al seu ambient, amb nosaltres a vegades sembla que s'avorreix una mica i tot! ens ha sortit juerguista! ;)
    Me'n alegro de veure que vosaltres n'esteu contentes.

    ResponElimina
  4. Hola, jo porto la meva filla des dels 6 mesos i ho hem passat bastant malament. Jo pensava que feia mal fet, que la nena havia d'estar amb mi, que quan son tan petits no poden fer res amb ells... Ella plorava tot el dia.

    Ara ha set començar el segon trimestre, ella ja té 9 mesos i just ja ha començat a deixar de plorar algunes estones. Divendres fins i tot em va rebre amb un somriure quan la vaig anar a buscar. I ara ja penso una mica com tu.

    Enhorabona pel blog.

    ResponElimina
  5. Estic d'acord amb el que dieu Evawin i Lady A.

    Anna, amb catorze mesos crec que s'ho passarà bé a la guarderia. En el meu cas, és just l'edat en que la meva filla hi va més contenta que mai!

    Benvinguda Miau,
    Entenc que estiguessis preocupada portant-la tan petita a la guarderia. Sis mesos és molt poquet! La meva va començar amb deu mesos (també bastant petita), i al principi no participava en res. Cada dia ha anat fent més coses. Tot són etapes. Segur que ara la teva començarà a passar-s'ho bé!

    ResponElimina
  6. Hola noia!

    Ja coneixes el meu parer al respecte. No estic d'acord amb que els nens sols amb la mare a casa s'aborreixen. És un tòpic (massa extès). El problema no és estar sol a casa amb la mare sinó quina implicació té aquesta mare amb el fill. Casa nostra i la nostra vida diària podria arribar a ser tan activa o més, des d'un punt de vista pedagògic, que una escola bressol.

    Jo penso que a les EB fan bona feina, només faltaria, però crec que com amb els pares enlloc! (excepte casos d'ineptitud provada per part d'aquests).

    Celebro que la petita disfruti cada dia més a l'escola i que això et faci disfrutar a tu. En el fons el tema no rau en si escola o no, sinó amb que l'opció ecollida sigui la que ens faci sentir a gust a tots.

    ResponElimina
  7. Hola Elisenda,
    Sí, lo de que els nens s'avorreixen necessita matissos.
    Entenc que un nen pot estar perfectament sense anar a la guarderia, però em refereixo que necessita a canvi un dia a dia ple de coses a fer i gent a la que veure. Almenys aquesta és la meva experiència, tot el dia a casa amb ella es fa molt llarg. Fem moltes coses juntes però al final se m'acaben les idees.
    Ens podries descriure algun dia el teu dia a dia amb ella, segur que aprendriem coses profitoses per fer nosaltres també!
    (llanço la proposta :-))

    ResponElimina